El 2019 vaig publicar: “Mont-roig: esberles d’un mosaic esbocinat” (Arola Editors). Era un recull d’alguns textos que havia publicat a la revista “Ressò mont-rogenc”[1], eren trenta-tres anys de col·laboracions, del 1985 al 2018[2]. Ara, aquest llibre: “D’altres esberles”, continua amb alguns textos publicats fonamentalment entre 2019 i 2022[3].
A “D’altres esberles” també he incorporat alguns textos “antics” de la revista (quan era trimestral i amb suport paper). Aprofitant que acabava de publicar un text dedicat a l’artista mont-rogenc Lluís Font Munté[4], he recuperat els de quatre artistes que havia fet en aquella primera època de la revista: Teresa Llàcer[5], Josep Quesada[6], Francesc Martí Rom[7] i Joan Rom[8].
També he rescatat un text sobre l’especialista en genealogia i heràldica Armand de Fluvià, perquè aquest va permetre saber que l’escut utilitzat per l’Ajuntament de Mont-roig, en aquell 1998, no era correcte[9]. Aquesta incorrecció va originar una campanya de l’Associació de Veïns Muntanya Roja per tal d’aconseguir la seva normalització[10].
Com ja deia a la introducció del primer volum de les “esberles”, aquests textos que ara publiquem no pretenen ser una història de Mont-roig, ni dels seus fets més rellevants… Tan sols responen a alguns fets històrics. Són moments i personatges de la història del poble.
Potser encara queda alguna persona gran que coneix i ens pot explicar alguns fets narrats en aquest llibre, però d’aquí a uns anys, quan ja no hi siguin, sols restarà el que s’hagi publicat. I, principalment, en paper, en un llibre. Ara tot ho tenim a Internet, però en un futur segur que hi haurà una altra plataforma que la substituirà. Llavors, qui traslladarà la immensa informació que actualment conté? Lògicament se’n perdrà molta. Fonamentalment, la concernent a poblacions o temes de poca incidència global. Però quedaran els llibres. Quedarà la memòria oral, els textos de recerca… reproduïts en paper.
Tant en el primer com el segon “esberles” d’aquell “mosaic esbocinat” que és la història (publicada) de Mont-roig, he deixat a banda la munió de textos mironians[11] i sobre la pedra seca[12], que he anat publicant tots aquests anys.
També comentava que tan sols hi ha dos llibres que es centren en la història o fets de la història del poble. “Història de Mont-roig” de Francesc Riba i Mestre (Centre d’Estudis de la comarca de Reus, 1983). Per cert, un títol incorrecte no posat pas pel seu autor, sinó per l’Ajuntament[13]. En aquest llibre, l’autor repassava amb prou detall els fets més importants succeïts fins al 1818[14]. I “Notícies històriques de Mont-roig del Camp” de Baptista Nogués Grifoll (Quaderns de la Pixerota, 2017), que complementa i amplia l’anterior. El febrer de 2022, vaig publicar “Mont-roig: En el segle XIX: un temps convuls” de Martí Rom (Arola Editors) que descriu els afers més rellevants del poble en aquest període[15].
Un altre qüestió que sempre s’ha d’esmentar és la manca de documents dels arxius de l’Ajuntament i de la parròquia. Pràcticament, no n’hi ha anteriors al 1936[16]. Entre d’altres gairebé impedeix la indagació sobre l’arbre genealògic d’una determinada nissaga mont-rogenca. Sols queda la memòria oral i la possible (no sempre factible) recerca en actes notarials on surten els avantpassats.
Sempre aprofito per esmentar, com una de les fonts més rellevants dels meus treballs històrics, el llibre “Estudi onomàstic de la vila i terme de Mont-roig del Camp” de Ferran Jové i Hortoneda (Ajuntament de Mont-roig del Camp, 1999). Com acostumo a dir: mai li agrairem prou el seu treball (en Ferran Jové mereixeria un públic reconeixement).
Aquest llibre, “D’altres esberles”, està organitzat en quatre apartats: Textos d’ordre general, la sèrie anomenada “Assumptes llòbrecs i / o insòlits”[17], Artistes i Crònica particular.
Entre els textos “d’ordre general” vull remarcar-ne alguns: “Mas del Tita”, “El futbol a Mont-roig als inicis del segle XX”, “Armand de Fluvià: erudit en genealogia de la noblesa i heràldica catalana (i de com va resultar tenir avantpassats de Mont-roig i va esmentar que l’actual escut oficial del poble és incorrecte)”, “Magí Sedó Pascual: poeta, arqueòleg i mestre de l’Escola del Mar”[18], “La nissaga de les Orioles (i d’altres branques del seu entorn familiar)”[19] i, finalment, les dues nissagues dels meus avantpassats, els Martí[20] i els Rom.
Esmento a banda “La nissaga dels Rom” perquè ha estat un llarg, molt llarg, i meticulós treball, d’alguns anys, on inicialment vaig plantejar com la recerca dels ascendents dels Rom de Mont-roig i que, finalment, s’ha ampliat als orígens a Vilanova d’Escornalbou i l’extensa descendència a localitats del voltant: Montbrió, Cambrils, Reus, Tarragona… Que hi feien dos germans moliners mallorquins a Mont-roig a inicis del segle XVIII? Tres oficis dominen en aquesta vasta nissaga: moliners en els seus orígens, fusters fins gairebé l’actualitat i una munió de pescadors, a Cambrils, en els segles XIX, XX i fins ara. Pel camí trobarem el mont-rogenc Joan Rom Vidiella, avantpassat dels “Rom de cal Nacra” que el 1845 aconsegueix el títol d’arquitecte i acabarà dirigint projectes del govern a Filipines. Josep Rom Vidiella, parent llunyà de l’anterior, dels “Rom comerciants”, que a inicis del segle XX va a Nova York. La mont-rogenca Josefa “Pepita” Mestre Rom, dels “Rom del carrer de Sant Antoni”, poetessa i cronista a diaris dels anys trenta. El mont-rogenc Francesc Rom Serra, el meu avi matern, autor dels llibres “El Centre Obrer de Mont-roig del Camp (1911-1925)”[21] i “Guspires (de la història de Mont-roig)”[22]. El montbrionenc Josep Rom Rovira que fou oficial militar a la Guerra de Cuba (del 1895 al 1897). El seu nebot, Ramon Rom Castellví, detingut pel govern de dretes de la República pels Fets d’octubre de 1934 i que hagué de fugir de Montbrió amb l’entrada de les tropes franquistes amb carro dirigint-se a Cercs (Berguedà) i intentant arribar a França. No se’n va saber res més. El pescador cambrilenc Esteve Rom Piqué que va morir a la platja de Rifà (Mont-roig) en el famós temporal de 1911 intentant salvar alguns companys[23]. El també cambrilenc Josep Lluís Savall Rom autor del llibre “El vocabulari dels pescadors de Cambrils” [24]… És fascinant.
L’apartat “Assumptes llòbrecs i / o insòlits” és un recull de dotze textos[25] que tenen el seu origen en notícies publicades a diaris del segle XIX sobre fets succeïts a Mont-roig o bé on hi ha implicats d’una manera rellevant persones del poble. Nou d’ells responen al que podríem qualificar com “crònica negra” o “crònica de successos”. Els altres tres són fets curiosos.
En vull esmentar alguns. Tres de “crònica de successos: “Un enverinament (1856)”, “Una fàbrica de moneda falsa (1867)” i “El crim d’una llevadora (1878)”. I dos de fets curiosos: “Un poema de 1845 on surt Mont-roig i Miramar” i “Un important botànic a Mont-roig (1873)”. En el primer hi tenim el poema que va escriure, el 1845, Joan Francesc Carbó González, un prestigiós escriptor de l’època; comença: “En Mont-roig[26], aquel castillo / que tan almenado está, / muchos nobles se reunían / un banquete a celebrar…”. El segon és una crònica de l’estada a Mont-roig i rodalies de Heinrich Moritz Willkomm, un dels més importants botànics del segle XIX. “Tenia una altura normal i fines faccions, pell vermella i fresca i semblant afable; duia una llarga cabellera blanca i bigoti, també blanc. De complexió sana i vigorosa…”. Era alemany. Va arribar a Mont-roig el 24 de març de 1873. Venia de Rússia.
A l’apartat “Artistes” hi he agrupat els que he escrit de cinc mont-rogencs: Lluís Font Munté, Teresa Llàcer, Francesc Martí Rom, Josep Quesada i Joan Rom[27].
I, finalment, l’apartat “Crònica particular”. Són uns textos, gairebé tots publicats a “Ressò mont-rogenc” sobre la meva activitat en el “cinema marginal”, als anys setanta, a les darreries del franquisme i la transició. Sobre els meus documentals enregistrant atemptats a entitats culturals (llibreries, galeries d’art, cinemes…) i les accions reivindicatives dels primers objectors de consciència, que es negaven a fer el servei militar, a Espanya (1975). També hi ha varis textos d’àmbit cultural.
Aquests textos, “d’altres esberles”, són els originals publicats i, en algun cas, amb alguna informació addicional.
Com vaig repetint en els meus llibres, sempre faig esment, amb el màxim detall, les fonts de les informacions que he consultat i/o reproduït. Sovint m’he trobat que alguns articles han estat utilitzats per d’altres sense citar, o sense fer-ho adequadament. Desconfieu dels textos on no hi ha, o són molt escasses, les notes a peu de pàgina. També hi ha una fórmula incorrecta de citar la font en general, sovint d’una manera mesquina, al final del llibre. Alguns diuen que les notes a peu de pàgina molesten. Sí, enutgen als que hem tingut la perseverança de dedicar temps i temps a cercar-les.
En aquest cas, també la proposta seqüencial de lectura del llibre és tan sols una possibilitat. Suggereixo que el lector ho faci segons es senti atret o captivat, saltant d’un tema a un altre. Són tan sols “d’altres esberles d’un mosaic esbocinat”. Esberles de Mont-roig.
PRESENTACIÓ
Es va fer el 22 de setembre de 2023 a la Biblioteca Joan Miró.
Addenda
Entrevista a “La Nova Radio de Reus”. Programa “Vols venir a la meva barca?” d’Agnès Toda (5 d’octubre de 2023):
https://www.lanovaradio.cat/vols-venir-a-la-meva-barca-234-marti-rom/
[1] Del 1985 al 2014, en la revista trimestral (en paper) “Ressò mont-rogenc” i del febrer de 2015 a l’abril de 2018 en el web de la mateixa revista.
El meu primer text publicat a “Ressò mont-rogenc” fou “El cinema i la història” (Ressò núm. 5, 2n trimestre de 1983).
[2] Per ordre de publicació, el primer text publicat a “Ressò mont-rogenc” incorporat en aquest llibre era “Raúl Ruiz: cercant camins de llum” (núm. 12, 1r trimestre de 1985) i el darrer “Platges de Mont-roig (4): dels Prats a la Plana dels Penyals” (al web de “Ressò mont-rogenc”, el 5-4-2018). Foren trenta-tres anys de col·laboracions.
[3] Per ordre de publicació, el primer text publicat al web de “Ressò mont-rogenc” incorporat en aquest nou llibre és “El futbol a Mont-roig als inicis del segle XX” (9-04-2019) i el darrer “La nissaga Martí de “cal Panadero” (1-11-2022).
En aquest període, a més, vaig anar publicant vint-i-cinc capítols dedicats, bàsicament, a la repercussió a Mont-roig de les guerres del segle XIX (del 12-8-2020 al 30-7-2021). El febrer de 2022 aquell llarg text es va publicar en llibre: “Mont-roig: En el segle XIX: un temps convuls” (Arola Editors).
He aprofitat l’avinentesa per esbrinar el nombre d’articles que he publicat a “Ressò mont-rogenc”. En la primera època (trimestral i en paper), foren 123 entre 1983 i 2014. En la segona, en el web a Internet, del febrer de 2015 fins al novembre de 2002, han estat 129. La qual cosa dona un total de 252 textos.
[4] “Lluís Font Munté: un món de paisatges i alguns retrats” (01-07-2022).
[5] “Teresa Llàcer: pintar, pintar, pintar”, “Ressò mont-rogenc” núm. 33 i 34 (2n trimestre de 1990 i 3r trimestre de 1990) i “Teresa Llàcer: noves impressions”, “Ressò mont-rogenc” núm. 40 (1r trimestre de 1992).
[6] “Josep Quesada: el realisme quotidià”, “Ressò mont-rogenc” núm. 116 (4r trimestre de 2010).
[7] “A la manera d’una crònica sobre les escultures d’en Francesc Martí Rom (3 + 3)”, “Ressò mont-rogenc” núm. 37 (2n trimestre de 1991).
[8] “Joan Rom: crear / recrear”, “Ressò mont-rogenc” núm. 35 i 36 (4r trimestre de 1990 i 1r trimestre de 1991).
[9] “Armand de Fluvià: erudit en genealogia de la noblesa i heràldica catalana (i de com va resultar tenir avantpassats de Mont-roig i va esmentar que l’actual escut oficial del poble és incorrecte)”, “Ressò mont-rogenc” núm. 66 (2n trimestre de 1998).
[10] El 27 de gener de 1999 l’Associació de Veïns Muntanya Roja va presentar a l’Ajuntament un escrit sol·licitant una reunió per parlar de l’escut de Mont-roig. El 2 de febrer la Comissió de Govern va contestar que acordava “estudiar-ho i gestionar els tràmits oportuns” (“Ressò mont-rogenc” núm. 69, 1r trimestre de 1999, pàg. 34). Finalment, el nou escut heràldic es va aprovar al plenari del 30 de maig de 2000. La bandera de Mont-roig es va aprovar al plenari del 28 d’agost de 2001.
[11] Entre d’altres, els llibres: “Joan Miró i Mont-roig: pal de ballarí (1911-1929)” (Arola Editors, 2012), “Joan Miró i Mont-roig: el xiscle de l‘oreneta (1930-1983)” (Arola Editors, 2018) i “Miroia, Miró, Mont-roig” (Arola Editors, 2023).
[12] Entre d’altres, el llibre “Barraques de pedra seca a Mont-roig del Camp” d’Esther Bargalló i Martí Rom (Editorial Cossetània, 2007).
[13] Títol original: “Relacio de noticias utils y curiosas, antigas y modernas de la vila de montroig del camp y arquebisbat de tarragona”.
[14] Alguns afegits posteriors de familiars seus ens permeten d’arribar, gairebé, al 1830.
[15] També cal esmentar els llibres “El Centre Obrer de Mont-roig del Camp (1911-1925)” (Cossetània Edicions, 2003) i “Guspires (de la història de Mont-roig)” (Edicions Marré / Associació de Veïns Muntanya Roja, 2010). Ambdós de Francesc Rom Serra i Martí Rom.
[16] “La crònica negra de la destrucció d’arxius a la demarcació de Tarragona” de Josep M. T. Grau Pujol i Manel Güell, publicat a la revista “Lligall” núm. 18 (Barcelona, 2001), a les pàg. 65-120.
[17] Aquesta sèrie es va publicar del 9-1-2020 al 30-7-2020.
[18] Són dos capítols més un de tercer, “El viatge accidentat de Magí Sedó Pascual, de Barcelona a Mont-roig, el gener del 1939”, que és una interessant crònica d’un mont-rogenc tornant al poble, des de Barcelona, en els darrers dies de la Guerra Civil.
[19] Quatre capítols intentant detallar les persones d’aquesta nissaga, algunes de molta influència en la vida social i política del poble.
[20] A “La nissaga Martí de cal Panadero”, que s’inicia vuit generacions enrere, podem trobar un parentiu amb la nissaga dels Ferratges, els avantpassats del marquès de Mont-roig. “El marquès de Mont-roig: a la recerca d’una ombra” del llibre “Mont-roig: esberles d’un mosaic esbocinat” de Martí Rom (Arola Editors, 2019), pag. 55.
[21] Cossetània Edicions (2003).
[22] Edicions Marré / Associació de Veïns Muntanya Roja (2010).
[23] Van morir 15 mariners cambrilencs.
[24] Associació d’Estudis Reusencs (1991).
[25] Publicats al web de “Ressò mont-rogenc” del 9-1-2020 al 30-7-2020. Hi he afegir el text “El crim de Constantí de 1857” publicat fora d’aquesta sèrie perquè encaixa amb aquest tema; aquest text es va publicar el 13-10-2015. Posteriorment també ho fou a la revista “Estudis de Constantí” núm. 33 (2017), pàg. 107 a 114.
[26] És significatiu que el nom estigui en català quan el poema està escrit en castellà.
[27] Els quatre darrers es van publicar a l’etapa de publicació trimestral (i de paper) de la revista “Ressò mont-rogenc”.
.
.
