Helena Lumbreras amb el “Colectivo de Cine de Clase” fou un dels elements fonamentals del cinema militant a l’Espanya del darrer franquisme i a la transició. Des d’un inici (1974) van estar a la “Central del Curt”, en el seu col·lectiu de gestió (veure l’apartat “Central del Curt…” d’aquest web, i els punts “08”, “27” i “28”). Cal dir que aquest grup (el “Colectivo de Cine de Clase”) tenia, a més, els seus propis canals de difusió de les seves pel·lícules.
El “Colectivo de Cine de Clase” eren l’Helena Lumbreras i el Mariano (Maro) Lisa; aquest es va incorporar el 1973 en el rodatge de “El campo para el hombre”. Explica Maro Lisa, en el text “Colectivo de Cine de Clase. El campo para el hombre” (2014), un dels que hi ha a l’apartat “Central del Curt…” d’aquest web: “…realizamos un cine pobre. Éramos pobres… Durante el curso 1970-1971 Helena Lumbreras y yo fuimos profesores interinos en dos institutos de enseñanza media de la provincia de Barcelona. En enero de 1971 promovimos en Barcelona y provincia una huelga. Fue la primera huelga de enseñanza no universitaria en España desde 1939… Reivindicamos el cobro de nuestros sueldos por nuestro trabajo, que se nos adeudaba desde el mes de octubre anterior. Al día siguiente de la huelga cobramos todos los profesores el dinero que se nos debía pagar. El éxito de la huelga prendió el fuego del espíritu reivindicativo de los profesores no universitarios. Impulsamos una nueva huelga, demandando el reconocimiento de unos derechos básicos como trabajadores. La nueva huelga se produjo durante el mes de abril de 1971. Se secundó la huelga en 23 provincias de las 50, que integraban la administración del estado. Desde 1939 ninguna huelga laboral había alcanzado una extensión tal. Fuimos represaliados. La administración nos condenó al paro laboral a Helena Lumbreras y a mí. La delegación provincial del ministerio de educación escribió nuestros nombres en la lista de las personas que no podían ejercer la enseñanza en ninguna institución estatal… Helena se encontraba en el paro desde de octubre de 1971. Yo tenía un trabajo precario. Yo era profesor en una academia privada, instalada en un piso de un bloque de viviendas…”.
Helena Lumbreras havia estudiat cinema a Madrid i Roma. Va tornar a España amb un projecte de Unitelefilm (productora del Partit Comunista Italià); seria “España 68. El hoy es malo, pero el mañana es mío” (1968); les seqüències de Barcelona les va rodar Llorenç Soler. Aquest també va col·laborar en la següent pel·lícula, “El cuarto poder” (1970). La primera es centra en la repressió sociopolítica, la lluita antifranquista i el desenvolupament econòmic. La segona en els mitjans de comunicació del règim.
Deia Llorenç Soler, en el llibre que li vam dedicar en aquell projecte dels “Personatges de la cultura”, del Col·legi d’Enginyers, a la pàg. 41: “Aquesta experiència em marca bastant professionalment… per a mi l’Helena fou un corrent d’aire fresc; duu amb ella aquella realitat exterior i una visió diferent i enriquidora… Amb l’Helena descobreixo el cinema de compromís polític. Durant un temps vam tenir una relació sentimental…”. Amb Helena Lumbreras va al Festival de Leipzig, a l’Alemanya comunista (R.D.A.) els 1968 i 1969. Allà troben a Chris Marker, Joris Ivens, Roman Karmen…
Al febrer de 1971 entra al PSUC, el Partit dels comunistes de Catalunya. A l’agost és detinguda i resisteix un interrogatori exhaustiu del famós comissari Antoni Vicente Creix. Ingressa a la presó de Trinitat Vella, d’on sortirà per manca de proves. Al setembre del mateix any és expulsada del PSUC després de patir un interrogatori d’unes nou hores.
Després l’Helena i el Maro crearan el “Colectivo de Cine de Clase” i faran les pel·lícules: “El campo para el hombre” (1973-1975), “O todos o ninguno” (1976) i “A la vuelta del grito” (1978). Escriu el Maro en aquell citat abans: “Nosotros mismos nos financiábamos el cine, que realizábamos. Para los jóvenes inquietos y motivados culturalmente de las décadas del 60 y del 70 del siglo pasado el cine era el arte más genuino y valioso…”. “El campo para el hombre” es una anàlisi de la situació al camp espanyol, des dels latifundis andalusos fins la parcel·lació en petites propietats a Galicia. “O todos o ninguno” tracta de la vaga de la fàbrica Laforsa de Cornellà, una vaga que va durar 104 dies i es va estendre al Baix Llobregat; va començar amb l’acomiadament d’un dels seus treballadors l’11 de novembre de 1975 (en la fase final de l’agonia de Franco, moriria el 20 de novembre). “A la vuelta del grito” confronta la transició política amb la crisi econòmica, el tancament de fàbriques i els Pactes de la Moncloa; és inici del liberalisme capitalista a Espanya.
Jo vaig conèixer a l’Helena mitjançant el Llorenç Soler. Recordo aquell pis del carrer Diputació, als darreres de la Universitat de Barcelona. En una d’aquelles sessions que al “Cine Club Ingenieros” (C.C.I.) dedicàvem al material marginal vam projectar “El campo para el hombre” (2 de febrer de 1975). Veure el punt “06”.
A “Cinema 2002” núm. 24 (febrer de 1977), pàg. 68, vaig publicar un extens article: “Colectivo de Cine de Clase (C.C.C.)”. Es el primer arxiu annexat.
En una taula rodona que es va fer a la revista “El Viejo Topo” (núm. 7, abril 1977), l’Helena deia: “La separación forma / contenido es típicamente burguesa… debemos crear un nuevo lenguaje que se adapte al contenido que queremos explicitar. Y en este punto partimos de cero… Nosotros utilizamos un medio, que es el cine, como otros utilizan la literatura o la música, y en nuestro medio hemos de expresarnos bien, pero no imitando el quehacer de la burguesía… si intentamos hacer un discurso de clase… ese discurso ha de ser forzosamente distinto al de la burguesía…”.
L’Helena Lumbreras (Cuenca, 1935 – Barcelona, 1995) va morir el 4 d’agost de 1995 després d’una llarga malaltia. El 1990 la van operar d’un càncer de mama. Des del 1978 treballava de catedràtica de dibuix. Amb Maro Lisa va tenir dues filles. En els darrers anys es dedica a pintar i va fer diverses exposicions.
El 6 d’octubre de 1995 la Filmoteca li va dedicar una sessió d’homenatge, amb la projecció de “O todos o ninguno” (1976) i “A la vuelta del grito” (1978). En el full de la setmana hi havia un text meu. Es el segon arxiu annexat. El Llorenç Soler va fer la presentació d’aquesta sessió. Jo deia: “L’Helena, el Llorenç Soler… eren els germans grans per als qui ens vàrem incorporar a aquest tipus de cinema a la meitat dels setanta. Eren dels que creien en un cinema militant que analitzés i reflectís la realitat per, a continuació, ajudar a transformar-la. Creien en el poder de la imatge…”. El text del Llorenç (“In memoriam”) el vam incloure en el llibre que vam publicar a Enginyers, a la pàg. 147: “… El seu interès de sempre per la pintura, per la literatura, per l’art en general, la va portar a interessar-se pel cinema… Per a Helena, Roma fou el paradís… Allà va conèixer per primera vegada l’efervescència d’unes lluites obreres i l’existència de partits polítics i d’organitzacions de masses… que desembocaria, al cap de poc temps, en l’eclosió del maig francès… la imatge de l’Helena era tot allò més oposat que es pot pensar a la de la militant dogmàtica… Tota ella era una glopada d’aire fresc i espontani… Les pel·lícules del Colectivo de Cine de Classe pregonaven la seva convicció que ètica i estètica eren inseparables… Enrere havia quedat una obra cinematogràfica de gran valor testimonial sobre les lluites obreres a Espanya, forjada al llarg de més de quinze anys d’activitat vertiginosa, anys en els quals Helena i Maro visqueren perillosament…”.
Les pel·lícules del “Colectivo de Cine de Clase” van participar en la majoria de les activitats organitzades o relacionades amb la “Central del Curt”. Per exemple, en aquell projecte de la “Sala Aurora” (veure el punt “28”), que es va fer en el Centre Internacional de Fotografia de Barcelona (CIFB), al carrer Aurora 11 bis. A la sessió del 24 de novembre de 1978 es varen projectar “O todos o ninguno” (1976) i “A la vuelta del grito” (1978).
També en el cicle de sis sessions que la Filmoteca va dedicar a la “Central del Curt” el febrer de 1978; el 6 de febrer es van projectar: “El cuarto poder”, “El campo para el hombre” i “O todos o ninguno”. Sobre aquestes projeccions es van fer articles a “Cinema 2002” núm. 40, pàg. 18 (juny 1978), de J. M. García Ferrer, i a “Dirigido por…” núm. 51, pàg. 6 (febrer 1978), de J. C. Rentero.
La Filmoteca va fer un altre cicle dedicat a la “Central del Curt” el maig de 1980, el 5 de maig s’hi va projectar “O todos o ninguno” i el 27 de maig “A la vuelta del grito”. Va sortir una crònica a “Dirigido por…” núm. 74, pàg. 60 (juliol-agost 1980) feta per Ramón Freixas.
També en un cicle dedicat a la “Central del Curt” en el Festival de Benalmádena del 1978, s’hi va projectar “O todos o ninguno”.
El maig de 1980 Filmoteca va tornar a dedicar cinc sessions a material de la “Central del Curt”. El 5 de maig es va projectar “O todos o ninguno”, i el 27 de maig “A la vuelta del grito”. Va sortir una crònica a “Dirigido por…” núm. 74, pàg. 60 (juliol-agost 1980) feta per Ramón Freixas.
La Filmoteca ens va tornar a dedicar quatre sessions el novembre de 1994. El 9 de novembre es va projectar “El cuarto poder”. Com a conseqüència d’aquest cicle es va editar el llibret “Central del Curt. Cooperativa de Cinema Alternatiu (1974-1982)”. El podeu trobar a l’apartat “Central del Curt i cinema marginal” d’aquest mateix web.
A més de la difusió que tenien les pel·lícules del “Colectivo de Cine de Clase”, ja fos pels propis mitjans dels seus components o dins de la “Central del Curt”, aquells anys inicials de la democràcia també vam aconseguir que aquest cinema marginal fos visible en algunes plataformes estrictament cinematogràfiques.
La Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona li va dedicar un cicle el juny del 2005, projectant-se les cinc pel·lícules del “Colectivo de Cine de Clase”. El catàleg reproduïa el text del Llorenç Soler esmentat abans que va llegir a la Filmoteca en aquella sessió d’homenatge. La mateixa Mostra, el 2015, li ha tornat a dedicar el cicle complert.
No vull acabar sense recomanar el text “Colectivo de Cine de Clase. El campo para el hombre” escrit per Maro Lisa (2014).
Filmografia:
“España 68. El hoy es malo, però el mañana es mío” (1968), 27 minuts
“El cuarto poder” (1970), 37 minuts
“El campo para el hombre” (1973-1975), 48 minuts
“O todos o ninguno” (1976), 40 minuts
“A la vuelta del grito” (1978), 40 minuts
Addenda 1
La Filmoteca de Catalunya va habilitar una pàgina web on es poden veure on-line varies pel·lícules de Helena Lumbreras (Colectivo de Cine de Clase). Accedir a:
https://www.filmoteca.cat/web/es/node/41712
“Spagna 68”
“El cuarto poder” (1972)
“El campo para el hombre” (1972)
“O todos o ninguno” (1976)
“A la vuelta del grito” (1979)
.
“El cuarto poder” “El campo para el hombre” “O todos o ninguno”
.
