(100) LLIBRE “MIROIA, MIRÓ, MONT-ROIG” (2023)

“Alçat, sense repòs… contra el vent”

Poc a poc i sense parar

“Indesinenter” (Salvador Espriu)

Als companys del “Centre Miró”, pels catorze anys treballant impel·lits per una immensa exaltació mironiana. Entre d’altres, alguns que varen col·laborar fins al final del llarg camí: Glòria Alsina, Miquel Anguera, Cristina Bargalló, Esther Bargalló, Irene Oechsle, Maria Pilar Just, Angelina Rovira, Vicenç Toda i Yolanda Vela. 

“Miroia”, deia Pompeu Fabra en el seu “Diccionari General de la Llengua Catalana”, és una “cosa que atrau la mirada”. Miró i Mont-roig, junts o per separat, sempre m’han corprès. Han estat per a mi una interessant miroia.

Aquest “Miroia Miró Mont-roig” és el tercer llibre que dedico a la relació de Joan Miró amb Mont-roig. Abans he publicat: Joan Miró i Mont-roig: pal de ballarí (1911-1929)” el 2012 i “Joan Miró i Mont-roig: el xiscle de l’oreneta (1930-1983)”, el 2018.

També he enregistrat els documentals: “D’un roig encès: Miró i Mont-roig” (1979), “Mont-roig: tornaveu mironià” (2002), “Safatans mironians” (2007) i “Centre Miró” (2010).

Amb “Miroia Miró Mont-roig” tanco aquell cicle mironià que vaig començar el 1979, fa quaranta-quatre anys.

Ara, m’he proposat recopilar en un llibre un conjunt de textos que he anat publicant sobre, i al voltant de Miró. Els he escrit des de 1993 fins al 2021. A més, al final,  incloc un rar text, “Miroia”, que vaig escriure el 1985 i que no vaig arribar a publicar.

A “Miroia Miró Mont-roig” hi ha textos d’anàlisi de l’obra de Miró, sobre els seus orígens a Cornudella, personatges que van col·laborar amb ell, la meva relació personal amb ell i la seva obra, i la crònica d’aquella experiència fascinant que fou el “Centre Miró” (2004-2018) que es va malmetre per la mesquinesa d’alguns.

El “Diccionari català-valencià-balear”, dit “Alcover-Moll”, defineix “miroia” com una “cosa que atreu la mirada, que fa goig o resulta interessant de veure” o també com “miratge; cosa que es veu il·lusòriament”. No crec -ni ha estat la meva idea-, configurar, estructurar, aquest llibre com un miratge, sinó per aconseguir que el lector, per poc que hi col·labori, arribi a copsar l’essència màgica del binomi Miró / Mont-roig.  

.

.