Durant les darreres dècades del segle XX, el material de la Central del Curt, i més concretament el de la Cooperativa Cinema Alternatiu, s’havia anat exhibint en mostres a festivals i a la Filmoteca; també a inicis del segle XXI (veure el punts “30” i 75”).
L‘Institut Ramon Llull anava a organitzar uns “Catalan days” a Nova York al maig de 2009. A més d’altres vessants culturals, també hi hauria una mostra de cinema català. Aquesta mostra s’anava a fer al Lincoln Center. Sembla que el responsable de la programació, Richard Peña, va demanar de poder projectar algunes d’aquelles pel·lícules marginals del darrer franquisme. L’encarregada de gestionar-ho fou la distribuïdora independent Pragda, que conduïa Marta Sánchez. Aquesta havia estudiat un màster d’empreses culturals a la Universitat de Nova York i des de inicis dels 2000 promocionava cinema espanyol als Estats Units.
Uns anys abans, el 2003, TV3 havia produït la sèrie “Crònica d’una mirada” (veure el punt “69”), que va realitzar Manuel Barrios partint del llibre “Historia crítica y documentada del cine independente en España (1955-1975)” de Joaquim Romaguera i Llorenç Soler, i amb l’assessorament del primer.
Partint d’aquest material i de les persones que hi interveníem, més l’organització de Marta Sánchez, s’elaborà la programació del Lincoln Center.
Havíem d’anar a Nova York, Manuel Barrios, Antoni Padrós i jo. Finalment, Padrós no pogué per un problema de salut.
La mostra s’anomenava: “Clandestí: forbidden catalan cinema under Franco”. Les projeccions foren els dies 8, 9, 10 i 12 de maig del 2009. A l’arxiu annexat hi ha la programació.
El 9 de maig hi va haver una taula rodona al “The king Juan Carlos I of Spain Center” depenent de la Universitat de Nova York, a la Washington square. Hi vam participar: Richard Peña (moderador), Marta Sánchez, Manuel Barrios i jo.
No cal dir el que em va suposar aquest viatge. Primer conèixer Nova York. Després viure una experiència única presentant aquelles projeccions i participant en aquella taula rodona, fent la reflexió general sobre el context del cinema marginal del darrer franquisme.
Al final de cada sessió ens quedàvem, potser una hora o més, al vestíbul del Lincoln Center conversant, responent preguntes bàsicament, amb molts dels espectadors. Per aquells espectadors, molts estudiants d’universitat, Espanya era encara aquell indret mític de la Guerra Civil (des d’on Hemingway enviava les seves famoses cròniques). E mateix país on quaranta anys després s’havia produït la fi d’un règim dictatorial i mitjançant una transició “modèlica” havia arribar la democràcia. I, allà, al Lincoln Center podien veure una sèrie de pel·lícules que informaven sobre aquest procés històric, amb alguns dels seus esdeveniments.
El diari “El País” va publicar una crònica (12 de maig de 2009), veure el segon arxiu annexat.
L‘any següent també es va fer un “Catalan days” a Berlín. També s’hi va fer un cicle d’aquell material. Ara amb el títol de: “Clandestí: forbidden catalan cinema under Franco”. A les projeccions, que es feien al Babylon, hi va anar Llorenç Soler.
Prèviament, l’11 de juny de 2010, faig fer una conferencia a la Deutsche Kinemathek, a la Potsdamer Str.
.
Nova York
Martí Rom i Richard Peña Martí Rom, Manuel Barrios, Marta Sánchez i Richard Peña
Berlín
.
