A tots aquells que van creure que era possible una nova aurora
Poc o gens sabem del Mont-roig dels anys de la Segona República, d’abans de la Guerra Civil, des d’aquell 14 d’abril de 1931 fins al cop d’estat (“Alzamiento nacional”) del 18 de juliol de 1936.
Les minses informacions que la majoria de mont-rogencs tenen, responen a un context més general, són sobre Catalunya o Espanya. Són vagues, imprecises. Aquelles luctuoses i penoses de la Guerra Civil (1936-1939) deixen de banda, oculten, les del període anterior, del 1931 al 1936.
Per aquest motiu, calia que “Abans que el serè escampi la memòria” cerquéssim el que encara quedava de la memòria oral, que la contrastéssim amb les informacions escrites existents a la premsa històrica i en arxius. El furient serè (mestral) és un vent sec i fred del nord-oest (de la Mola de Colldejou), que s’ho emporta tot ràpidament mar enllà. És l’inexorable pas del temps. Ja gairebé fa un segle d’aquell període, d’aquells fets. Si no la conreem, com la terra que estimem, i l’estudiem, la història concreta de Mont-roig també acabaria perdent-se en la llunyania de la mar.
Els que ja passem de la setantena sabem que molt sovint, massa, la generació dels nostres pares i avis van decidir oblidar, foragitar dels seus pensaments (o si més no, de les seves converses) els fets que van viure en primera persona durant aquells anys del 1931 al 1939. Més d’un cop, m’he trobat algú que molts anys després m’ha dit alguna cosa com “no ho he explicat a ningú fins ara…”. I, a continuació, hi havia una història personal interessant que ajuda a entendre aquells anys.
Els perdedors d’aquella maleïda Guerra Civil varen callar per no remoure (reviure) unes penoses vivències, per no neguitejar els seus familiars. També per prudència en aquells temps de la foscor franquista. Dels vencedors en vàrem saber prou. Pràcticament cada any quan arribàvem a mitjans de juliol ens recordaven aquell “18 de julio”. De xiquets, ens feien estudiar al batxillerat aquella “Formación del Espíritu Nacional” (F.E.N.). Abans de veure qualsevol sessió de cinema, si havies anat a veure l’última pel·lícula de “vaqueros” (és a dir, un “western”) amb el John Wayne empaitant indis, t’havies d’empassar el “NO-DO”, el noticiari franquista, on lloaven les meravelles del règim, de la dictadura. Els més informats, també com passava en aquestes pel·lícules, sabíem qui eren els bons i els dolents. Bé, amb el pas del temps, ens hem adonat que en aquells anys seixanta i en endavant no tot era blanc o negre, que hi havia una àmplia gamma de grisos.
Aquests és el cinquè llibre que dedico a temes de la història de Mont-roig. “Mont-roig: esberles d’un mosaic esbocinat” (Arola Editors, 2019) i “Mont-roig: d’altres esberles d’un mosaic esbocinat” (Arola Editors, 2023) són un molt ampli recull de fets i personatges que formen part de la realitat del poble. Bocins inconnexos de la seva història del segle XIX i XX.
A “Mont-roig. En el segle XIX: un temps convuls” (Arola Editors, 2021) hi ha el relat, gairebé any per any, des del 1808 al 1876, dels fets més rellevants del segle XIX. Un segle marcat per les continues guerres, iniciant-se amb la del Francès (1808 al 1814) i continuant, entre d’altres, amb les tres Guerres Carlines. El llibre acaba amb l’inici de la restauració monàrquica (1876).
Sobre inicis del segle XX vull recordar la publicació del llibre “El Centre Obrer de Mont-roig del Camp (1911-1925)” (Cossetània Edicions, 2003). El vaig escriure aportant informacions complementàries a les del meu avi Francesc Rom Serra que havia intervingut en aquesta societat. Per cert, fou creada pel meu besavi matern Josep Ferratjes Munté, el seu sogre. Aprofito per fer esment d’un altre llibre escrit a quatre mans, també amb el meu avi. És “Guspires (de la història de Mont-roig)” (Edicions Marré / Associació de Veïns Muntanya Roja, 2010). Són també bocins del Mont-roig d’inicis de segle XX.
A l’inici del llibre actual “Abans que el serè escampi la memòria (1). Mont-roig 1930-1936: quan la ginesta floria” faig un resum dels esdeveniments socials i polítics més rellevants de finals del segle XIX fins arribar al 1930. Descrivint amb detall els relacionats amb el poble. Del període concret tractat, del 1930 al 1936, el llibre presenta tres nivells d’informació: un de molt resumit sobre el context social i polític general d’Espanya, un altre, més concret sobre la situació a Catalunya i, finalment, el relat concret i exhaustiu de la vida social i política de Mont-roig. En aquest relat hi participa d’una manera rellevant la vida quotidiana a Mont-roig. He partit d’unes memòries (no publicades) del meu pare Josep Martí Tost, més algunes converses que, molts anys enrere, vaig enregistrar a alguns familiars i també d’alguns textos memorials publicats a la revista “Ressò mont-rogenc”. Són la quotidianitat enmig de la trasbalsada vida política.
Sempre haig d’esmentar, en general, la manca de documents dels arxius de l’Ajuntament i de la parròquia. Pràcticament, no n’hi ha anteriors al 1936.
En aquells anys, del 1931 al 1936, per a molts “la ginesta floria” (i “arreu als camps hi ha vermell de roselles…”).
.
.
.
