(06) CINE CLUB INGENIEROS (C.C.I.): 1974…

La situació política estava canviant ràpidament. El 20 de desembre de 1973 va haver l’atemptat contra Carrero Blanco i el juliol següent (1974) Franco patia una greu tromboflebitis. Era previsible que al dictador li quedava poc temps. Els carrers bullien i la Universitat més.

L’Escola d’Enginyers ja no era tan pacífica com anys enrere, van proliferar els míting i vagues. La policia no havia entrat mai, cosa que era freqüent a les altres facultats. Algun cop encerclava la porta principal amenaçant d’entrar. En aquella època les unitats de policia es connectaven amb “Jefatura” mitjançant freqüència modulada i hi havia alguns aparells de radio, els “transistors”, que situant el dial a un extrem de la banda podies escoltar el que deia la policia. Recordo que ho fèiem tancant-nos a la cabina de projecció del Cine Club, tot just al costat de l’entrada de l’Escola. Un dia quan finalment van entrar per desallotjar la recepció, on s’havien apagat els llums (en una nit d’hivern), tot esperant trobar alguns grups d’estudiants, no hi havia ningú. Quan vam escoltar que finalment “Jefatura” donava el permís per entrar, els companys que estaven a recepció van entrar a la cabina i tots, per una porta que duia al primer pis ens van desplaçar cap a una escala que baixava fins el soterrani. Allí hi havia un llarg passadís que creuava tota l’escola i accedia als tallers de C.P.D.A., on hi havia les màquines d’offset; aquestes sales tenien una sortida d’emergència que donava al carrer del darrera. Per cert, aquest llarg passadís el vam aprofitar, també, per enregistrar per un curt, amb referències hitchcocknianes, que vam fer els companys del Cine Club: “MacGuffin” (1974) de Ricard Pasanau.

Els cursos 1974-1975 i 1975-1976 el C.C.I. continua amb el mateix esperit d’anys anteriors però ara el coordina J.M. García Ferrer, que ja feia un parell d’anys que hi col·laborava. Jo hi continuo col·laborant, però ja des d’una segona fila. Feia algun temps que també col·laborava a la junta de la Vocalia de Cine Clubs i, a continuació, em vaig dedicar a impulsar la distribuïdora cinematogràfica alternativa “Central del Curt”.

La programació d’aquests dos anys segueix la mateixa línia. Hi havia unes pel·lícules que fèiem un cop a l’any, com “2001: una odisea del espacio” (1967) de Kubrick, “El extraño viaje” (1964) de F. Fernán Gómez, “Viridiana” (1961) de Buñuel, “Noche y niebla” (1955) de Resnais o “Lock-out” (1973) de Padrós. També es van repetir algunes sessions de Portabella i es van fer cicles dedicats a J.M. Nunes i Jacinto Esteva. Es va procurar donar sortida a molts curtmetratges, tan de Barcelona com de Madrid, que es feien tan com a complement del llarg com en sessions dedicades a ells.

Va ser important que el C.C.I. projectés algunes de les pel·lícules més significatives de la mostra de “Almeria” (d’agost de 1975). Almeria fou la primera trobada del cinema marginal de l’Estat espanyol, tres mesos abans de morir Franco (veure l’apartat “Central del Curt”). Es va fer un extens dossier dedicat a: “Un libro es un arma” (1975) de la Cooperativa de Cinema Alternatiu, La ciudad es nuestra” (1975) de Tino Calabuig o “Anticrónica de un pueblo” (1975) d’ Equipo dos (un d’ells era J.M. Martínez Siles, després corresponsal de TVE a països europeus). Continuant amb aquesta línia, es van projectar varies sessions de pel·lícules de Llorenç Soler, o “El campo para el hombre” (1974) del Colectivo de Cine de Clase.

Vull remarcar els dossiers dedicats a Antoni Padrós (febrer 1975), de 44 pàgines, i el de Jacinto Esteva i “Lejos de los arboles” (maig 1975).

Com a dada curiosa, el 20 de novembre de 1975 estava prevista la projecció de “El baile de los vampiros” (1965) de Polanski, però es va haver de suspendre per la mort de Franco.

Durant els 1974 i 1975 el C.C.I. col·labora, mitjançant la Vocalia de Zona catalano-Balear de la Federación Española de Cine-clubs, amb l’Institut Italià de Cultura (Passatge Méndez Vigo núm. 5) en l’edició d’alguns dossiers dels cicles que projectaven. Per exemple en els dedicats a Marco Ferreri (maig 1974) i Francesco Rosi (juny 1975).

Com a cloenda d’aquest cicle dedicat a Rosi es va fer un col·loqui amb el propi realitzador (19 de juny de 1975). Jo vaig aprofitar les seves declaracions per incloure-les en el text que vaig publicar a “Cinema 2002” núm. 34 (desembre de 1977), pàg. 53: “Francesco Rosi: la filmialización de los ocultos resortes del poder”.

Anant una mica enrere, durant el 1973 vam començar a treballar, amb el J. M. García Ferrer, en un llibre sobre Pere Portabella, que finalment sortiria el maig de 1975 (veure l’apartat “Textos de cinema”). Dies i dies, en aquell apartament que tenia damunt de Bocaccio (al carrer Muntaner), vam anar enregistrant les opinions de Portabella sobre la seva trajectòria cinematogràfica i personal. Enmig, Portabella havia estat a la presó Modelo on havien anat els 113 de l’Assemblea de Catalunya que va agafar la policia, el 28 d’octubre de 1973, a l’església de Santa Maria Medianera, del carrer Entença. Finalment el llibre va sortir amb els estudis de les seves pel·lícules però sense la llarga entrevista. Aquesta es va publicar 26 anys després en el llibre “Historias sin argumento (El cine de Pere Portabella)” (veure l’apartat “Central del Curt i cinema marginal”).

Addenda 1

El 3 de maig de 1975 va venir al Cine club Ingenieros (C.C.I.) un equip de televisió espanyola per enregistrar imatges del col·loqui que fèiem dedicat a la projecció de “Lock-out” (1973) d’Antoni Padrós. Prèviament també van enregistrar una taula rodona sobre el paper dels cineclubs, que es va fer en una sala de la biblioteca de l’Escola d’Enginyers. Entre d’altres hi havia: Antoni Tomàs i Mariano Aragón (Cine club Informe 35) i Juan Manuel García Ferrer i jo del C.C.I.

Era pel programa “Revista cinematográfica en provincias” que realitzava Carlos Serrano. Es va emetre el 6 d’agost de 1975.

El programa començava a Valls, amb un col·loqui dirigit per José Enrique Monterde, continuava amb la taula rodona al C.C.I., després una entrevista amb Joaquim Romaguera, el col·loqui del C.C.I. amb Antoni Padrós i Paco Caja, i una entrevista amb Antoni Padrós a casa seva.

Aquestes imatges han estat recuperades per l’exposició “Cineclubisme: el públic s’organitza” de la Filmoteca de Barcelona (2019).

Addenda 2

Juan Manuel García Ferrer ha estat el comissari de l’exposició “Cineclubisme: el públic s’organitza”, a la Filmoteca de Barcelona (24-10-2019 al 12-01-2020). Com a conseqüència li van fer una llarga entrevista sobre la seva passió cinematogràfica i l’exposició. Veure: