La presentació del dossier per sol·licitar que cinc
barraques de Mont-roig fossin declarades “Bé cultural d’interès nacional”
(BCIN), en la categoria de Zona d’Interès Etnològic, que va concloure
positivament el 19 d’abril de 2016, va permetre que iniciés contactes amb la
Direcció general de Cultura popular i Associacionisme Cultural de la
Generalitat. Això en va convertir en una mena de vocal de relació amb les
institucions de l’Associació per la Pedra Seca.
L’aleshores director general Lluís Puig, ens va oferir a l’Associació
per la Pedra Seca participar com a
membres de l’OPEI (Observatori del Patrimoni
Etnològic Immaterial de Catalunya) formant un grup de treball conjunt
entre el col·lectiu de la pedra seca i tres grups especialitzats en el camp de
l’arquitectura tradicional (AADIPA, Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i
la Intervenció en el patrimoni arquitectònic del Col·legi d’Arquitectes de
Catalunya / ARPARQ, Associació de
restauradors del patrimoni arquitectònic / GRETA, Grup de Recuperació i Estudi
de la Tradició Arquitectònica). Vaig endegar aquesta coordinació i, a finals de
2015, vam poder participar a l’OPEI.
Com a conseqüència d’aquesta coordinació va néixer la “Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura
Tradicional” (APSAT), el 7 de novembre de 2015.
Cal explicar que el conjunt d’entitats
que treballaven en la pedra seca a Catalunya, des del 2004, havien assumit el
nom de Coordinadora
d’Entitats per la Pedra Seca (CEPS). Quan vam decidir legalitzar-nos, decisió
pressa en una reunió a Mont-roig el 13 de febrer de 2010, vam caldre canviar el
nom a “Associació per la Pedra Seca” (20
de juliol de 2011).
En paral·lel a la declaració de BCIN a
cinc barraques de Mont-roig, va arribar a la Direcció general de Cultura popular i Associacionisme
Cultural una proposta de Grècia i Xipre
per presentar la candidatura internacional de l’arquitectura de Pedra en sec
Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat”. Finalment s’hi van anar afegir altres països de la conca nord de la
Mediterrània: Croàcia, Eslovènia, França, Itàlia, Suissa i Espanya. Se’m va
encarregar que compilés la informació de la pedra seca a presentar per
Catalunya. Vaig coordinar la redacció dels textos feta en el si de
l’APSAT.
A la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic del 2017, que
organitza cada any l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI), el
2 de setembre, es va projectar el
documental “Barraques de pedra seca (a Mont-roig)” al Centre d’Interpretació de
les Pintures Rupestres del Cogul; estava organitzat pel Centre d’Estudis de les
Garrigues. I el 27 d’octubre al monestir de Santa Maria de la població de Santa
Oliva (Baix Penedès), organitzat per l’Institut d’Estudis Penedesencs.
L’APSAT fa normalment una assemblea anual per si s’escau
renovar es càrrecs de la junta. L’Esther
Bargalló, del Grup barracaire de Mont-roig, n’era la vicepresidenta des del 2010. L’assemblea de 2018 es va fer a
Cervera el 24 de novembre. Per sorpresa general, la quasi totalitat de la junta
anterior va dimitir i va caldre escollir-ne una de nova. D’aquesta manera em
vaig veure gairebé impel·lir a presentar-me com a nou president. L’Esther Bargalló continuaria sent la vicepresidenta.
Casualment, quatre dies després, el 28 de novembre de 2018, la UNESCO declarava l'”Art de la pedra seca: coneixements i
tècniques” Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. La reunió
s’havia celebrat a la República de
Maurici.
Tan sols dos dies més tard, el divendres 30 de novembre, es va fer a la Conselleria de Cultura de la Generalitat un
acte privat de reconeixement a la pedra seca. Van
intervenir: la consellera de cultura Laura Borràs, la directora general
de Cultura Popular i Associacionisme Cultural Maria Àngels Blasco i jo com a
president de l’APSAT. Hi van participar un bon grapat d’entusiastes de la pedra
seca a Catalunya.
Aquest reconeixement va impulsar a la Direcció
general de Cultura popular i Associacionisme Cultural a plantejar un pla de
col·laboració amb l’APSAT. Després d’algunes reunions això es va concretar en
tres projectes:
Organització d’un acte públic de reconeixement a la
pedra seca.
La Mostra anual de Cinema Etnogràfic, que organitza
l’OPEI, del 2019, estaria dedicada principalment a documentals sobre la pedra
seca.
Preparació d’una rellevant exposició sobre la pedra seca
a Catalunya que serà itinerant durant varis anys per museus etnogràfics,
centres d’estudis…
El dissabte 8
de juny és va fer l’acte públic de reconeixement a la pedra seca a la finca l’Obaga de l’Agneta, al barri dels Comtals de
Manresa. A les 9 del matí, Roger Solé va començar la reconstrucció d’un marge
de pedra seca. I a les 11 h. s’iniciava l’acte institucional. Van parlar
l’alcalde en funcions de Manresa Valentí Junyent Torras, la consellera
de Cultura de la Generalitat de Catalunya Mariàngela Vilallonga Vives i jo com
a president de l’APSAT.
L’acte continuà amb l’homenatge a set precursors
de la pedra seca a Catalunya: Ramon
Artigas Ibañez, August Bernat Constantí, Josep Gironès Descarrega, Jaume Plans Maestra,
Fèlix Martín Vilaseca, Xavier Rebés
d’Areny-Plandolit i Josep Maria Soler Bonet. A cadascun d’aquests l’introduïa
una persona també estudiosa de la pedra seca: Martí Rom, Esther Bargalló, Joan
Roura, Antoni Martí, Vicent Lloscos, Carles Blasco i J.M.
Villena.
També hi va haver l’actuació del grup musical “Guillem
Anguera i Txek”, que van tocar varies peces musicals, entre d’altres
instruments, amb una txalaparta de pedra. Era música feta amb pedres per un
acte d’homenatge a la pedra seca.
La 9a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic es va inaugurar el 18 de juny de 2019 a la Filmoteca de Catalunya, a la Sala Laya. S’hi va projectat el vídeo de presentació de la candidatura de l’art de la pedra seca a la UNESCO (2018). També el meu documental “Barraques de pedra seca (a Mont-roig del Camp)” (2006) i “Picant Pedra” (2018) d’Antoni Martí.
El conjunt de documentals sobre pedra seca proposats els podeu trobar al
primer arxiu annexat.
“Barraques de
pedra seca (a Mont-roig del Camp)” també es va
projectar el 18 de juliol al Museu de Cervera i el 19 de setembre al
Centre Cultural La Violeta de Gràcia (Barcelona).
El diumenge 30 de juny de 2019 es
publicava al diari “El Punt Avui” una entrevista que m’havien fet com a
president de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional
(APSAT). Podeu trobar aquesta entrevista al segon arxiu annexat.
El juliol de 2019 vam crear el web de l’APSAT, on hi ha informacions d’actualitat sobre la pedra seca i també textos històrics rellevants:
En un article d’opinió d’Oriol Pi de
Cabanyes de “La Vanguardia”, del 14 d’agost de 2019, s’hi comenta l’impuls que
està tenint el treball sobre la pedra seca i la seva difusió, i més
concretament fa esment del web de l’APSAT. El podeu trobar al tercer arxiu
annexat.
.
Assamblea APSAT Cervera (24-11-2018)
.
Conselleria de Cultura (30-11-208). Martí Rom, Laura Borràs i Maria Àngels Blasco
Conselleria de Cultura
Acte Manresa (8-6-2019)
Filmoteca (18-6-2019)
Martí Rom, Maria Àngerls Blasco, Esteve Riambau i Antoni Martí
