Marti Rom

Altre lloc gestionat amb el WordPress

(67) DOS LLIBRES DEL MEU AVI SOBRE FETS DE MONT-ROIG

General

Aquests llibres són: “El Centre Obrer de Mont-roig del Camp (1911-1925)” publicat per Cossetània edicions (2003) i “Guspires (de la història de Mont-roig)” publicat per Edicions Marré / Associació de Veïns Muntanya Roja de Mont-roig (2010).

Francesc Rom Serra es el meu avi matern. Va néixer a Mont-roig el 7 de març de 1903 i morí a Barcelona el 27 d’agost de 1979. El seu pare era de Vilanova d’Escornalbou, el poble del costat, va baixar de jove a Mont-roig on es va casar amb Teresa Serra Bargalló (dita “Ribarenca”) i va posar una fusteria a la plaça (ara de Mossèn Gaietà Ivern), on hi ha l’església nova. La casa on vivien era exactament en aquell racó de la plaça on comença el carrer abans dit del Forn (ara Josep Maria Gran Cirera), en el  núm. 6. Li agradava dir la facècia que a casa seva, del seu pare, tenien tres bancs a la plaça; la meva avia (Dolors Ferratjes Tost, de “ca la Pobreta”) li etzibava que sí eren tres, però de fuster.

En el número 8 d’aquell mateix carrer, a la casa del costat, el 1911 s’hi crearia la primera societat obrera de Mont-roig, i una de les primeres de la demarcació de Tarragona, era el Centre Obrer de Mont-roig del Camp, conegut popularment com “l’Obrera”. L’avi tenia vuit anys. Casualment acabaria festejant i després casant-se amb la filla (Dolors Ferratjes Tost) del president d’aquesta societat, Josep Ferratjes Munté. La seva pertinença, des de ben jove, als disset anys (a la secció de teatre), a aquella societat i la relació familiar amb un dels fundadors i president de “l’Obrera” li van donar molta informació que passats els anys, més de cinquanta, acabaria condensant en un llibre.

L’avi Cisquet aviat va aprendre l’ofici de paleta. El 1920 va anar a treballar a Reus i uns dos anys després a Barcelona, on es quedaria a viure fins a la seva mort. Sempre que la feina li ho permetia, tornava a Mont-roig. La seva passió teatral el va dur a actuar a locals de barri de Barcelona i a escriure algunes obres de teatre. Catalanista i republicà, va haver d’exiliar-se el 1939; després d’uns mesos als camps d’internaments francesos, va poder tornar a Barcelona. A casa era freqüent veure llibres en català, comprar el “Tele-estel”, i el “Cavall Fort” o “Oriflama” per la canalla. Jo des de xiquet havia escotat parlar dels temps de la República, de les aspiracions de Catalunya, de la foscor del franquisme… Em deien: “d’aquestes coses no en parlis a ningú fora de casa”.

Quan al 1976 li trobaren una greu malaltia, aleshores la seva dèria fou poder escriure, entre d’altres coses, tot allò que havia viscut o coneixia que podés tenir un interès per a la història local de Mont-roig. Passava les hores assegut prenen notes o davant de la màquina d’escriure. Mai era l’hora d’anar a menjar. El deuria neguitejar pensar que potser no tindria temps per escriure tot el que volia.

En aquest període d’uns tres anys (1976-1979) va escriure el que seria el llibre “El Centre Obrer de Mont-roig del Camp (1911-1925)” i també molts textos i narracions curtes sobre fets de Mont-roig viscuts o transmesos per memòria oral dels seus avantpassats.

Anys després, cap el 2000, jo vaig començar a treballar sobre el text original dedicat a “l’Obrera”. L’avi parlava de molts fets d’aquesta societat però sovint mancava la precisió de les dates o completar algunes dades. També volia aprofundir en el context social i polític de l’època.

Fruit de les meves visites a l’Arxiu Històric de Tarragona, a la Rambla vella, i a la col·laboració de l’amic J. M. Grau Pujol, vaig poder aconseguir el Reglament de la societat i el de la seva Cooperativa de consum (que s’havien de presentar al Govern civil). També vaig fer un treball de recerca de diaris de l’època, tan al Centre de Lectura de Reus com a l’Arxiu Comarcal del Baix Camp (que aleshores estava a la plaça Castell), a Reus.

L’avi parlava del “company Zaragoza”, del Josep Recasens i del Miquel Mestre que venien a Mont-roig a fer mítings per promoure l’esperit obrer. Calia esbrinar qui eren. El primer fou l’impulsor del socialisme a la ciutat de Tarragona, Josep Zaragoza. Del segon vaig trobar un llibre de memòries, “Vida inquieta (Combat per un socialisme català)” d’Editorial Empúries (1985), que concretava amb detall el sidral d’unes  eleccions municipals en que els liberals del poble havien denunciat la compra de vots per part dels carlins. Vaig poder saber que eren les del 14 de novembre de 1915. A més, en aquell llibre de Josep Recasens Mercadé hi vaig trobar la crònica detallada dels fets.

El tercer era Miquel Mestre Avinyó; tan sols sabia que era un sindicalista important nascut a Mont-roig, que desenvolupà la seva activitat a les comarques tarragonines i més tard tingué algun càrrec rellevant a la conselleria d’Economia de la Generalitat republicana. Aquest era un personatge oblidat al Mont-roig d’aquells anys del tombant del segle, com també ho eren d’altres personatges que vaig investigar i publicar textos, com: Jacint Salvadó, el model dels arlequins de Picasso del 1923 (veure notícia “62” d’aquesta “Hemeroteca particular); Antoni Ferratges Mesa, diputat i senador liberal a finals del XIX i primer marquès de Mont-roig (veure notícies “55” a “57”); Agustí Sardà Llaberia, eminent pedagog i senador republicà també a finals del XIX; Antoni Benaiges Nogués, mestre de la tècnica Freinet d’un poblet de Burgos assassinat pels falangistes el 1936… De tots aquests podeu trobar els textos que vaig publicar al “Ressò mont-rogenc” a l’apartat “Mont-roig / Textos” d’aquest web. També sobre Miquel Mestre Avinyó.

El Mont-roig dels anys del franquisme i dels primers de la democràcia semblava viure en un total manca d’interès pels temes culturals i sociopolítics de la seva història relacionats amb postures d’esquerra i progressistes. Hi havia una gruixuda capa d’oblit. Tan sols des del “Ressò mont-rogenc” es va intentar trencar aquesta situació. Encara ara continua un cert menyspreu pel passat de tendència esquerrana. Tan sols es recuperen, cosa que trobo bé, fets relacionats amb la parròquia, la religió o d’altres de caire lúdic.

Tornant al llibre “El Centre Obrer de Mont-roig del Camp (1911-1925)” he de remarcar el treball de supervisió del professor del Departament d’Història de la Universitat Rovira i Virgili, Antoni Gavaldà Torrents. M’hi va adreçar l’amic J. M. Grau Pujol, que aleshores estava a l’Arxiu Històric de Tarragona. Gavaldà va saber orientar-me amb precisió en aquesta nova tasca per mi de fer un llibre sobre un fet històric; em posà un grapat de deures que van permetre al final aconseguir un llibre prou valuós. Ell també va fer el pròleg. Diu: “… el llibre té… un interès remarcable, perquè detalla molts aspectes. Explicita una part del batec de la societat rural… Un batec que ultrapassa el jo familiar i personal per entrar en la pertinença o el sentiment polític o econòmic de la gent, per endinsar-se en els avatars  de la cohesió social…”.

“El Centre Obrer de Mont-roig del Camp (1911-1925)” es va presentar a la Casa de Cultura Agustí Sardà de Mont-roig el 12 d’abril de 2003.

L’avi tan sols va tenir uns pocs anys per poder fer aquest treball de recuperació de fets de la història de Mont-roig dels inicis del segle XX. La seva malaltia feia que aquesta feina cada cop se li fes més feixuga. Volia buidar en papers aquelles vivències llunyanes que la fi del franquisme (1975-1977) va tornar a posar de relleu. Les esperances democràtiques d’aquells anys setanta connectaven directament amb les seves (i de molts d’altres) expectatives socials i polítiques de la joventut. El gruix més important dels seus escrits son del període 1976 al 1978, tot i que feia anys que anava prenen notes disperses i havia fet alguns textos curts.

Havien passat uns anys de la publicació del llibre “El Centre Obrer de Mont-roig del Camp (1911-1925)” (2003) i vaig pensar que seria interessant fer una tria d’aquella munió de textos curts que l’avi havia escrit en aquells anys de passió memoralista. Vaig deixar a banda els que descrivien situacions familiars i vaig recopilar els que podien presentar-se com una crònica de fets de la petita història quotidiana de Mont-roig. En certs casos son textos complerts, en d’altres son aquells fragments que poden tenir un interès general. Aquest conjunt de textos seria el llibre “Guspires (de la història de Mont-roig)” publicat per Edicions Marré /Associació de Veïns Muntanya Roja de Mont-roig (2010).

L’avi deia en un text a la manera de pròleg: “Durant molt temps he pogut recollir fets i guspires de la història del nostre poble, feia anys que tenia aquesta dèria… ho he fet en les meves estones de lleure, que no sempre em permetien dedicar-m’hi tal com jo volia… Mancat de recursos i d’altres informacions escrites per poder desenvolupar aquesta tasca feixuga que jo m’havia imposat, m’he abocat de ple a totes aquelles coses que, encara que semblin a cop d’ull que tenen poc valor seran bones recollir-les per ajudar a tenir una semblança de la història del poble. Son un conjunt de records de tota mena, fets viscuts o explicacions de persones de total confiança. Moltes coses que ara ens semblen que no tenen cap importància poden esdevenir valuoses en un futur…”. Son “Guspires (de la història de Mont-roig)”. Aquest es el títol que ell havia escollit per recollir tots els textos; a més proposava com a subtítol: “Recull de fets antics i d’altres de no tan, però viscuts”.

També en aquest cas hi vaig intervenir afegint informacions complementàries. En els textos originals a vegades escassegen les dates que centren els fets esmentats o bé no s’explicita suficientment el context. Aquests afegits, a vegades poden no acabar tampoc de concretar un fet però donen major informació que pot servir perquè algun altre, en el futur, ho pugui arrodonir. També m’ha preocupat esmentat les fonts d’informació consultades per poder obrir noves possibilitats a futurs estudiosos. A vegades succeeix com amb les cireres, que agafant-ne una, a més, te’n surt una altra. 

Em preocupava que les informacions del llibre permetessin en un futur poder concretar exactament les localitzacions que es citaven en el text original, doncs l’avi parlava de noms antics de carrers o indrets relacionats amb determinades persones del poble. Vaig poder, amb l’ajut del “tiet Diego” (Diego Giménez García, casat amb Pilar Capafons Ferratjes), un català d’Almeria, documentar totes aquests indrets. També em van ajudar a confeccionar i comprovar algunes d’aquestes informacions: el meus pares (Josep Martí Tost, de “cal Panadero” i Roser Rom Ferratjes), les tietes Rosita i Pilar Capafons Ferratjes (filles de la Rosa “Bessona”), i la veïna d’estiueig als Prats Rosita Alabart (de “cal Sanxo”). Ara, a l’agost de 2016, molts d’aquestes familiars ja no hi són.

“Guspires (de la història de Mont-roig)” està organitzat en els següents capítols:

  1. Lloança al meu primer mestre d’ofici
  2. Descripció del poble antic
  3. Petites industries, menestralia, comerç i d’altres
  4. L’antic hospital i l’escola de les monges
  5. El transport
  6. Descripció de la puixança de Mont-roig
  7. Societats polítiques, recreatives i cafès
  8. L’afer de la font de la plaça del Mercat
  9. D’altres fonts del poble
  10. El poblat de Miramar
  11. Recordances del Dr. Modest Tost Puñet
  12. El meu poble

“Guspires (de la història de Mont-roig)” es presentà a la casa de cultura de Mont-roig el 10 d’abril de 2010.

L’avi finalment també va escriure un llibre sobre les seves experiències als camps internaments francesos al acabar la Guerra Civil: “Del carrer de Pelai als camps de concentració de França”. I un llibret sobre la visita familiar que vam fer seguint aquells camps, el d’Argelers i el d’Agde, el dies 10 a 13 de juny de 1978; aquest és: “Il·lusió i desengany”. Algun dia caldrà publicar-los.

L’avi Cisquet encara va poder veure amb un immens goig les primeres eleccions democràtiques (15 de juny de 1977), va poder tornar a votar quaranta anys després al seu partit (“Esquerra Republicana de Catalunya”) i assistir a aquell milionari “Onze de setembre” del mateix any. En els últims mesos va presenciar l’elaboració del Estatut i les primeres eleccions municipals (3 d’abril de 1979). No pogué veure, per poc, el retorn del president Tarradellas i la restauració de la Generalitat provisional (octubre de 1979).

Va viure amb satisfacció, ja molt just de salut, l’homenatge popular del poble de Mont-roig a Joan Miró (29 d’abril de 1979). Des del balcó de cal Escuro, al costat de l’avia (Dolors Ferratjes Tost),  deuria recordar quan l’any 1968 va visitar aquella important exposició a “l’Antic Hospital de la Santa Creu” de Barcelona (m’hi va portar), i quan va iniciar una mena de campanya pel seu compte perquè l’Ajuntament de Mont-roig el declarés fill adoptiu i li fes un monòlit al encreuament de la carretera de la mar amb la del Pratdip. Jo des de petit l’havia sentit sempre reivindicar la figura de Miró, primer com a mont-rogenc i després com a antifranquista. L’avi va morir dos mesos després d’aquell homenatge al pintor Joan Miró, el 27 d’agost de 1979.

A ell fou a qui vaig dedicar la meva pel·lícula “D’un roig encès: Miró i Mont-roig” (1979), que estava acabant de rodar quan es va morir. Deia que ell “m’obrí les portes del coneixement”.

L’avi Cisquet, Francesc Rom Serra, sempre visqué impregnat del esperit de justícia i llibertat. Fou un bon home.