Teníem de projeccionista un company del Cine Club, li entusiasmava la feina de preparar les bobines, tenir cura de la velocitat que cremàvem els carbons per tal de que no fallés l’arc voltaic que crea el raig de llum de la projecció… Calia que algú més n’aprengués per si un dia no podia fer-ho. Amb uns breus coneixements em va tocar fer de projeccionista amb “Rebeca” (1940). Normalment les pel·lícules duraven uns 90 minuts, eren unes 4 ó 5 bobines (cadascuna de 20 minuts), però “Rebeca” eren 130 minuts i 7 bobines; eren molts canvis de bobina. Aleshores generalment sols hi havia un projector. Quan una bobina estava a punt d’acabar calia llençar al terra els minuts finals, posar ràpidament la nova bobina, enganxar amb cinta adhesiva el final de la que hi havia a terra amb l’inici de la següent, esperar a que passés per l’objectiu, trencar cinta adhesiva, recollir ràpidament la bobina de sortida i enganxar l’ inici de la bobina que s’estava projectant en una bobina buida de sortida. Si no ho feies bé, es trencava la pel·lícula i calia obrir els llums de la sala per, després d’escoltar la cridòria general, redreçar l’embolic el més ràpid possible.
Aquest curs es van fer 40 sessions (61 passis) i 2 sessions especials (“IV i V week-end en Ingenieros.”). En el primer es van fer sessions divendres a la tarda, tot el dissabte i tot el diumenge (22 hores de cinema), en el segon sols va ser dissabte i diumenge (18 hores). Era impressionant les ganes de veure cinema, d’un determinat tipus de cinema, que tenia la gent. Projectàvem, en aquestes maratons: pel·lícules de Bergman (“La vergüenza, 1968), Welles (Campanadas a medianoche, 1965), Truffaut (La novia vestía de negro, 1967), Saura (“El jardín de las delicias”, 1970) o Bertolucci (“Antes de la revolución”, 1964). Junt amb coses tan rares i/o horroroses com “El último cuplé” de Juan de Orduña (1957) o “Simplemente Maria” (versió d’una famosa fotonovel·la de l’època). I per acabar-ho de rematar, les pel·lícules “underground” de Padrós o “Fata morgana” (1969) de Vicente Aranda.
El llibre recopilació dels dossiers publicats durant el curs tenia 502 pàgines (DIN A4). Vam revisar algunes pel·lícules mítiques com “Garras humanas” (1927) de Tod Browning, “El hundimiento de la Casa Usher” (1928) de Jean Epstein, “King-Kong” (1933) de Cooper i Shoedsak o “La diligencia” (1939) de John Ford. Vam fer un cicle de “Cinema de l’Est” amb pel·lícules hongareses, txeques o poloneses. I amb un cert distanciament irònic vam projectar: “Cerca del cielo” (1951) de Domingo Viladomat, “La patrulla” (1954) i “Torrepartida” (1956) de Pedro Lazaga. La primera era la glorificació del bisbe de Teruel, Anselmo Polanco, que “fue asesinado por los rojos” durant la Guerra Civil, la segona tractava de “la abnegada actuación de la Guardia civil” en la lluita contra el maquis un cop acabada la guerra, i la tercera de “la exaltación patriótica de nuestros excombatientes de la Cruzada, después divisionarios en Rusia”. Les acompanyava un extens dossier: “El cine español: el mejor cine de España (de todos los tiempos)”.
Com a contraposició vam fer “La respuesta” (1969) de J.M. Forn, “Sexperiencias” (1968) de Nunes i “Corazón solitario” (1973) de Francesc Betriu. Era l’altre cinema espanyol. I, continuant amb la vessant compromesa, “La hora de los hornos” (1969) de Solanas i Getino, que també procedia del fons de “El Volti” i vam repetir, un cop més, “Noche y niebla” (1955) de Resnais; una era un anàlisi de la situació política a Argentina i l’altre sobre els camps nazis.
Un fet important fou l’estrena (9 de febrer de 1974) del primer llargmetratge de Padrós: “Lock-out” (1973). Per ajudar en la seva difusió es va fer dossier amb una extensa entrevista feta conjuntament am J. M. García Ferrer (porta data de març de 1973). Deuria ser la primera d’una llarga, molt llarga llista d’entrevistes i treballs conjunts que hem fets durant quaranta anys.
Aquest curs va començar a col·laborar en el C.C.I. Marcos Ordoñez, me’l va presentar l’amic Raúl Ruiz.
.
.
.
26, 27 i 28 de gener de 1974 18 i 19 d’abril de 1974
.
En el període 1972-1974 es varen fer 5 sessions especials:
I “10 hores del C.C.I.” (18 de gener de 1972)
II “10 hores del C.C.I.” (11 de maig de 1972)
III “10 hores del C.C.I.” (28 de gener de 1973)
Week-end del C.C.I. (26, 27 i 28 de gener de 1974). Del divendres a la tarda al diumenge a la tarda
Week-end del C.C.I. (18 i 19 d’abril de 1974). Del dissabte al matí al diumenge a la tarda
.
.
.
En el cartell de “Los halcones” hi reproduíem una imatge de Mussolini i Hitler. Enmig hi havia un altre personatge que li vàrem retallar la cara. En el cartell hi havia un forat blanc. “Algú” posteriorment l’hi va enganxar un segell del Franco.
.
.
DOSSIER J. M. NUNES
