Marti Rom

Altre lloc gestionat amb el WordPress

(60) CINE CLUB ASSOCIACIÓ D’ENGINYERS: 2001 a 2010

General
Marti Rom

El 2000 començàvem la tercera dècada del nostre projecte “Personatges de la cultura”. Vam fer nou personatges més, del 2001 al 2008 i el 2010. La maleïda crisi econòmica va truncar aquest projecte. En total vam fer vint-i-vuit personatges. Fou una llarga i agradable col·laboració amb el company des de l’Escola d’Enginyers Juan Manuel García Ferrer. Aquest deu ser el projecte més complert que mai s’ha fet dedicat a personatges de la nostra cultura, i l’han fet dos enginyers amb el suport del Col·legi d’Enginyers.

En aquest període ens va passar un fet nou. Normalment quan havíem de triar el personatge confrontàvem el Juan Manuel i jo opinions, analitzàvem si era realment un treball nou o diferent sobre el personatge i decidíem una parella, l’un el faríem aquell any i l’altre el següent. Així fou com havíem previst que el 2006 seria el novel·lista Jesús Moncada. Però mentre estaven treballant amb Joan Gardy Artigas, un dia vam llegir al diari que havia mort Jesús Moncada (13 de juny del 2005). S’allunyava el cicle de Mequinensa. A mi, aquell petit poble, em duia aires del Mont-roig antic.

El 2009 havíem de fer el Pere Portabella. Amb el Juan Manuel García Ferrer ja havíem fet aquell llibre “Pere Portabella”, publicat el maig de 1975 al Cine Club Ingenieros (veure notícia 06). Ara volíem aprofundir en la vessant més marginal de Portabella, en aquelles produccions seves de cinema militant. Pensàvem que aquesta era una parcel.la seva poc tractada, escassament informada. Però a vegades no planteges les coses en el seu moment més adient. Vam començar a fer una o dues sessions. Ens calia un grapat, sempre intentàvem quedar amb el personatge un dia per setmana (i si era factible sempre el mateix dia de la setmana), i això podia durar tres o quatre mesos. No vam poder continuar, tenia l’agenda molt ocupada. També pensem que potser el projecte, parlar de pel·lícules molt llunyanes en el temps, no l’acabava de motivar.

Malgrat tot vaig aprofitar per tenir una sessió amb ell pel text que volia fer sobre la seva relació amb Joan Miró, per avançar en la meva vessant mironiana. Fou “Portabella i Miró” que vaig publicar a “Ressò mont-rogenc” núm. 108 (4r trimestre de 2008) i que teniu a l’apartat “Mont-roig / Textos mironians”.

En aquesta línia de fer treballs sobre aspectes del cinema marginal, ja havíem fet el Llorenç Soler (1996) i ara faríem el Joaquín Jordá (2001) i l’Antoni Padrós (2004).

En aquesta tercera dècada, del 2001 al 2010, vam fer:

20: Joaquín Jordá (2001)

21: Eugènia Balcells (2002)

22: Francesc Vicens (2003)

23: Antoni Padrós (2004)

24: Joan Gardy Artigas (2005)

25: Marta Pessarrodona (2006)

26: Julieta Serrano (2007)

27: Joan Margarit (2008)

28: Josep Maria Mestres Quadreny (2010)

Documentals:

“Joaquín Jordá i…” (2001, 78 minuts)

“Eugènia Balcells” (2002, 51 minuts)

“Francesc Vicens” (2003, 48 minuts)

“Antoni Padrós” (2004, 58 minuts)

“Joan Gardy Artigas” (2005, 33 minuts)

“Marta Pessarrodona” (2006, 45 minuts)

“Julieta Serrano” (2007, 45 minuts)

“Joan Margarit” (2008, 55 minuts)

“Josep Maria Mestres Quadreny” (2010, 47 minuts)

RESUM GENERAL

Hem fet 34 sessions, 28 llibres, 27 vídeos.

Temàtiques:

Art (2):

Eugènia Balcells (2002)

Joan Gardy Artigas (2005)

Cinema (7):

Cinema/Teatre (1983)

J.L. Guerin (1984)

Llorenç Soler (1996)

Miquel Porter Moix (2000)

Joaquín Jordá (2001)

Antoni Padrós (2004)

Julieta Serrano (2007)

Cultura en general (2):

Francesc Vicens (2003)

Joan de Sagarra (1995)

Dansa (1):

Cesc Gelabert (1990)

Fotografia (2):

Francesc Català-Roca (1989)

Leopoldo Pomés (1994)

Literatura (6):

Raúl Ruíz (1988)

Joan Perucho (1991)

Josep Palau i Fabre (1993)

Josep Maria Carandell (1999)

Marta Pessarrodona (2006)

Joan Margarit (2008)

Música (3):

Carles Santos (1992)

Joan Guinjoan (1997)

J.M. Mestres Quadreny (2010)

Teatre  (5):

Albert Vidal (1985)

La Claca (1986)

Rocamora (1987)

Amenós – Prunés (1992)

Ricard Salvat (1998)

Dissortadament alguns d’aquests personatges ja han mort. A data de juliol de 2016, són:

Raúl Ruiz (1947-1987), tenia 39 anys. El vam fer el 1998.

Francesc Català Roca (1922-1998), tenia 76 anys. El vam fer el 1989.

Joan Perucho (1920-2003), tenia 83 anys. El vam fer el 1991.

Isidre Prunés (1948-2014), tenia 66 anys. El vam fer el 1992.       

Josep Palau i Fabre (1917-2008), tenia 91 anys. El vam fer el 1992.

Ricard Salvat (1934-2009), tenia 75 anys. El vam fer el 1998.

Josep Maria Carandell (1934-2003), tenia 69 anys. El vam fer el 1999.

Miquel Porter Moix (1930-2004), tenia 74 anys. El vam fer el 2000.

Joaquín Jordá (1935-2006), tenia 71 anys. El vam fer el 2001.

DOCUMENTALS

El guió s’establia partint de les informacions que havíem recaptar pel llibre. L’esquema general el fèiem el Juan Manuel García Ferrer i jo.

Cal remarcar l’ajut important de les persones que ens van ajudar a fer els enregistraments. El paper de qui duia la càmera era molt rellevant.

El Llorenç Soler, company des d’inicis dels anys setanta, tan a la “Central del Curt” com a tantes altres produccions audiovisuals, va fer:

“Finestra Santos” (1982)

“Àlbum Raúl Ruiz” (1988)

“Catalá-Roca: Apunts” (1989)

“Cesc Gelabert: Solos” (1990)

“Vers(semblança) Joan Perucho” (1991)

“Josep Palau i Fabre” (1993)

“Leopoldo Pomés: mirar, mirar, mirar” (1994)

“Joan de Sagarra” (1995)

“Joan Guinjoan” (1997)

“Miquel Porter Moix” (2000)

En molts d’aquests darrers documentals l’ajudava a la càmera i duia el so, Raül Fabregat. Va fer:

“Llorenç Soler: dues o tres coses que…” (1996)

“Ricard Salvat” (1998)

“Josep Maria Carandell” (1999)

“Joaquín Jordá i…” (2001)

“Eugènia Balcells” (2002)

“Francesc Vicens” (2003)

“Antoni Padrós” (2004)

“Joan Gardy Artigas” (2005)

En aquestes documentals l’ajudava Simó Andreu. Aquest va fer:

“Marta Pessarrodona” (2006)

“Julieta Serrano” (2007)

“Joan Margarit” (2008)

“Josep Maria Mestres Quadreny” (2010)

Del muntatge vull remarcar la continuada col·laboració, del 1995 fins al final (2010), d’Oriol Carbonell.

Llorenç Soler, Raül Fabregat, Simó Andreu i Oriol Carbonell han estat col·laboradors imprescindibles d’aquest projecte.