Feia temps que ens engrescava fer Joan Margarit. Era un molt reconegut arquitecte expert en càlcul d’estructures i una persona que alhora desenvolupava un treball cultural. Un immens poeta. Conjumina les dues vessants tan sovint oposades de la cultura: la tècnica i la humanista. Després de Miquel Martí Pol, gran amic seu, deu ser el poeta més llegit a Catalunya en aquests anys.
D’alguna manera, molt, molt llunyanament, ens hi veiem propers. Nosaltres erem enginyers rars, d’organització industrial. El company Juan Manuel García Ferrer, a més havia fet la carrera de Geografia. Jo havia treballat d’informàtic des del 1977.
Joan Margarit també era un arquitecte rar, s’havia especialitzat en el càlcul d’estructures. Amb Carles Buxadé havia participat en importants obres que requerien estructures complexes, per exemple, la cúpula del pavelló Fernando Buesa de Vitòria, l’Estadi de Montjuic, l’Estadi de futbol Carlos Tartiere d’Oviedo, la Sagrada Família de Barcelona….
Com tants de nosaltres havia començat escrivint en castellà, no ens en van ensenyar a l’escola en la nostra llengua materna. Ens agradava la seva poesia, aquest treball cultural sobre el quotidià, sobre la vida. Després o abans d’una visita d’obra, assegut en una taula d’un bar (probablement dels confins de la gran ciutat), agafava un llapis i es posava a escriure. No li eren llunyans els problemes dels habitants d’aquelles cases a reformar per culpa de la corrupció urbanística dels anys cinquanta i seixanta.
Decidit, seria el núm. 27 de la nostre col·lecció de personatges.
Poc coneixíem de l’experiència vital amb la seva filla Joana. Havia nascut amb una d’aquelles síndromes de nom estranger i difícil, tenia una malaltia als ossos que aniria a pitjor. Va viure 30 anys. Ens deia: “tenia una arma molt poderosa: l’afecte, l’estimació”. Són emocionants aquelles seqüencies del documental on Margarit relata els moments cabdals de la seva relació amb la Joana, o aquell altre a la platja de Colera on explica que allí, a la mar, era potser l’indret on la Joana es sentia més normal, més lliure.
També van enregistrar-lo a la Biblioteca Can Ginestar de Sant Just Desvern, al seu apartament de Colera i a l’estudi d’arquitectura de Sant Just Desvern. Amb una càmera domestica de vídeo vaig anar a enregistrar imatges, entre d’altres, al seu poble natal, aquella Sanaüja (La Segarra) que encara vivia els efectes de la Guerra Civil. Hi va néixer el 1938. També a Forés (Conca de Barberà) on hi tenia casa.
Les llargues estones fent l’entrevista pel llibre, les recordo com plenes de senzillesa, encís i on hi predominava la seva bonhomia.
La presentació d’ambdós treballs, llibre i documental, es va fer el 11 de desembre de 2008. El llibre té 227 pàgines, de les quals 20 eren de fotografies; se’n van fer 500 exemplars. El vídeo dura 55 minuts.
A la sessió de presentació vam gaudir del Joan Margarit recitant alguns dels seus poemes. Fou emocionant.
.
Platja de Llançà
