“Mont-roig: esberles d’un mosaic esbocinat” (Arola Editors, 2019) és fruit de les meves col·laboracions, durant trenta-tres anys, a la revista “Ressò mont-rogenc”[1]. Des de 1985 fins el 2018. Hi ha un bon grapat de textos sobre Mont-roig i fets rellevants de la seva història dels segles XIX i XX. He deixat a banda els textos mironians que d’alguna manera ja han estat reflectits en els llibres: “Joan Miró i Mont-roig: pal de ballarí (1911-1929)” (Arola Editors, 2012) i “Joan Miró i Mont-roig: el xiscle de l’oreneta (1930-1983)” (Arola Editors, 2018).
Fins ara, si volem resseguir el conjunt de la història de Mont-roig, tan sols teníem dos llibres: “Història de Mont-roig” de Francesc Riba i Mestre (Centre d’Estudis de la comarca de Reus, 1983), on hi ha fets esdevinguts fins gairebé l’any 1830 i “Notícies històriques de Mont-roig del Camp” de Baptista Nogués Grifoll (Quaderns de la Pixerota, 2017), que complementa i amplia l’anterior. Els dos darrers segles eren, gairebé, un camp erm.
“Mont-roig: esberles d’un mosaic esbocinat” no és una història de Mont-roig, ni dels seus fets més rellevants. Sovint poden ser tan sols anècdotes personals que poden inferir situacions i un context històric. Són tan sols alguns fets històrics.
En aquest llibre hi ha un apropament a la història de Mont-roig com quan es descobreix un jaciment arqueològic. A mida que s’hi treballa, van apareixen diversos elements a estudiar. Possiblement el pas del temps s’ha endut alguns components, o potser estan en una capa inferior encara per analitzar. La seva lectura ens aporta trossos, fragments valuosos d’aquest mosaic que es la història de Mont-roig. Són esberles d’un mosaic esbocinat.
El meu objectiu, des de fa molts anys, ha estat recuperar la memòria perduda. Els que hem nascut a la meitat del segle XX, ens hem trobat un Mont-roig prou abúlic i acomodatici amb el franquisme. Sobre els fets històrics viscuts pels nostres avantpassats, pares i avis, s’intentava no parlar-ne. Havien estat font de conflicte, de fets greus i horrorosos. Pensaven que era millor oblidar-los. Poc és sabia dels moviments d’esquerres i catalanistes de principi de segle XX, “d’abans de la guerra”.
Des de xiquet havia sentit explicar als vells de casa sobre uns fets de Mont-roig que contradeien aquella imatge de poble adormit. A casa del meu avi patern, Miquel Martí Aragonès (“Panadero”), s’hi allotjava el Casino Republicà i el meu rebesavi matern, Josep Ferratjes Munté, havia estat el president de la societat obrera del poble, el conegut popularment com “L’Obrera”. A més d’aquesta memòria oral, vaig poder gaudir d’uns textos del meu avi matern Francesc Rom Serra (gendre de Josep Ferratjes Munté) que van fer possible dos llibres: “El Centre Obrer de Mont-roig del Camp (1911-1925)” (Cossetània Edicions, 2003) i “Guspires (de la història de Mont-roig)” (Edicions Marré / Associació de Veïns Muntanya Roja, 2010). Aquests dos llibres estan farcits d’anotacions meves fruit d’una llarga recerca a arxius de Reus i Tarragona i de diaris antics (veure el punt “67”).
Amb aquest esperit, vaig començar a publicar a la revista “Ressò mont-rogenc” textos sobre fets històrics o personatges de Mont-roig. Han estat, fins ara, trenta-tres anys d’aportar informacions, d’estendre coneixement sobre un “mosaic esbocinat”[2].
En aquest llibre he anat seguint el rastre de petjades negligides de personatges com (entre d’altres): Antonio Ferratges Mesa (el marquès de Mont-roig), el polític i pedagog Agustí Sardà i Llaberia, el viticultor al llunyà Uruguai Francesc Vidiella i Martí, el mestre que va aconseguir les “escoles noves” Emili Soler Fors, l’autor de les famoses fotografies antigues del poble Joaquín López Bellver, el sindicalista Miquel Mestre Avinyó, el mestre assassinat el 1936 a Burgos Antoni Benaiges i Nogués, l’autora del més famós diccionari sobre l’espanyol Maria Moliner, la mont-rogenca que va donar a llum a la maternitat d’Elna Rosa Virgili Granell, i el pintor i model dels arlequins de Picasso Jacint Salvadó i Aragonès.
També hi ha d’altres contemporanis nostres que, dissortadament, ja no ens acompanyen: el compositor de sardanes Tomàs Gil Membrado, aquell jove escriptor que s’estava a les Pobles Raúl Ruiz, el savi Jaume Josa de “ca l’Amadeu” i la humanitat cultural del senyor Juanillo. El llibre acaba amb una curiosa recreació d’algú anomenat “Joan Miró”.
Dos textos descriuen amb detall els dos Casinos: “El Porvenir Democràtic” (Casino de Baix), el liberal-republicà, i el “Centre Legitimista” (Casino de Dalt) dels carlins. També n’hi ha sobre d’altres espais o elements de sociabilitat: els cinemes, la Fira, la Festa Major o el Ball de Coques. També sobre el propi territori: geografies, camins, viatgers, el ferrocarril, correus, telegrafia, electricitat, telèfon o el conreu de l’arròs.
I, a més, temes tan diversos com: pescadors, almadraves, naufragis, submarins, corsaris, el contraban, el primer enterrament civil a Mont-roig i l’obra de teatre “Las Carbassas de Monroig” de Pitarra.
La proposta seqüencial de lectura del llibre és tan sols una possibilitat. També es pot fer de la manera que desitgi el lector, saltant d’un tema a un altre, d’un personatge a un altre. Una mena d’hipertext, una “rayuela”. Són tan sols “esberles d’un mosaic esbocinat”.
PRESENTACIÓ
Es va fer el 12 de juliol de 2019 al Bar Martí, de la meva cosina germana M. Teresa Martí, es adir a “cal Panadero”
[1] El meu primer text publicat a “Ressò mont-rogenc” fou “El cinema i la història” (núm. 5, 2n trimestre de 1983).
[2] El primer text publicat incorporat en aquest llibre és “Raúl Ruiz: cercant camins de llum” (núm. 12, 1r trimestre de 1985) i el darrer “Platges de Mont-roig (4): dels Prats a la Plana dels Penyals” (al web de Ressò mont-rogenc, el 5-4-2018).
.
.
Miquel Anguera, Martí Rom i Alfred Arola
