Del 1962 al 1964 ja es feien sessions de cinefòrum a l’Escola d’Enginyers, que aleshores estava al carrer d’Urgell núm. 187. L’1 de maig de 1964 s’elabora un reglament intern per tal de sol·licitar (5 de maig) la inscripció com a Cine Club a la Dirección General de Cinematografía y Teatro. L’admissió es produeix 2 de juny; li correspon de número de registre oficial el 73; el número a la Federació de Cine Clubs serà el 60. El president es Manuel de Forn Foxà. Les sessions es feien a l’Aula Magna de l’Escola del carrer Urgell. En el curs 1964-1965 el president fou J.R. Noy Ametller. La junta la completaven: Manuel Esteban Marquillas (que després seria director de fotografia i realitzador cinematogràfic), Angel Llobet Díez (seria degà del Col·legi d’Enginyers), Alfons Pericay Hosta, Manuel de Forn i S. Domínguez Clemares. José de Orbaneja Aragón, cosí segon de José Antonio Primo de Rivera i director del 1963 al 1969, ordena (29 d’octubre de 1964) investigar si el nou nat Cine Club compleix la normativa del règim franquista. La Delegación Provincial de Información y Turismo li contesta (10 de novembre) especificant-li les normes per les quals ha de funcionar el Cine Club. Havia que demanar permisos a Déu i a sa mare.
En el curs 1965-1966 el president fou Alfons Pericay. A la junta hi havia: J.R. Noy Ametller, A. Llobet, M. de Forn, Jaume Puigdueta Lucas i Joaquim Navas. Les sessions es feien als Escolapis de la Ronda de Sant Pau (núm. 70). En el curs 1966-1967 el president fou Joaquim Romaguera Ramió, escriptor cinematogràfic i estimat company (1941-2006). A la junta hi havia: Lluis Plana del Llano, M. Sanfeliu de Miguel, J. Ubach Munné, J. Tort Arnau i A. Pericay. Es van fer 13 sessions, al diumenge al matí al local dels Escolapis del carrer Balmes (núm. 208), bàsicament sobre la història del cinema. Es va editar un llibre, de 114 pàgines ciclostilades a una cara, amb textos de Romaguera, M. F. Ruiz de Villalobos, Ramón Font, Roc Villas… Va obtenir el XI Premi Sant Jordi (1967). Conjuntament amb el Cine Club Bonanova es va organitzar el “Seminari Universitari Cinematogràfic” (S.U.C.) en un intent de que fos l’embrió d’una escola de cinema. Es va fer del 21 de febrer al 30 de maig, els dimarts i dijous, a la Ronda Universitat núm. 33, entresol 1a, seu del Cine Club Associació Bonanova, els conferenciants eren: Miquel Porter Moix, Pere Ignasi Fages, José Luis Guarner, Roman Gubern, Pere Balañà i Jordi Torras. També hi van col·laborar: Oriol Bassa, J. M. López Llaví, J. E. Lahosa, Artur Amorós i Joan Giner. Va ser, en qualsevol cas, el precedent de “l’Escola Aixelà” (1968-1970). A Madrid hi havia una escola de cinema oficial des del 1947.
En el curs 1967-1968 continua de president J. Romaguera. Es van fer 27 sessions, a “Can Culapi” de Balmes, revisió de les principals pel·lícules de la història del cinema. Es feien els dimarts, dijous, dissabtes i algun diumenge al matí. I també es va publicar un llibre, ara fet a impremta. Els textos els van fer bàsicament els mateixos autors esmentats en el llibre de l’any anterior. Amb l’aparició de les “Salas de Arte y Ensayo” (el primer fou el “Publi”, 5 de març de 1967) els Cine Clubs van patir una greu crisi i alguns van desaparèixer. En el curs 1968-1969, continua Romaguera. A la junta hi havia: Ramon Font Segura i Joaquim Llenas. Es fan 19 sessions, els divendres, a “Can Culapi”. Aleshores era l’únic Cine Club que funcionava (legalment) a la Universitat de Barcelona.
En el curs 1969-1970 el president fou R. Font, amb la col·laboració de J. Llenas. Ramon Font després seria el coordinador de la programació de la Filmoteca del 1978 al 2011. En un informe intern es parla de dificultats econòmiques. Es fan 19 sessions. Ara, a més de fer clàssics, es potencien pel·lícules franceses dels anys cinquanta i inicis dels seixanta. En el curs 1970 -1971 hi havia Ramon Font, Joaquim Llenas i Ricard Pasanau Peiró. Es fan 15 sessions, dedicades principalment al western, els dissabtes a la sala de l’Escola de la Diagonal. Aquesta sala d’actes es va inaugurar el desembre de 1970 amb la pel·lícula “Gran Prix” (1966) de John Frankenheimer. El projector era una màquina Ossa, donada pel Marquès de Alella. L’Escola d’Enginyers Industrials s’havia traslladat el 1964 des del carrer Urgell a la Diagonal.
En paral·lel a les sessions del Cine Club se’n feien d’altres, els dijous, organitzades pel Departament d’Activitats Culturals (D.A.C.) de la Delegació d’Alumnes. Es van fer 13 sessions. El coordinador del D.A.C. era Eusebi Casanellas Rahola, que seria director del Museu de la Ciència y de la Tècnica de Catalunya. L’equip que inicialment organitzava les sessions de cinema el formaven: Manuel Rodríguez Fernández, Miguel Angel Fernández i Antoni Mateo. En total a l’Escola varen ser 28 sessions.
El curs 1971-1972 es quan es va produir la integració de les sessions de cinema que es feien a l’Escola agrupant-les totes sota el nom de Cine Club Ingenieros. La història continua en el punt “03” d’aquesta “Hemeroteca particular”.
.
Joaquim Romaguera
