Amb el canvi de l’equip de govern de l’Ajuntament de Mont-roig, a les eleccions del 13 de juny de 1999, començava una nova època. El nou regidor de cultura Miquel Anguera Brú (després seria alcalde) va proposar que fes el pregó Jaume Josa Llorca, fill de mont-rogenc i que aleshores era el coordinador institucional del CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas) a Catalunya. Era un d’aquells fills de mont-rogencs que vivia a Barcelona i que havia tingut una trajectòria professional molt brillant, entre d’altres coses era un home de cultura. Jo el vaig retrobar el 1999 i fruit d’això vaig fer el text “Jaume Josa, glatir per noves aventures” (“Ressò mont-rogenc” núm. 71, 3r trimestre 1999). L’amic Jaume va morir aviat; d’aleshores és el text “Jaume Josa (1945-2012)”, que vaig publicar al (“Ressò mont-rogenc” núm. 124, 4r trimestre 2012 i que podeu trobar a l’apartat “Mont-roig / Textos” d’aquest web.
L’any següent el Miquel Anguera em van demanar que jo fes el pregó. Ens coneixíem de xiquets. Els seus avis tenien el terreny del costat del nostre als Prats, en aquella partida de terra a tocar del mar (Els Prats) que hi ha al voltant de l’estació de tren de Mont-roig. Ell havia estat un dels impulsors de l’Associació de Veïns Muntanya Roja de Mont-roig del Camp, que es creà el 1978, i de la revista “Ressò mont-rogenc” (desembre 1981), on jo vaig començar a col·laborar ben aviat (veure les notícies 37 i 38 d’aquesta “Hemeroteca particular).
Fa il·lusió poder fer el pregó de la Festa major, del poble dels teus ascendents, del poble estimat. Era l’oportunitat d’explicar en una plaça Joan Miró plena de familiars, amics i d’altres vilatans, la teva relació, les teves experiències. Era el vespre del 28 de setembre, la vigília de Sant Miquel. Es començava a fer de nit. I vaig començar a llegir: “Diuen que el present sols es un moment que viu comprimit entre un passat que desapareix i un futur que sempre està per arribar…”. El text sencer el teniu a l’arxiu annexat.
L’any següent, el 2001, el pregó el va fer l’artista mont-rogenca Teresa Llàcer. Feia anys que vivia a Barcelona i calia donar-li una major visibilitat al poble on va néixer. Jo també li vaig fer un text pel “Ressò mont-rogenc”: “Teresa Llàcer: pintar, pintar, pintar” (núm. 33 i 34, 2n i 3r trimestre 1990). Aquell mateix any del seu pregó, al maig de 2001, vaig tenir el goig de poder-li fer un documental on explica la seva trajectòria i veiem la seva obra. A l’estiu (agost i setembre), organitzat pel Ajuntament, es va fer una important exposició a l’Església vella.
.
.
