(71) DOCUMENTAL “HORTA: RECAPTE PICASSIANA” (2004)

Des de Mont-roig havia anat algun cop a Horta de Sant Joan (Terra Alta) per visitar el “Centre Picasso” i els paratges dels Ports. Sempre resseguint petjades picassianes. Horta està a uns vuitanta quilòmetres.

El 1991 mitjançant Joan Perucho (veure el punt “45”) vaig conèixer al famós farmacèutic d’Horta, Joaquim Ferràs. Aviat ens vam fer amics. Recordo alguns dies d’una Setmana Santa allotjar-me amb la Glòria a casa seva. La Carme Prats, la seva esposa, era molt agradable i hospitalària. En visites posteriors i vaig anar amb amics que volien conèixer aquell indret i el famós farmacèutic. Recordo haver-hi anat amb Ricard Salvat (veure el punt “58”); havien estat companys de col·legi a Tortosa.

Com a dada curiosa, el farmacèutic Joaquim Ferràs preparava una loció que curava gairebé miraculosament les contractures. Sempre que hi anava baixava amb varis potets d’aquesta loció per familiars i coneguts (“Liniment Lafer”). “Lafer” de Laboratori Ferràs.

La connexió amb Horta s’enfortí quan el 1993, a Enginyers, vam dedicar ell projecte a Josep Palau i Fabre (veure el punt “47”). Joan Perucho havia dut a Palau i Fabre, per primer cop, a Horta el 1961. Era quan aquest iniciava el seu immens treball sobre Picasso. En el “Centre Picasso” havia vist una fotografia de Perucho i Palau parlant, al voltant d’una taula, amb Salvadoret, el germà petit de Manuel Pallarès Grau (Horta de Sant Joan, 1876 – Barcelona, 1974). Aquest era l’amic d’adolescència de Picasso a Barcelona, fou ell qui va portar Picasso al seu poble els 1898 i 1908.

El “Centre Picasso” fou una mena d’encàrrec de Palau i Fabre a un grup d’entusiastes picassians d’Horta. El març de 1977, aquest havia fet una conferencia a Horta, en els actes del Congrés de Cultura Catalana, i va esperonar a reunir reproduccions facsímils de l’obra de Picasso relacionada amb Horta en una exposició permanent. Finalment, es va inaugurar el 1992 a l’antic Hospital del poble. Picasso deia: “Tot el que sé ho he aprés a Horta”.

L’origen del meu documental cal trobar-lo el 1985. Un d’aquells guions que havíem preparat amb Raúl Ruiz (veure punt “40”), era “La navalla de Picasso”, un curtmetratge sobre Picasso i Horta de Sant Joan. Picasso se’n va endur d’Horta, en aquella primera estada del 1898, una navalla del seu amic Pallarès, que conservà tota la seva vida.

Partint d’aquest treball inicial vaig endegar la producció del documental “Horta: recapte picassiana” (2004).

Vaig enregistrar imatges d’Horta de Sant Joan, dels indrets picassians, del Centre Picasso… També entrevistes a les persones rellevants que explicaven fets i anècdotes d’aquelles dues estades de Picasso a Horta. Vull destacar al farmaceutic Joaquim Ferràs Boix, aquell regidor de l’Ajuntament que el 1969 va promoure anar a veure a Picasso a la Costa Blava; a Elias Gaston Membrado, president del Centre Picasso; i a Eduard Vallès Pallarès, parent d’aquell amic de Picasso d’Horta (Manuel Pallarès Grau) i aleshores director de la Fundació Palau i Fabre de Caldes d’Estrac. Naturalment, també vaig poder enregistrar a Josep Palau i Fabre parlant sobre la relació de Picasso i Horta. Vam fer l’entrevista al pati d’aquell centre d’art de Caldes d’Estrac. Des de la inauguració, el 2003, vivia allà. Va morir el 2008.

Anant a enregistrar imatges a la famosa cova on Picasso i Pallarés vam fer una estada durant la primera visita a Horta (1898), vam entrevistar a Miquel Coma Llombart, que aleshores tenia 76 anys i havia viscut tota la seva vida als Ports, al Mas de la Franqueta. Ens va parlar de la vida aïllada enmig d’aquelles muntanyes; pràcticament mai havia sortit d’aquell indret. Això fou el juliol de 2003. Més tard vaig saber que uns mesos després, al Nadal de 2003, havia hagut de deixar el mas i anar a viure amb algun germà als Reguers, a l’altre banda dels Ports.

En aquest documental vaig poder disposar de música original. Fou la primera col·laboració amb Guillem Anguera Just, el fill del meu amic Miquel Anguera Bru (de Mont-roig). Aquest tenia un grup de música tradicional on l’acordió diatònic i la txalaparta de fusta eren els elements rellevants. Anteriorment, en el documental “Mont-roig: Tornaveu mironià” (2002), el Guillem Anguera ja havia fet alguna aportació en directa amb el seu acordió.

Addenda

Gairebé paral·lelament a la finalització d’aquest documental, es produeix l’inici del que seria Centre Miró de Mont-roig (abril 2004). Cal dir que des del primer moment la relació entre el Centre Picasso d’Horta i el Centre Miró de Mont-roig fou intensa.

Ja el 2005 es va plantejar fer un díptic conjunt amb el Centre Picasso d’Horta, per promocionar els dos centres. Finalment s’editaria el 2006. Aquesta col·laboració amb el Centre Picasso es va ampliar fent una exposició conjunta, “Picasso i Miró: G + G” (la primera “G” és del ganivet / navalla de Picasso a Horta, la segona és de la garrofa de Miró i de Mont-roig).

L’exposició es va fer el 2007, primer a Horta (del 14 de juliol al 15 d’agost) i després a Mont-roig (del 18 d’agost al 23 de desembre). Aquesta va ser la primera d’una sèrie d’exposicions produïdes pel propi Centre Miró. A l’arxiu annexat hi ha el text del programa de mà.

.

.

.