Marti Rom

Pàgina Oficial de Martí Rom

(83) DOS LLIBRES (2013 / 2014): XAVIER GARCÍA I VICENÇ ALTAIÓ (MÉS JAUME JOSA)

General

XAVIER GARCÍA

Al Xavier García el vaig conèixer el 1997 quan preparàvem el llibre i documental sobre Joan Guinjoan per aquell projecte de Personatges de la cultura que fèiem al Cine Club Associació d’Enginyers. Veure el punt “54”.

Després ens vam anar veien en diversos actes culturals, tant a Barcelona com a la demarcació de Tarragona. Aleshores vivia a Horta de Sant Joan.

L’estiu del 2008, el Xavier García estava preparant una sèrie d’entrevistes a persones de l’àmbit cultural de la demarcació de Tarragona pel diari “El Punt” i em va dir me’n faria una. El vaig anar a recollir al Mas Segimón de l’Aleixar on n’havia fet una a Albert Manent. Això em va permetre conèixer-lo personalment, doncs fins aleshores tan sols ho havia fet per correu electrònic. En endavant, també tindríem algun contacte per un tema de pedra seca.

Fent un parèntesi. Quan l’Albert Manent preparava el seu llibre “La guerra civil i la repressió de 1939 a 62 pobles del Camp de Tarragona” (Cossetània Edicions, 2006), em va fer arribar el text corresponent a Mont-roig per tal que li fes una ullada. Vaig fer alguna esmena d’alguna incorrecció i d’algun nom de persona que hi figurava erròniament en els documents oficials del franquisme. El seu text el vam publicar a la revista “Ressò mont-rogenc” núm. 96 (4r trimestre de 2005) a les pàgines centrals: “La guerra civil i la repressió del 1939 a Mont-roig del Camp”.

El Xavier García em va fer tranquil·lament l’entrevista a la casa de Mont-roig. La va publicar al diari “El Punt” del 27 d’agost de 2008. El 2014 sortiria en el seu tercer volum “Homenots del Sud” (Arola Editors, 2013).

Veure la meva entrevista en el primer arxiu annexat.

Xavier García, en aquests llibres, entrevista a persones del Camp de Tarragona i de Terres de l‘Ebre. Anteriorment havia publicat el primer volum el 1994. Vull remarcar alguns personatges que em són molt propers:

Joan Guinjoan (el 1997 faríem a Enginyers un llibre i un documental sobre ell, veure el punt “54”)

Josep Maria Carandell (el 1999 també li faríem aquell projecte d’Enginyers, veure el punt “59”)

Josep Porter Rovira (pare de nostre personatge d’Enginyers del 2000, Miquel Porter Moix)

Antoni Gavaldà (em faria el pròleg del llibre “El Centre Obrer de Mont-roig del Camp (1911-1925)”, Cossetània edicions, 2003)

Salvador Carbó (bon amic d’Horta de Sant Joan)

Pere Català-Roca (germà del nostre personatge d’Enginyers de 1989, Francesc)…

El segon volum el publicaria el 2004. Alguns que em són molt propers:

Joan Perucho (el 1991 faríem a Enginyers un llibre i un documental sobre ell, veure el punt “45”)

Ricard Salvat (el 1998 faríem a Enginyers un llibre i un documental, veure el punt “58”)

Joaquim Ferràs (impulsor de Centre Picasso d’Horta de Sant Joan)

Tomàs Gil Membrado (va fer les sardanes de Mont-roig, es un dels personatges del meu llibre “Mont-roig: esberles d’un mosaic esbocinat”, Arola Editors, 2019)…

En el tercer volum, entre d’altres hi ha:

Elias Gaston (cofundador del Centre Picasso d’Horta de Sant Joan)

Josep Gironès (ens havia assessorat inicialment en el tema de la pedra seca a Mont-roig)

Ferran Jové Hortoneda, l’autor del llibre “Estudi onomàstic de la vila i terme de Mont-roig del Camp” (Ajuntament de Mont-roig del Camp, 1999)

Albert Manent (deia abans que jo havia col·laborat en aquell text seu “La guerra civil i la repressió del 1939 a Mont-roig del Camp”)…

VICENÇ ALTAIÓ (MÉS JAUME JOSA)

Al Vicenç Altaió l’havia conegut durant els actes del Centenari Miró 1993 a Mont-roig. Però no fou fins el 2009 que hi vaig tenir una relació més estreta. Fou com a conseqüència de la nostre amistat amb Jaume Josa.

Jaume Josa era fill d’un mont-rogenc, com jo, que marxà del poble per a fer de mestre a l’Hospitalet de Llobregat. Des de feia temps havíem tingut una certa relació que s’anà enfortint amb el pas dels anys. El Jaume era tot un personatge, un rellevant historiador científic (Darwin) i un seriosament divertit company de la tropa del Zeleste, de les nits barcelonines. Li havia dedicat un text a la revista “Ressò mont-rogenc”: “Jaume Josa, glatir per noves aventures” (núm. 71, 3r trimestre de 1999). També vaig ser impulsor de que fes el pregó de la Festa Major de Mont-roig del 1999, per Sant Miquel.

Casualment aquell 2009 que iniciàvem la preparació del Centenari Miró 2011 a Mont-roig, ell s’havia comprat una casa al poble, al bell mig del casc antic; una gran casa que s’anà arranjant amb totes les comoditats de la vida moderna. Ell fou qui m’acompanyà a veure al seu gran amic Vicenç Altaió per tal de veure en que ens podria ajudar en l’organització d’aquell esdeveniment amb el que volíem commemorar l’arribada de Joan Miró a Mont-roig el 1911.

El Centenari no es va poder fer en tota la seva magnitud (veure el punt “84”). Però ens vam continuar veient regularment amb el Vicenç Altaió.

Dissortadament al 2012 el Jaume Josa ens deixà després d’una fulminant i greu malaltia. El Vicenç Altaió em va demanar que parlés al funeral sobre la relació del Jaume amb Mont-roig. També vaig fer un text pel “Ressò mont-rogenc”: “Jaume Josa (1945-2012)” (núm. 124, 4r trimestre de 2012)[1]. El podeu trobar en el segon arxiu annexat.

Quan el 2012 vaig publicar el llibre “Joan Miró i Mont-roig: pal de ballarí (1911-1929)” (Arola Editors, 2012), una de les presentacions, 24 de maig de 2012, la vaig fer a Arts Santa Mònica (Barcelona), d’on Vicenç Altaió era director. Ell em va fer una molt acurada introducció.

Suposo que aquesta presentació el va esperonar a fer un text més llarg que publicaria en el seu llibre “Un traficant d’idees a les fronteres de l’art” (Editorial Comanegra, 2013), pàg. 362. El podeu trobar en el tercer arxiu annexat.

El 14 de gener de 2014 es va fer la presentació d’aquest llibre a l’Ateneu barcelonès. Com a complement es lliurava al públic una separata amb frases de molt diverses persones relacionades amb el món de la cultura i de l‘art sobre això de ser un “un traficant d’idees a les fronteres de l’art”. Em va demanar que hi participés. Jo deia:

“Sempre he defensat el paper del intermediari en el món de la cultura, de l’art. Aquella baula entre l’espai dels creadors, en el sentit més estricte, i els receptors, els que (com ara es diu) consumeixen cultura. És el paper del “fronterer”, del que a vegades genera guspires d’una certa creació i sempre ajuda a (organitzar) la transmissió del fet cultural.”

Tinc una especial consideració per Vicenç Altaió. Primer per la nostra relació amb el Jaume Josa; encara parlem d’ell quan ens trobem, el tenint sempre en el més estimat record. I també perquè és l’única persona de món de l‘art, dic l’única, que quan parla de Joan Miró sempre, sempre, cita a Mont-roig. En algun moment o altre, sempre esmenta algun detall de la relació de Miró amb Mont-roig. En un primer moment, vaig pensar que ho feia perquè m’havia vist prèviament a l’inici de l’acte. Més tard, un cop, vaig aconseguir que no em veiés i, naturalment, també va lloar la relació del pintor amb el meu poble d’adopció.  

Poques vegades ho fan els que, per relació professional, tindrien gairebé l’obligació de fer-ho. Miró ja fer estades a Mont-roig durant 65 anys (1911 a 1976) i en les seves frases més rellevants sempre hi ha Mont-roig.

Addenda

Posteriorment Vicenç Altaió em faria una exquisida introducció en el meu llibre “Joan Miró i Mont-roig: El xiscle de l’oreneta (1930-1983)” (Arola Editors, 2018). Veure el punt “88”. Gràcies.


[1] Aquest text està reproduït al meu llibre “Mont-roig: esberles d’un mosaic esbocinat” (Arola Editors, 2019), pàg. 637: “Jaume Josa, un savi mont-rogenc (1945-2012)”.