Havia comprat aquella revista “Primer Acto” que parlava del “Marat-Sade” de l’Adolfo Marsillach, després els dos números (el 113 i 115, d’octubre i desembre de 1969) dedicats a “Las criadas” de Jean Genet. Havia pogut trobar uns números antics, per exemple els núm. 64 (1965) i 86 (juliol 1967) dedicats a Bertold Brecht.
En paral·lel havia començat a freqüentar, amb el meu cosí i els seus amics, els Cine Clubs. El que teníem més a prop de casa era el Cine Club Montseny, que estava allotjat a l’Escola Técnica Professional del Clot, dels jesuïtes, al carrer València cantonada amb el de les Navas de Tolosa. El portava Carlos Benito Para, després conegut com a realitzador per Carlos Benpar. També, en aquests inicis, anava al Cine Club Horta (carrer Feliu i Codina), i fonamentalment a les “Salas de Arte y Ensayo” que feia poc temps que el règim havia permès per fer pel·lícules avançada i minoritàries. Recordo els Publi, Balmes, Maryland, Rialto, Vergara, Atenas…. Crec que era el 1971, quan algú em va comentar que a Sabadell s’anava a fer un ampli cicle dedicar a D. W. Griffith i que era imprescindible conèixer l’obra d’aquest realitzador; ho organitzava el Cine Club Sabadell, un dia feiner a la nit, al primer pis de l’edifici de l’Obra Social de la Caixa de Sabadell. Som-hi, cada setmana, amb cotxe del Clot a Sabadell.
Naturalment vaig començar el que seria la dèria de comprar revistes de cinema. En aquell moment alternava amb “Film Ideal” i “Nuestro Cine” (que era la revista germana de “Primer Acto”). Els “Film Ideal” ja eren de la nova època, aquelles de colors vistosos i format allargat, la primera fou el volum del números 205, 206 i 207 (“De 1967 a 1969”), la segona, més interessant per a mi, era la dedicada a la “Escuela de Barcelona”, el núm. 208. Vaig començar a interessar-me Joaquín Jordá i José Maria Nunes. De “Nuestro Cine” recordo els números dedicats al “2001: una odisea del espacio” (el 81, gener 1969), “Cine Húngaro” (83, març 1969), “Pedro Portabella” (91, novembre 19769), “Jacinto Esteva” (95, març 1970) i “André Delvaux” (96, abril 1970).
Al principi del curs 1970-1971, un company de l’Escola d’Enginyers em va comentar d’un curs de la història del cinema que s’anava a començar als Lluïsos de Gràcia, a la plaça del Nord, i que feia Miquel Porter Moix. Allà, un cop per setmana, vaig conèixer les pel·lícules mítiques del cinema, des dels documentals de Lumière, la màgia de Georges Méliès o Segundo de Chomón, “The Great Train Robbery” (“Assalt i robatori a un tren”, 1903) d’Edwin S. Porter que fou el primer western del cinema, els Griffith (“El naixement d’una nació”) o els Eisenstein.
Porter Moix explicava l’evolució del cinema, ens especificava les particularitats de cadascun i remarcava els trets més importants. Recordo que “El cuirassat Potemkin” (1925) i “Octubre” (1928) a més les va analitzar amb detall; fonamentalment la famosa seqüència de la “escalinata d’Odessa” del primer. Vam entendre el que era el “muntatge d’atraccions”, que jo tan apreciaria en endavant. Per cert, també vam dedicar, molts anys més tard, un d’aquells llibres dels Enginyers, el núm. 19 (2000), al Miquel Porter Moix.
El dijous 11 de febrer de 1971, a la sala d’actes (acabada d’inaugurar) de l’Escola d’Enginyers, el Departament d’Activitats Culturals (D.A.C.) de la Delegació d’Alumnes va projectar “Octubre”. La gran sala es va omplir, hi havia molta gent asseguda a terra als passadissos. Era un fet extraordinari poder projectar obertament la famosa pel·lícula sobre la Revolució d’octubre russa. Per aquella època molts no teníem grans coneixements dels fets d’aquella revolució soviètica, i seguir la pel·lícula s’esdevenia un xic complexa. La gent va començar a cridar que calia que algú l’anés explicant i es va parar la projecció i un dels organitzadors va demanar si hi havia algú disposat a fer-ho. Després d’esperar uns moments, m’hi vaig oferir. Porter Moix ens havia fet que la coneguéssim a fons; a més, uns mesos enrere m’havia comprar el “Nuestro Cine” núm. 100-101 (agost-setembre 1970) dedicat a Eisentein i on hi havia el guió de “Octubre”. Em van donar un micròfon i vaig estar descrivint els fets de la pel·lícula, i suposo que deuria afegir algun comentari cinèfil après recentment.
Al acabar la projecció se’m van acostar alguns dels organitzadors per dir-me si volia incorporar-me a l’equip que gestionava aquelles sessions. No eren del existent Cine Club Ingenieros (C.C.I.), que funcionava els dissabtes. El curs següent, 1971-1972, els dos equips es coordinarien i van acabar integrats.
La sala d’actes de l’Escola d’Enginyers es va inaugurar el desembre de 1970 amb la pel·lícula “Gran Prix” (1966) de John Frankenheimer.
Addenda
L’any 2000, en el projecte “Personatges de la cultura” que feia al “Cine Club de l’Associació d’Enginyers”, amb el company Juan Manuel García Ferrer, en el si del Col·legi d’Enginyers Industrials, vàrem fer un llibre i un documental sobre Porter Moix. Fou el núm. 19 de la col·lecció (que arribaria a 28 volums). El documental fou “Miquel Porter Moix” (21 minuts).
Veure els punts “34” i “44” d’aquesta “Hemeroteca particular”
.
“Octubre” Miquel Porter Moix
a CO.CI.CA.
