Per primer cop es feia una sèrie sobre el cinema marginal dels anys seixanta i setanta. L’origen era el llibre “Historia crítica y documentada del cine independente en España (1955-1975)” de Joaquim Romaguera i Llorenç Soler. Aquest es un llibre escrit entre 1975 i 1976, després d’un important treball de recerca i documentació, que no es publicaria fins el 2006. Ho faria l’Editorial Laertes. Durant uns vint-i-cinc anys, els dos autors havien intentat trobar la manera de difondre’l. Un dia, mitjançant Llorenç Soler, el manuscrit va arribar a les mans de Manuel Barrios, realitzador de TV3, i aquest va aconseguir amb la complicitat de Jordi Ferrerons, aleshores cap de programes documentals de TV3, començar a orquestrar el que seria aquella sèrie de sis episodis d’una hora de duració. Fou “Crònica d’una mirada” i es va estrenar al Canal 33 de TV3 el diumenge 23 de novembre de 2003, a les 22,50 h. La sèrie es va emetre diverses vegades més en els següents anys. Joaquim Romaguera fou l’assessor cinematogràfic de la sèrie.
El primer episodi era “Bones maneres”. Es repassava la producció marginal dels anys seixanta. Es centrava en pel·lícules com: “El alegre Paralelo” (1964) d’Enric Ripoll-Freixes i Josep Maria Ramon, “Un viernes santo” (1960) de Joan Gabriel Tharrats, “Vacaciones cristianes, vacaciones paganes” (1961) de Carles Barba i aquell llargmetratge sobre les tradicions més ancestrals de l’Espanya que era “Lejos de los arboles” (1964) de Jacinto Esteva (veure el punt “10” d’aquesta “Hemeroteca particular”).
El segon estava dedicat a “L’emigració”: “Será tu tierra” (1966) de Llorenç Soler, “No se admite personal” (1968) d’Antoni Lucchetti, “El campo para el hombre” (1974) i “O todos o ninguno” (1976) d’Helena Lumbreras i Mariano Lisa. Llorenç Soler i el Colectivo de Cine de Clase (Helena Lumbreras i Mariano Lisa) eren realitzadors integrats a la “Central del Curt” (C.D.C.). Veure els punts “50” i “49” d’aquesta “Hemeroteca particular”. Hi havia entrevistes a Llorenç Soler i Maro Lisa; l’Helena Lumbreras havia mort el 1995.
El tercer era sobre les “Xarxes clandestines”. Es relatava l’experiència del “Volti”, una xarxa de distribució lligada al PSUC, els comunistes catalans, que disposava d’algun material de producció catalana més les pel·lícules que aconseguia d’Itàlia (del P.C.I.). Aquest xarxa va operar principalment del 1970 fins el 1975; a continuació el seu material s’incorporà a la “Central del Curt”. Per una major informació veure a l’apartat “Central del Curt i cinema marginal” d’aquest web els textos de Josep Torrell: “El Volti. Una distribuidora clandestina durante el franquismo” (“El Viejo Topo”, núm. 281) i “El Volti. Informe 35 y la vocalía de cineclubs. Entrevista a Mariano Aragón y Joan Martí Valls” (“El Viejo Topo”, núm. 302). Hi havia entrevistes a Pere Ignasi Fages i Roc Villas.
El quart episodi era “Companys de lluita”. Estava dedicat principalment a Pere Portabella, i també hi intervenien els seus col·laboradors Manuel Esteban i Pere Joan Ventura. Sobre Portabella, veure el punt “65” d’aquesta “Hemeroteca particular”. Es centrava en les pel·lícules “Poetes catalans” (1970) i “El sopar” (1974).
El cinquè era “Aires nous”. Hi intervenien l’underground Antoni Padrós, el cineasta independent José Maria Nunes (que havia col·laborat en aquell moviment d’avantguarda cinematogràfic de “l’Escola de Barcelona”) i els cineastes “amateurs”, amb una producció rellevant en el cinema animat, Joan Baca i Toni Garriga. De Padrós es remarcava el seu llargmetratge “Lock-out” (1973) i de Baca – Garriga: “Hàbitat” (1971) i “L’home de la poma” (1972).
En aquest episodi s’introduïa la tasca de distribució de la “Central del Curt” (1974-1982). Veure els punts “08” i del “27” al “30” d’aquesta “Hemeroteca particular”. Com a fundadors d’aquesta distribuïdora alternativa hi interveníem Joan Martí Valls i jo.
El darrer episodi, “El final del túnel”, estava dedicat a la “Central del Curt”. Un altre cop, Joan Martí Valls i jo, fèiem de nexe entre les pel·lícules i realitzadors que hi tenien material a distribuir: “Votad, votad malditos” (1977) de Llorenç Soler, “Alborada” (1975) de Joan Mallarach i Lluís Garay i “Hic Digitur Dei” (1977) d’Antoni Martí.
A més es centrava en pel·lícules de la “Cooperativa de Cinema Alternatiu” (C.C.A.), que era la branca de producció de la pròpia “Central del Curt”. Principalment a “Entre la esperanza y el fraude” (1974), la primera que sobre la Guerra Civil es feia a l’Estat espanyol; s’hi entrevistava a un dels seus realitzadors, Bartomeu Vilà. També es comentava: “Un libro es un arma” (1975) “Can Serra, la objeción de conciencia en España” (1976). Ambdues les havia realitzat jo sota la denominació de la C.C.A. Sobre la primera veure el punts “09” d’aquesta “Hemeroteca particular”.
A l’arxiu annexat hi ha el resum de la sèrie difós per TV3
Com a conseqüència d’aquesta participació, va sortir el maig de 2009 la possibilitat d’anar a presentar aquest material marginal al Lincoln Center de Nova York, amb el realitzador de la sèrie Manuel Barrios.
Addenda:
Sobre la “Central del Curt” i el cinema marginal també he intervingut en alguns d’altres documentals, per exemple:
“Estudiants per la llibertat” (2007) de Francesc Canosa, que es projectar per primer cop a TV3 el 2 de desembre de 2010.
“FRAGMENTOS para una historia del otro cine español” d’Andrés Hispano, una producció de TVE (2010).
“Almeria 1975. El cine que nos hizo libres” (2017) de Juan Gabriel García
“Contra el NO-DO. Llorenç Soler o la pulsió per l’honestedat” (2018) d’Albert Montón.
.
Martí Rom i Joan Martí Joan Martí i Martí Rom
Martí Rom Llorenç Soler
.
