El març de 1975 va sortir el primer número de “Cinema 2002”, era una revista que es feia a Madrid i que els seus impulsors principals eren Santiago de Benito i Miguel Angel González.
L’editorial d’aquest primer número començava: “Un fenómeno de influencia tan trascendental como es el cine no es cosa fácil de llevar a las páginas de una revista, menos cuando las numerosas experiencias editoriales llevadas a cabo en nuestro país han terminado en silencio, bien por derivaciones hacía posturas cerradas y elitistas o bien por la caída en la más ramplona comercialización del medio…”. Més endavant continuava: “El hecho de lanzar la revista desde Madrid no significa una exclusiva dedicación a los problemas del espectador, aficionado o lector de la capital. Nuestro deseo es entablar una comunicación revista-lector que se extienda a todo lo largo de nuestra geografía…”. Per marcar prou el que seria una de les línies de la revista, aquesta obria amb el manifest “Solidaridad entre los actores”, que aquests havien fet el 12 fe febrer (1975) després de vuit dies de vaga. Hem de recordar que Franco encara estava viu, no moriria fins el novembre.
La revista s’articulava en varies línies: crítica de les pel·lícules estrenades, alguns anàlisis sobre realitzadors, reportatge d’algun rodatge (en la primera època era dels que S. de Benito i/o M. A. González havien treballat i que eren de produccions internacionals que es rodaven a Espanya), algun article sobre tècnica o aparells cinematogràfics i alguns textos sobre el cinema independent i amateur. Tot això estava acompanyat de prou publicitat del sector d’aparells dedicats al cinema amateur (càmeres, projectors…). De tan en tan es publicaven números monogràfics: Chaplin (n. 13), Cine Chileno (n. 25), Eisenstein (n. 26), Buñuel (n. 37), Cine Catalán (n. 38), Cine Cubano (n. 46), Pasolini (n. 50), Cine Americano (n. 53) i Cine Español (n. 61).
En aquell moment ja no es publicaven les mítiques “Nuestro Cine” (1961-1971), “Film Ideal” (1956-1971), o la escindida “Cinestudio” (1961-1971). Hi havia “Dirigido por…” (el primer número es del juny de 1972) i “Filmguía” (del novembre de 1974 a l’abril de 1977). “Dirigido por…” havia començat sent un estudi monogràfic d’un realitzador i havia anat incorporant crítiques de les estrenes o d’altres anàlisis. No seria fins uns anys més tard que s’hi afegirien: la efímera “La mirada” (4 números: abril 1978 a octubre 1978) i “Contracampo” (abril 1979 a tardor 1987); i en l’àmbit català, també efímeres: “Fulls de cinema” (5 números: octubre 1978 a tardor 1979) i “Pel·lícula” (1+3 números del 1979). En resum vam passar de les lluites per una visió ideològica de “Nuestro Cine” en contraposició a l’estètica de “Film Ideal” o el catolicisme de “Cinestudio”, a la vessant d’estudis de “Dirigido por…” o la varietat de continguts de “Cinema 2002”. Les dues tenien el seu interès, vaig escriure tan a una com l’altre.
Aquella recerca d’altres visions del cinema fora de Madrid que enunciava aquell editorial, va dur a que connectés amb mi Santiago de Benito. Ja vaig publicar en el número 2, era una crítica de la primera pel·lícula de Francesc Bellmunt (“Robin Hood nunca muere”, 1975), veure arxiu annexat. Fins el n. 63 (maig de 1980), gairebé al final de la seva existència, vaig estar publicant regularment reportatges de rodatges interessants que es feien a Barcelona, crònica de la Filmoteca (amb el company J. M. García Ferrer), alguns anàlisis de pel·lícules o realitzadors i, fonamentalment, textos sobre “cinema marginal”. Crec que a “Cinema 2002” es van publicar (per exemple, també hi col·laborava Llorenç Soler) la major part de la informació sobre el “cinema marginal” dels anys setanta. Aquell “cajón de sastre”, que algú va definir a “Cinema 2002”, ens va permetre poder fer la crònica del cinema que es feia fora de l’aparell industrial franquista; sempre amb la complicitat de Santiago de Benito. A la part final de la seva existència la va coordinar “inefable” Matías Antolín. En els apartats d’aquest web: “Central del Curt” i “Textos de cinema” hi trobareu una mostra dels meus textos. El segon arxiu annexat és el text dedicat al “Colectivo de Cine de Clase” (n. 24, febrer 1977) que penso que pot donar idea del que deia anteriorment.
Vull esmentar els textos que vaig publicar sobre les projeccions que es feien a la Filmoteca per evidenciar quin era el tipus de cinema que ens interessava:
“Cinema 2002” núm. 23 (gener de 1977), pàg. 13: “Cine Checo y una muestra del Festival de Mannheim”.
“Cinema 2002” núm. 26 (abril de 1977), pàg. 14: “Cine de propaganda política de la República de Weimar”.
“Cinema 2002” núm. 28 (juny de 1977), pàg. 13: “Cuatro aspectos de la marginalidad: Robert Kramer, Marin Karmitz, Jean Luc Godard i Stephen Dwoskin”.
“Cinema 2002” núm. 29-30 (juliol-agost de 1977), pàg. 19: “O Thiassos” = Grecia (1939-1952) + Marx + Brecht”.
“Cinema 2002” núm. 31 (setembre de 1977), pàg. 15: “Tout va bien. Jean Luc Godard – Jean Pierre Gorin”.
“Cinema 2002” núm. 34 (desembre de 1977), pàg. 18: “Tres films producidos por CNT durante la República”.
“Cinema 2002” núm. 35 (gener de 1978), pàg. 14: “British sounds de Jean Luc Godard”.
“Cinema 2002” núm. 36 (febrer de 1978), pàg. 9: “Muestra de cine de expresión neeerlandesa”.
“Cinema 2002” núm. 37 (març de 1978), pàg. 18: “En torno a La Spirale (¿Otra Batalla de Chile?)”.
“Cinema 2002” núm. 40 (juny de 1978), pàg. 19: “Le fond de l’air est rouge de Chris Marker”.
“Cinema 2002” núm. 43 (setembre de 1978), pàg. 13: “Vent d’Est. Grupo Vertov (Godard – Gorin)”, “La bataille des dix milions de Chris Marker (y el Grupo Slon)”, “Cine-Tracts: cine de agitación en el mayo del 68” y “Más allá del underground USA: Newsreel”.
“Cinema 2002” núm. 44 (octubre de 1978), pàg. 20: “Kuhle Wampe (1932) de Slatan Dudow y Bertold Brecht (o de como Nosferatu conquistó el poder político)”.
“Cinema 2002” núm. 48 (febrer de 1979), pàg. 15: “Sanjinés, o la guerrilla cinematográfica”.
“Cinema 2002” núm. 60 (febrer de 1980), pàg. 11: “Emile de Antonio y los hombres del tiempo se la jugaron a los muchachotes del FBI” y “Cortometrajes andaluces (proyectados en el Festival de Benalmádena)”.
Alguns dels col·laboradors de “Cinema 2002” vam passar a “Cinema 2001”, que seguia una línia que havia evolucionat (6 números: octubre 1983 a març 1984). Enmig vaig col·laborar en una altre revista del grup, “Nueva Lente”. Tot i que originalment estava dedicada a la fotografia, va anar incorporant temes cinematogràfics. Hi vaig publicar del número 100 (desembre 1980) fins el 125 (fou l’últim, gener 1983). Aquí vaig encetar una secció (“La perspectiva infinita”) que seguint a Borges aventurava la relació de la realitat amb certs elements culturals (cinema, literatura, plàstica…), i també aquests entre si, allò de “textos que ens condueixen a d’altres textos”. Enginyar a partir d’aquest món caòtic definit per les pel·lícules, proposar realitats possibles, davallar a poètiques impossibles… Era un altre apropament a les pel·lícules que estimava o m’havien corprès.
.
.
