La crisi del final de la primera dècada del XXI anava de debò. Tot va quedar trasbalsat. El Col·legi i l’Associació d’Enginyers, ja sense la mina dels visats de projectes, que van deixar de ser obligatoris casi totalment, va haver de des-invertir i reduir el seu personal a la meitat. Vam aconseguir, després d’un any en guaret, fer el 2011 la monografia sobre el músic Josep Maria Mestres Quadreny, però va ser l’última de la col·lecció de 28 llibres i documentals que vàrem començar el 1982 amb Carles Santos..
S’havia de pensar en activitats a cost zero o pràcticament inexistent i vam començar a fer alguna sessió dispersa que no suposés despeses. En aquest sentit, un any vam investigar cap on anava el cinema català a partir de la visió dels curtmetratges finalistes als premis Gaudí, vam també donar veu i pantalla a cineastes, com els de Granollers -entre els que hi havia, per cert, la anys després famosa Neus Ballús- que feien els seus films al marge dels canals comercials i, per últim, vam col·laborar amb la Comissió d’Acció Social presentant i discutint en col·loqui temes afins a la Enginyeria Sense Fronteres. Al peu d’aquest escrit podeu veure el detall.
Però també vam encetar unes sessions de cineclub “tradicionals”, es a dir, consistents en una presentació, projecció de pel·lícula escollida i col·loqui amb el públic assistent. Creiem que els films van estar ben escollits i les converses encetades en els col·loquis revelaren el interès del públic, però el número d’aquest -per manca de comunicació, horaris, abonament reclamat per participar-hi, característiques del local on es feia (Auditori dels Jesuïtes del carer Casp) o pel que sigui, no va ser suficient per compensar les despeses, que van haver de ser assumides per la Comissió de Jubilats, per la que es van fer les sessions, i vam decidir aturar-ho. També més avall veureu el detall de les sessions establertes. Aquest del cost de les sessions d’un cineclub si es respecten tots els requeriments legals és un tema que fa molt difícil mantenir una exhibició cinematogràfica continuada. Els (pocs) cinemes comercials que han sobreviscut a la crisi de la distribució i exhibició en sales, han arribat a un acord amb la distribuïdora per pagar un percentatge de la recaptació i no un preu fixe, que els faria insostenibles. Fem números: els drets d’exhibició a pagar a les distribuïdores per un únic passi d’un film mitjà és a data d’abril de 2023 d’uns 300 euros. Suposant que cada espectador aporti cinc euros com ajuda econòmica per la sessió, es precisarien seixanta espectadors per cobrir només les despeses per aquest concepte. Si després hi han despeses de lloguer de sala i altres, no s’arriba…
Ombres Mestres
De fet, l’única activitat constant del cineclub durant aquest últims anys, des de gener del 2011, en el que vam encetar el primer cicle, ha estat el seminari Ombres Mestres. Inicialment li vam dir Ombres Mestres. Les lliçons dels grans del cinema, perquè aquest subtítol explicava bastant bé el seu sentit.
Es tracta d’unes conferencies il·lustrades a base de seqüències especifiques de films dels grans directors de la història del cinema. Cada cicle, en un principi de cinc i després ja de tres sessions, comporta:
-Una sessió dedicada a un moviment cinematogràfic o un director. Així, hem fet sobre el cinema avantguarda, la post-nouvelle vague o realitzadors com Renoir, Chabrol o Rohmer. Unes quantes seqüències significatives de films dels moviments o realitzadors escollits ajuden a caracteritzar la forma de fer d’uns o altres.
-Una sessió dedicada a un element del llenguatge cinematogràfic. Hem fet sessions, per exemple, dedicades als tràvelings, les el·lipsis, les ombres, etc.
-Una sessió dedicada a un tema que ens atregui. Així, hem fet sessions com les dedicades a balls, miralls, escales, finestres, etc. No es tracta simplement de projectar seqüències de films en les que surtin balls, miralls, escales, finestres o el que sigui, sinó que és imprescindible que aquests balls, miralls, escales, finestres o el que sigui que surten a les seqüencies seleccionades aportin profund sentit a la trama e intenció del director del film.
Em aconseguit fer un cicle cada curs, malgrat la laboriositat que suposa la seva preparació, en la que comptem amb la perícia tècnica d’en Pau Pérez Uslé. Fins i tot vam poder estalviar-nos -pels pels!- els confinaments deguts a la pandèmia. Al final d’aquest escrit es pot trobar també el detall de les sessions establertes.
.
Detall de les diferents sessions
A/ Sessions especials del cineclub
-Curts finalistes Premis Gaudi 2013 (28/1/2014). Amb la projecció dels curtmetratges:
–Godka Cirka. Un forat al cel (Àlex Lora i Antoni Tibaldi)
–La gallina (Manel Raga)
–Sequence (Carles Torrens)
–Wings (José Villalobos)
.
-Cineastes de Granollers. Sessió del 2 de juny de 2011, amb la projecció dels films:
–Pepitu Rico (Neus Ballús)
–Memòria de la música i Soc jo! (Lambert Botey)
–Temps present and temps past (Jordi Pagès)
–Her (Sergi Sánchez)
–Kleenex i La mitja neurona (Siqui Sánchez)
–La mitja cara del cervell, Haiku 1 (Anna Sanmartí)
–Descontrol urbà (Anna Sanmartí i Joaquim Jordà)
–El plaer de la mirada (Vicenç Viaplana Ventura)
.
–El mèdico Italiano (Esben Hansen, 2007). Sessió del 16/5/2012, preparada per a la Comissió d’acció social.
.
-Sessió de Filmoteca, presentada per Josep Maria López Llaví, amb els següents curtmetratges de Laia Films:
–Aragó 1937 (Manuel Berenguer, 1937)
–Els tapers de la costa (Ramon Biadiu, 1937)
–Batallons de muntanya (Manuel Berenguer, 1938)
–Catalunya màrtir (VV.AA, 1938)
I també:
–Por primera vez (Octavio Cortázar
.
B/ Sessions amb programació “típica” de cineclub, amb la col·laboració de la Comissió de Jubilats.
- The river (Jean Renoir) (2/11/15)
- Trouble in Paradise (Ernst Lubitsch) (1/2/16)
- El caso Winslow (David Mamet) (2/5/16)
- Viridiana (Luis Buñuel) (7/11/16)
- El extraño viaje (Fernando Fernán Gómez) (12/12/16)
- El honor de las injurias (Carlos García Alix) (6/2/17)
- L’Atalante (Jean Vigo, 6/3/17)
- La femme d’à coté (François Truffaut, (3/4/17)
- À nos amours (Maurice Pialat) (8/5/17)
.
C/ Cicles i sessions del seminari Ombres Mestres:
I.- Febrer 2011
-Què és el suspens? Hitchcock & Co
-Com es fa viure l’oest. John Ford i d’altres
-Els films que acompanyen tota una vida. Truffaut i els seus amics. Reflectir una vida comú.
-L’essència de l’humor. Tati, Lubitch,… Mecanismes pel somriure.
-Quan és qüestió de tots. Els grans films socials. Com reflectir i transmetre un sentiment col·lectiu de forma honesta.
.
II.- Abril/maig 2012
-L’atrezzo. Elements essencials per la narració, no simple decorat.
-Salts en el temps i l’espai.
-Tocs amb els espais.
-Pel·lícules amb un leitmotiv.
-Experimentant el so per ajudar a la narració.
.
III.- Febrer 2013
-Take a train! El tren al cinema
-Eros ronda el cinema
-Una qüestió de moral. Ètica per cineastes.
.
IV.- Febrer 2014
-Miralls
-Escales
-Fora de camp
.
V.- Febrer 2015
-Diàlegs a la palestra
-Avantguardes
-Escola de balls
.
VI.- Febrer 2016
-Tràvelings
-Post nouvelle vague
-Paradisos
.
VII.- Febrer 2017
-La música i el cinema
-Jacques Tati
-Fotos i àlbums de fotos (al cinema)
.
VIII.- Novembre/desembre 2018
-Teulades i altres elevacions. (Atalaiar)
-Truffaut
-Ombres
.
IX.- Febrer/març 2020
-Raccords
-Jean Renoir
-Correspondències
.
X.- Març 2021
-Confinaments
-Homenatges, inspiracions i/o còpies
-Claude Chabrol
.
XI.- Març 2022
-Una qüestió de color
-Finestres i finestrals
-Éric Rohmer
.
Juan Manuel García Ferrer
22 abril 2023
.
.
.
