Com explica en el punt “08” d’aquesta “Hemeroteca particular”, a inicis de 1974 vam crear la “Central del Curt” (C.D.C.), la que seria l’única distribuïdora alternativa en aquell període convuls del final del franquisme i la transició. També avançava en el punt “19” com el procés va dur desencís entre els que pensàvem que ens havíem quedar a mig camí. Aquesta reflexió la concretava en el camp d’aquest cinema que pretenia tenir una incidència social i política. Ja hi era en aquell text (“La crisis del cine marginal”) del novembre de 1979 i publicat a “Cinema 2002” núm. 61-62 (març i abril de 1980), pàg. 101.
Així doncs, després d’una munió d’intents per sobreviure, vam arribar a l’1 d’abril de 1982 en que vam decidir acabar amb aquella experiència. El 16 de juny vam fer una última reunió amb els realitzadors per tal de liquidar comptes. Aquest final va coincidir amb el rellançament de la Federació Catalana de Cine Clubs, amb l’apertura d’una oficina de serveis i de la mà de Joaquim Romaguera. Curiosament la C.D.C. havia nascut dels Cine Clubs i hi tornava vuit anys després. A “La Vanguardia”, del 12 de juny de 1982, hi trobem unes declaracions de Romaguera sobre aquest fet: “Hemos unido esfuerzos, fichas y material… disponemos de un catálogo de filmes que provienen de la Central del Curt…”. Finalment trobem a “El País”, del 5 de novembre de 1994, sota el titular “El ojo de Buñuel vio la transición” explica que “120 filmes de la extinta Central del Curt pasan a la Filmoteca”. Feia referencia a que també vàrem distribuir “Un perro andaluz” (1929).
Cal fer un breu resum del que va suposar la C.D.C., en aquell text “La crisis del cine marginal” hi havia un apartat titulat “Un análisis estadístico de una distribuidora alternativa cinematográfica: la Central del Curt (Central del Corto)”, pàg. 104, en que es feia una descripció prou detallada del volum de distribució del període 1976 a 1979; veure el primer arxiu annexat. El resum d’aquest anys dóna que es feien (per any):
327 contractacions, gairebé una al dia
que corresponien a 610 pel·lícules contractades
20 eren les pel·lícules amb més de 10 contractacions a l’any
aquestes suposaven uns 53 % del total contractacions
a l’any es contractaven 21.116 minuts
al mes suposaven 1.760 minuts, unes 30 hores
que representaven unes 20 sessions, una sessió al dia durant 20 dies
També podem fer un resum de l’anàlisi geogràfic de les contractacions:
El Barcelonès suposava un 37 % del volum de contractacions
La resta de Catalunya un 30 %
Per la qual cosa, Catalunya suposava un 67 %
I la resta d’Espanya un 33 %
A la primera relació de pel·lícules (maig 1974) s’hi esmentava els preus. Eren: fins a 10 minuts: 150 pessetes, fe 10 a 15 min.: 200 ptes, de 15 a 30 min.: 300 ptes, de 30 a 60 min.: de 500 a 1.000 ptes, i de 60 a 120 min.: de 1.500 a 2.000 ptes. El 1978 els preus ja eren el doble. Les quantitats cobrades es repartien entre la C.D.C. i el realitzador, a l’inici la relació era de 30 / 70 &, però va caldre evolucionar cap a 50 / 50 %.
El nombre de pel·lícules a la primera relació (maig 1974) fou de 42. Hi havia, entre d’altres, les de Portabella, Padrós, i Baca i Garriga. Ben aviat es van incorporar d’altres realitzadors. Al novembre de 1975, el total era de 73; cal destacar les de Llorenç Soler, Colectivo de Cine de Clase i les que vam produir la C.C.A. Al 1976 ja eren 98, i el 1978 van arribar a 130 pel·lícules. Tot i que el 1977 Padrós va retirar les seves produccions i el 1978 ho va fer Portabella, amb l’argument de voler preservar les còpies que tenien, es van afegir les d’Antoni Martí, Jordi Bayona, o Eugeni Anglada.
A més dels curts de producció espanyola, distribuíem alguns llargs com: “Lejos de los árboles” (1971) de Jacinto Esteva, “Noche de vino tinto” (1966) i “Biotaxia” (1968) de J. M. Nunes, “La piel quemada” (1967) de J. M. Forn o “Las salvajes en Puente San Gil” (1966) d’Antoni Ribas. També les clàssiques: “La huelga” (1924), “El acorazado Potemkin” (1925), “Octubre” (1928) i “Que viva México” (1932) d’Eisenstein, “Tres cantos a Lenin” (1932) de Dziga Vertov, “Granada, mi Granada” (1967) de Roman Karmen, “La hora de los Hornos” (1967) de Fernando Solanas i Octavio Getino, “Appollon, una fabbrica occupata” (1969) d’Ugo Gregoretti, o “Entre la esperanza y el fraude” (1977) de la C.C.A.
D’altres que ens van venir de l’estranger foren: “Vietnam A / B” , “Tribunal Russell / Vietnam” (1967), “La ofensiva del Tet” (1969), “Septiembre chileno” (1973) o “El poder de las centrales nucleares” (1976) de Per Mannstaed.
També vam distribuir el material eminentment polític que havia estat anteriorment al “Volti” (veure els textos de Josep Torrell publicats a “El viejo topo” núms. 281, 302 i 311, estan reproduïts a l’apartat “Central del Curt…” d’aquest web).
A la pàg.106 d’aquell text “Un análisis estadístico…”, hi ha el desglossament per contractacions de les pel·lícules. Tan sols unes dades:
“Entre la esperanza y el fraude” – C.C.A. (1977): 120 contractacions.
“Santa Maria de Iquique” – Llorenç Soler (1976): 75
“El largo viaje hacia la ira” – Llorenç Soler (1969): 56
“La ciudad es nuestra” – Tino Calabuig (1975): 56
“Sobrevivir en Mauthausen” – Llorenç Soler (1974): 55
“El campo para el hombre” – Colectivo de Cine de Clase (1975): 46
Entre les vint primeres pel·lícules contractades sobresurten les de Llorenç Soler, del Colectivo de Cine de Clase (C.C.C.) i la Cooperativa Cinema Alternatiu (C.C.A.). Cal precisar que aquesta informació tan sols correspon a les dades que teníem a la C.D.C.; algunes pel·lícules tenien d’altres mitjans de difusió, sovint propis dels realitzadors. O, per exemple, de “Can Serra, la objeción de conciencia a España” (1976) de la C.C.A. se’n van fer moltes còpies en Súper 8 mm. i algunes en 16 mm. que difonien institucions com Pax Christi.
Al segon arxiu annexat hi ha el text que J. Martínez Siles va publicar a “Cinema 2002” núm. 20 (octubre 1976) sobre la Cooperativa Cinema Alternatiu / Central del Curt.
.
.
.
