Volíem apropar-nos a la música contemporània i que millor que fer-ho amb Joan Guinjoan Gispert. Dèiem a la contracoberta del llibre: “Guinjoan és un músic de soca-rel. Ha tocat totes les tecles: actuacions a sales de festa, concertista de piano, director de diversos conjunts i orquestres, durant molts anys divulgador de la música contemporània amb l’important conjunt instrumental Diabolus in Música… i, fonamentalment, compositor”. Nascut a Riudoms (Baix Camp) en el si d’una família pagesa no ho va tenir fàcil. Guinjoan ha estat un perseverant lluitador. Afegíem: “Hem intentat, amb unes breus pinzellades, reflectir la vida del seu Riudoms en aquells difícils anys quaranta. Hem pogut copsar en la seva vida musical aquella tenacitat i lluita quotidiana del pagès”.
Com sempre, amb el Juan Manuel García Ferrer, vam fer un acurat llibre i un documental. En aquest cas fou un llibre amb molta documentació, molts textos de Guinjoan i sobre ell publicats a la premsa i revistes. L’objectiu sempre es deixar constància, agrupar, un conjunt de textos que han estat publicats a diversos mitjans i que, possiblement, en un futur podrien ser de difícil localització. També cal remarcar el gran nombre de col·laboracions d’amics aportant textos inèdits, vull citar a Josep Maria Carandell, Lluís Claret, Xavier García, Josep Mestres Quadreny, August Puig, Ricard Salvat… També el seu fill Francesc. Tres d’aquests (Carandell, Mestres Quadreny i Salvat) acabarien sent, en propers anys, també “personatges” del nostre projecte a Enginyers.
Aquella llarga entrevista que és la part rellevant del llibre la fèiem, setmana rere setmana, en els seu pis del carrer de Pàdua; en aquell edifici racionalista del 1934 de l’arquitecte Sixte Illescas. A la introducció de l’entrevista, en el llibre, escrivíem: “poques vegades hem aconseguit una tan ràpida aproximació a un personatge que no coneixíem com en el cas d’en Guinjoan. Molt aviat semblava que la nostra relació venia de lluny…”. Allà vam conviure amb la presència amable de la Monique Gispert, la seva esposa. Tot i que coincideixen amb el cognom i que el pare de la Monique era de Riudoms (vivia a Paris), no tenien cap parentiu. La Monique havia nascut a París i vivia allà. Als estius tornaven a Riudoms i d’aquesta manera es van conèixer. En aquelles sessions al pis de Pàdua, en algun cop, vam trobar-nos al seu fill “François”, Francesc Guinjoan Gispert; Guinjoan ens va dir que segur que congeniaríem amb ell, era enginyer de telecomunicacions. I així va ser, no tan sols per la part tecnològica sino fonamentalment pel seu interès per la cultura en general, més enllà de la vessant musical.
Quant ja dúiem uns quants mesos treballant amb ell, vam tenir la sort d’assistir, el matí del 7 de juny de 1997, a la inauguració de l’Institut d’Ensenyament Secundari “Joan Guinjoan i Gispert” de Riudoms. Una gernació. Vam poder copsar l’estimació pel “Juanito de Cal Gebel·lí”.
Joan Guinjoan havia nascut el 1931. En aquelles contrades normalment els pagesos vivien al poble i amb el carro i la mula se’n anaven cada dia a treballar a algun dels seus (possibles) trossos de terra. A Riudoms, tot i que hi havia una mica de tot (olivers, vinya, pataques, mongeteres, tomaqueres…), el conreu important eren els avellaners. Quan arribava el bon temps deixaven la casa del poble i se’n anaven a viure als masos. A “Cal Gebelí” tenien un mas a un quart d’hora a peu del poble, a tocar de la riera de Maspujols i a prop del Mas de la Calderera dels avis d’Antoni Gaudí.
A la tardor de 1952, amb vint-i-un anys, Joan Guinjoan deixa la previsible tranquil·litat de la futura vida d’hereu de les terres familiars a Riudoms i se’n va a Barcelona, a l’aventura. Va aprofitar que el seu pare havia marxar al camp; sols es va acomiadar de la seva mare. A Barcelona farà “bolos” per barris amb diverses orquestres de ball. Molts anys més tard va descobrir que havia cotitzat a la Seguretat Social per aquestes feines, a l’apartat de “payasos, toreros, artistas y músicos”. Amb dificultats se’n va sortint. El 1955 marxa a París. Se’n adona que li cal tornar a estudiar piano, allò era un altre món. L’ant següent es casa amb la Monique. I el 1960 tornen a Barcelona.
Vam acabar l’entrevista, a mitjan de juliol, a la seva casa de Monells (Baix Empordà). Allà vam conèixer al seu amic, el pintor August Puig (1929-1999). Després, a l’octubre, hi vàrem tornar per enregistrar imatges del documental. Vam poder veure el balancí en què la seva mare el gronxava de petit. Ens va ensenyar aquell petit acordió del seu cosí que el va engrescar, sent un xiquet, a tocar alguna peça musical i el gran de dos teclats amb el que tocava per la família i amics en aquelles excursions amb carros, de dos o tres dies, a la platja de Vilafortuny (a uns deu quilòmetres de Riudoms): “els carros anaven plens de gent, de gàbies de conills i gallines, i de cistells de verdura, pebrots i tomaques (per fer l’escalivada)… Allà passàvem uns dies meravellosos en què ens banyàvem, descansàvem sota els pins, dormíem sota unes borrasses… Menjàvem arengades amb escalivada, i això acompanyat d’un gotim de raïm moscatell…”.
Aquest fou un any d’una gran repercussió en els mitjans de comunicació. Ens va fer il·lusió que “El Punt” (29-10-1997) encapçalés un llarg article amb “Dos enginyers barcelonins preparen una biografia del compositor Joan Guinjoan”.
El 2001 l’SGAE va dedicar un important llibre a Joan Guinjoan, una edició coordinada per José Luis García del Busto. Aquest reproduïa la nostre llarga entrevista (pàg. 9 a 103) i moltes de les col·laboracions que havíem demanat pel llibre d’Enginyers (pàg. 239 a 301).
En el documental hi van participar el pintor August Puig i el músic Lluís Claret. El vàrem enregistrar en aquell pis del carrer Pàdua de Barcelona i a la seva casa de Monells (Baix Empordà). També vàrem poder enregistrar la interpretació de Lluís Claret de l’obra “Elegia (Monodia)”, a casa d’aquest a Sant Cugat del Vallés. En el muntatge final, en la tria de les obres musicals ens va ajudar el seu fill Francesc Guinjoan; naturalment amb les indicacions precises del seu pare. Els fragments musicals emprats foren: “Ab Origine”, “Passim-Trio”, “Elegia (Monodia)”, “Cinco estudios (2 pianos y percusión)”, “Recordant Albéniz” i “Self-Paráfrasis”. Gràcies als diners d’una venda a TV3 vàrem poder fer una còpia subretolada en castellà.
Entre d’altres projeccions, cal citar la que es va fer el novembre 1998 a la seu barcelonina del SGAE en el programa d’uns actes dedicats a Guinjoan.
No vull deixar passar sense deixar constància de la visita de Joan Guinjoan i la seva esposa a Mont-roig, en aquell estiu del 1997. Vàrem fer el recorregut pels indrets mironians, per aquells paratges on Joan Miró havia pintat alguns dels seus famosos quadres de la seva primera època (anys deu i vint). Els meus pares són de Mont-roig, a uns deu quilòmetres de Riudoms. En aquest poble hi tinc familiars i hi he anat sovint. He ballat a les festes d’estiu, per Sant Llorenç, a l’ermita de Sant Antoni, a les afores del poble. També he estat prou vegades espectador de les seves processons de Setmana Santa i algun Divendres Sant he menjat el seu típic i apreciat menjar blanc.
El 2013, el 20 de gener, vaig anar a Riudoms a la presentació d’un llibre sobre Guinjoan. Es feia en aquell mateix Institut que du el seu nom. “Joan Guinjoan, íntim. Les arrels del compositor riudomenc” d’Anton Marc Caparó Pujol i Maria Eugènia Perea Virgili, dos actius riudomencs, és una molt interessant biografia del músic on es descriuen a bastament els seus lligams amb el seu poble, on es relata minuciosament els fets de la seva vida. En vam demanar que fes una ressenya sobre el llibre. És “Joan Guinjoan (encara és) un xiquet tossut de Riudoms”; es quelcom més que una simple crònica del llibre. Va sortir publicat a la revista de Riudoms “Lo Floc” núm. 203 (gener-març 2013). El teniu a l’arxiu annexat.
Ha estat un plaer conèixer, treballar amb Joan Guinjoan i, finalment, participar fent aquest text a la revista del seu poble, de Riudoms. Conviure un cert temps amb aquella persona afable d’ulleres i la pipa a la boca.
.
.
Ricard Salvat i Joan Guinjoan
.
Textos sobre Joan Guinjoan:
