El 1991 encetem la segona dècada del nostre projecte “Personatges de la cultura”. En aquesta nova etapa teníem algunes millores en els mitjans econòmics a dedicar al llibre i en la realització del documental.
Cal dir que durant tots aquests vint-i-vuit anys (1982 a 2010) mai vàrem tenir, ni el Juan Manuel García Ferrer ni jo, cap tipus d’instrucció per part del Col·legi/Associació per fer algun personatge en concret, ni es va qüestionar en cap cas la nostre línia d’actuació.
A més de la repercussió a la premsa de les nostres sessions, del llibre i del documental, cal fer esment que, molt sovint, com a conseqüència del nostre treball, donant visibilitat a personatges importants de la cultura catalana, al cap d’uns anys les institucions organitzaven mostres rellevants dedicades a alguns d’aquests personatges.
Per exemple, les exposicions “El món de Joan Perucho. L’art de tancar els ulls” (1998) comissariada per Vicenç Altaió i Julià Guillemón i “Josep Palau i Fabre. L’alquimista” (2000) també d’Altaió i Guillemón, ambdues a “Arts Santa Mónica”. O també la dedicada a “Ricard Salvat i la seva època” (2003) comissariada per Albert de la Torre, al Palau de la Virreina.
Els nostres llibres tenien uns tiratges d’uns 1.000 exemplars (segons les possibilitat econòmiques de cada any). Es lliuraven gratuïtament als assistents a la sessió de presentació al Col·legi d’Enginyers, la qual cosa suposava uns 250 exemplars. També s’enviava a una sèrie d’adreces de persones rellevants relacionades amb la cultura a Catalunya, a institucions i biblioteques importants. El personatge de cada any també ens facilitava un conjunt d’adreces de persones relacionades amb ell. La resta quedava per possibles vendes al Col·legi. Encara que passessin els anys sempre hi havia persones que s’adreçaven a aquest per saber si encara n’hi havia de disponibles. Molt escassament, algun any, el Col·legi va fer gestions en alguna de les principals llibreries de Barcelona per poder-ne vendre normalment. En general era el que es diu una distribució no venal, es a dir que no tenien sortida en els circuits normals.
Amb aquesta particular edició i distribució dels llibres, per un costat vam aconseguir tenir una molt bona acceptació en el sector cultural i una considerable repercussió en els mitjans de comunicació. Però en canvi, quan certs factòtums culturals escrivien posteriorment algun llibre, o fins hi tot en alguna important exposició, eludien citar-nos com a font de moltes informacions, tot i que eren el seu referent. Deurien pensar que eren uns llibres “rars” i, a més, fets per persones (enginyers) fora dels cercles importants culturals. D’altres d’aquests (m’agrada dir que són) “lladres de textos”, utilitzen la formula més sofisticada de citar-nos en una simple nota a peu de pàgina dient que algunes informacions han estat tretes del nostre llibre.
Durant els primers anys, a partir del 1982, els serveis tècnics emprats per fer el documental van anar variant de diverses empreses. A partir del 1988, amb “Àlbum Raúl Ruiz” i fins el 1994, amb “Leopoldo Pomés: mirar, mirar, mirar”, vam contractar-los a Cinemanedia (Rafael Ballarín), quan estaven al carrer Deu i Mata núm. 131 b. Set anys.
En endavant, del 1995, amb “Joan de Sagarra” i fins al final del projecte, el 2010, amb “Josep Maria Mestres Quadreny”, ho faríem amb La Productora (Raimon Masllorens).
Del 1982 al 2010 hem fet vint-i-vuit “Personatges de la cultura”. A la segona dècada, del 1991 al 2000 foren:
10: Joan Perucho (1991)
11: Montse Amenós i Isidre Prunés (1992)
12: Josep Palau i Fabre (1993)
13: Leopoldo Pomés (1994)
14: Joan de Sagarra (1995)
15: Llorenç Soler (1996)
16: Joan Guinjoan (1997)
17: Ricard Salvat (1998)
18: Josep Maria Carandell (1999)
19: Miquel Porter Moix (2000)
Documentals:
“Vers(semblança) Joan Perucho” (1991, 27 minuts)
“Isidre Prunés i Montse Amenós: escenografies a l’engròs” (1992, 15 minuts)
“Josep Palau i Fabre” (1993, 20 minuts)
“Leopoldo Pomés: mirar, mirar, mirar” (1994, 27 minuts)
“Joan de Sagarra” (1995, 22 minuts)
“Llorenç Soler: dues o tres coses que…” (1996, 22 minuts)
“Joan Guinjoan” (1997, 27 minuts)
“Ricard Salvat” (1998, 28 minuts)
“Josep Maria Carandell” (1999, 22 minuts)
“Miquel Porter Moix” (2000, 21 minuts)
.
.
