La relació amb Antoni Padrós venia de lluny. Ens vam conèixer en aquell curs de cinema del 1972-1973 que es va fer a l’Institut del Teatre de Barcelona, al carrer Elisabets. Aquest era un intent de continuar amb l’Escola Aixelà (1968-1970). Els professors eren: Pere Portabella (teoria del llenguatge), Llorenç Soler (tècnica cinematogràfica), Carles Santos (banda sonora) i Francesc Espresate (vídeocomunicació). Entre els participants, entre d’altres, hi havia Antoni Padrós.
Això va permetre que ja el 1973 féssim al Cine Club Ingenieros un cicle amb les seves pel·lícules. D’igual manera que també en vam fer dedicats a Pere Portabella i Llorenç Soler. Deuria ser la primera vegada que es feien cicles dedicats a aquests cineastes.
Com fèiem normalment, vam realitzar un extens dossier sobre la filmografia de Padrós. Hi havia una extensa entrevista feta conjuntament amb J. M. García Ferrer (març de 1973). El curs següent vam fer l’estrena (9 de febrer de 1974) del primer llargmetratge de Padrós: “Lock-out” (1973). Vàrem tornar a projectar aquesta pel·lícula varis anys següents. I vam reeditar el dossier (febrer 1975), ampliant-lo convenientment. Ara tenia 44 pàgines. Veure els punts “04”, “05” i “06”, dedicats a Cine Club Ingenieros.
A l’arxiu annexat hi teniu l’entrevista que vam publicar (1975).
Aprofitant que jo escrivia regularment a la revista “Cinema 2002”, vaig publicar el text “Antoni Padrós, imágenes de la marginación”, en el núm. 4 (juny de 1975), pàg. 56.
L’any 2004, aquell projecte que fèiem a Enginyers, amb el J. M. García Ferrer, el vam dedicar a Antoni Padrós. Aquest és un dels més importants representants del “cinema independent” dels anys seixanta i setanta, del nostre “underground”. La seva àmplia obra cinematogràfica, que havia tingut ampli ressò a l’estranger, en canvi era poc coneguda a casa nostra. El nostre treball volia recuperar aquesta figura per a la història cinematogràfica catalana. Seria el núm. 23 de la nostra col·lecció de personatges.
La presentació d’ambdós treballs fou el 15 de desembre de 2004. En el llibre (163 pàgines, més 21 de fotografies; 800 exemplars), a més de l’entrevista hi ha textos inèdits d’Antònia Carré, Marissa Josa, Javier Memba, Rafel Miret, Marta Pessarrodona i Llorenç Soler. El vídeo, de 58 minuts, està enregistrat a la seva casa, al centre cultural Amics de les Arts i la Casa Alegre de Sagrera de Terrassa. Hi participa l’amic Rafel Miret intercanviant opinions amb Padrós sobre les seves pel·lícules.
Fins aquell moment Antoni Padrós restava, com a molts d’altres dels personatges que vam fer pel projecte d’Enginyers, en un cert clarobscur, tenia una escassa visibilitat cultural, reduïda a cercles molt reduïts.
El 2011, Filmoteca de Catalunya amb Cameo li va produir un paquet amb la seva obra cinematogràfica. El 2015, la Filmoteca d’Espanya li va dedicar un cicle amb les seves pel·lícules. Aquest mateix any es va inaugurar a la Sala Muncunill de Terrassa l’exposició “Antoni Padrós, pertorbador de consciències”. Aquesta exposició es va fer el 2017 a la Filmoteca de Catalunya. Com d’altres vegades, el nostre treball previ de tants anys va quedar oblidat, amagat. Coses de la vida.
.
1975 2004
Antoni Padrós i Rafel Miret Martí Rom amb Simó Andreu i Raül Fabregat (col.laboradors habituals als documentals)
.
