Marti Rom

Pàgina Oficial de Martí Rom

(90) PEDRA SECA: UNESCO, ASSOCIACIÓ PER LA PEDRA SECA I L’ARQUITECTURA TRADICIONAL

General

La presentació del dossier per sol·licitar que cinc barraques de Mont-roig fossin declarades “Bé cultural d’interès nacional” (BCIN), en la categoria de Zona d’Interès Etnològic, que va concloure positivament el 19 d’abril de 2016, va permetre que iniciés contactes amb la Direcció general de Cultura popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat. Això en va convertir en una mena de vocal de relació amb les institucions de l’Associació per la Pedra Seca. 

L’aleshores director general Lluís Puig, ens va oferir a l’Associació per la Pedra Seca  participar com a membres de l’OPEI (Observatori del Patrimoni Etnològic Immaterial de Catalunya) formant un grup de treball conjunt entre el col·lectiu de la pedra seca i tres grups especialitzats en el camp de l’arquitectura tradicional (AADIPA, Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el patrimoni arquitectònic del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya /  ARPARQ, Associació de restauradors del patrimoni arquitectònic / GRETA, Grup de Recuperació i Estudi de la Tradició Arquitectònica). Vaig endegar aquesta coordinació i, a finals de 2015, vam poder participar a l’OPEI.

Com a conseqüència d’aquesta coordinació va néixer la “Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional” (APSAT), el 7 de novembre de 2015.

Cal explicar que el conjunt d’entitats que treballaven en la pedra seca a Catalunya, des del 2004, havien assumit el nom de Coordinadora d’Entitats per la Pedra Seca (CEPS). Quan vam decidir legalitzar-nos, decisió pressa en una reunió a Mont-roig el 13 de febrer de 2010, vam caldre canviar el nom a “Associació per la Pedra Seca” (20 de juliol de 2011).

En paral·lel a la declaració de BCIN a cinc barraques de Mont-roig, va arribar a la Direcció general de Cultura popular i Associacionisme Cultural una proposta de Grècia i Xipre per presentar la candidatura internacional de l’arquitectura de Pedra en sec Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat”. Finalment s’hi van anar afegir altres països de la conca nord de la Mediterrània: Croàcia, Eslovènia, França, Itàlia, Suissa i Espanya. Se’m va encarregar que compilés la informació de la pedra seca a presentar per Catalunya. Vaig coordinar la redacció dels textos feta en el si de l’APSAT. 

A la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic del 2017, que organitza cada any l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI), el 2 de setembre, es va projectar el documental “Barraques de pedra seca (a Mont-roig)” al Centre d’Interpretació de les Pintures Rupestres del Cogul; estava organitzat pel Centre d’Estudis de les Garrigues. I el 27 d’octubre al monestir de Santa Maria de la població de Santa Oliva (Baix Penedès), organitzat per l’Institut d’Estudis Penedesencs.

L’APSAT fa normalment una assemblea anual per si s’escau renovar es càrrecs de la junta. L’Esther Bargalló, del Grup barracaire de Mont-roig, n’era la vicepresidenta des del 2010. L’assemblea de 2018 es va fer a Cervera el 24 de novembre. Per sorpresa general, la quasi totalitat de la junta anterior va dimitir i va caldre escollir-ne una de nova. D’aquesta manera em vaig veure gairebé impel·lir a presentar-me com a nou president. L’Esther Bargalló continuaria sent la vicepresidenta.

Casualment, quatre dies després, el 28 de novembre de 2018, la UNESCO declarava l'”Art de la pedra seca: coneixements i tècniques” Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. La reunió s’havia celebrat a la República de Maurici.

Tan sols dos dies més tard, el divendres 30 de novembre, es va fer a la Conselleria de Cultura de la Generalitat un acte privat de reconeixement a la pedra seca. Van intervenir: la consellera de cultura Laura Borràs, la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural Maria Àngels Blasco i jo com a president de l’APSAT. Hi van participar un bon grapat d’entusiastes de la pedra seca a Catalunya.

Aquest reconeixement va impulsar a la Direcció general de Cultura popular i Associacionisme Cultural a plantejar un pla de col·laboració amb l’APSAT. Després d’algunes reunions això es va concretar en tres projectes:

Organització d’un acte públic de reconeixement a la pedra seca.

La Mostra anual de Cinema Etnogràfic, que organitza l’OPEI, del 2019, estaria dedicada principalment a documentals sobre la pedra seca.

Preparació d’una rellevant exposició sobre la pedra seca a Catalunya que serà itinerant durant varis anys per museus etnogràfics, centres d’estudis…

El dissabte 8 de juny és va fer l’acte públic de reconeixement a la pedra seca a la finca l’Obaga de l’Agneta, al barri dels Comtals de Manresa. A les 9 del matí, Roger Solé va començar la reconstrucció d’un marge de pedra seca. I a les 11 h. s’iniciava l’acte institucional. Van parlar l’alcalde en funcions de Manresa Valentí Junyent Torras, la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya Mariàngela Vilallonga Vives i jo com a president de l’APSAT.

L’acte continuà amb l’homenatge a set precursors de la pedra seca a Catalunya: Ramon Artigas Ibañez, August Bernat Constantí, Josep Gironès Descarrega, Jaume Plans Maestra, Fèlix Martín Vilaseca, Xavier Rebés d’Areny-Plandolit i Josep Maria Soler Bonet. A cadascun d’aquests l’introduïa una persona també estudiosa de la pedra seca: Martí Rom, Esther Bargalló, Joan Roura, Antoni Martí, Vicent Lloscos, Carles Blasco i J.M. Villena.

També hi va haver l’actuació del grup musical “Guillem Anguera i Txek”, que van tocar varies peces musicals, entre d’altres instruments, amb una txalaparta de pedra. Era música feta amb pedres per un acte d’homenatge a la pedra seca.

La 9a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic es va inaugurar el 18 de juny a la Filmoteca de Catalunya, a la Sala Laya. S’hi va projectat el vídeo de presentació de la candidatura de l’art de la pedra seca a la UNESCO (2018). També el meu  documental “Barraques de pedra seca (a Mont-roig del Camp)” (2006) i “Picant Pedra” (2018) d’Antoni Martí.

El conjunt de documentals sobre pedra seca proposats els podeu trobar al primer arxiu annexat.

“Barraques de pedra seca (a Mont-roig del Camp)” també es va projectar el 18 de juliol al Museu de Cervera i el 19 de setembre al Centre Cultural La Violeta de Gràcia (Barcelona).

El diumenge 30 de juny de 2019 es publicava al diari “El Punt Avui” una entrevista que m’havien fet com a president de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT). Podeu trobar aquesta entrevista al segon arxiu annexat.

El juliol de 2019 vam crear el web de l’APSAT, on hi ha informacions d’actualitat sobre la pedra seca i també textos històrics rellevants:

https://pedrasecaarquitecturatradicional.cat/

En un article d’opinió d’Oriol Pi de Cabanyes de “La Vanguardia”, del 14 d’agost de 2019, s’hi comenta l’impuls que està tenint el treball sobre la pedra seca i la seva difusió, i més concretament fa esment del web de l’APSAT. El podeu trobar al tercer arxiu annexat.

Assamblea APSAT Cervera (24-11-2018)