En aquell ja llunyà 1979 havia fet “D’un roig encès: Miró i Mont-roig” on Miró comentava, assegut al seu estudi de Son Abrines, a Palma de Mallorca, la seva llarga i intensa relació amb Mont-roig, amb aquell indret que va trobà per primer cop el 1911 i que fa fer seu anant-hi regularment, tres o quatre mesos a l’any, fins el 1976. Seixanta-cinc anys. Sols hi va mancar els anys de la Guerra Civil i els dos primers de la postguerra. Era Miró parlant de Mont-roig, de tot el que li va suposar.
Vint-i-dos anys després em vaig proposar fer un documental partint de la premissa contraria, ara seria Mont-roig (les persones que el van conèixer) qui parlaria de Miró. Seria “Mont-roig: Tornaveu mironià” (2002), 24 min.
Parlen, ens expliquen la seva relació amb el pintor: Consol Boquera Castellnou, aquella nena filla dels masovers del mas Miró que quedà immortalitzada en el quadre “Retrat d’una vaileta” (1919); Francesc Solé Sedó (dit “Cisco Romàtic”), el xofer de tants anys de Miró per les terres tarragonines; Josep i Angelina Rovira Bargalló, fills dels masovers del mas des del 1955 al 1975; Lídia Cortés Gassó, del mas d’en Romeu, a tocar del mas Miró, aquell indret després famós pel quadre “La casa de la palmera” (1918); i Miquel Anguera Brú (dit “Beatet”) que fou un dels impulsors de l’homenatge de Mont-roig a Miró el 1979. També hi surto jo (Josep Miquel Martí Rom, de “Cal Panadero”) parlant quan de xiquet veiem a Miró a aquelles misses dels estiuejants al mas d’en Romeu.
Aquests enregistraments els vaig fer el setembre de 2001. Algunes d’aquestes persones ja tenien una certa edat. Francesc Solé Sedó (dit “Cisco Romàtic”) va morir tres mesos després, el 23 de desembre de 2001, tenia 82 anys, sense haver vist el documental acabat. Consol Boquera Castellnou va morir el 12 de juny de 2003, tenia 89 anys.
A més d’aquestes persones, també vaig enregistrar imatges del Taller de Mont-roig. Estava, suposo, com el va deixar el darrer estiu que va romandre al mas: algun dibuix fet a la paret, arrels escultòriques, carbasses de mànec als prestatges del costat de la llar de foc, una fotografia de Picasso damunt d’aquesta i una altra (emmarcada) a la paret de l’escala que puja a l’entresolat, llibres, tinters, pots de pintura… Tres cintes de colors amb glossa “Record de N. S. De La Roca”. Entrant, a la cantonada de la paret de l’esquerra amb la del fons, la dels finestrals, una fotografia gran del seu amic Joan Prats alçant el braç esquerre i amb la mà expressivament oberta en un context indeterminat. Quan vaig fer el documental “Francesc Català-Roca: Apunts” (1989), vaig aprofitar per preguntar-li si tenia fotografies fetes a Mont-roig i em va comentar que sols n’havia fet a Prats i Miró a la façana de la catedral de Tarragona.
A la paret esquerra del Taller de Mont-roig encara hi havia penjat un calendari amb el full del setembre de 1976. Després ja sols tornaria per rebre l’homenatge popular del 29 d’abril de 1979. Moriria, a Palma, el 25 de desembre de 1983.
“Mont-roig: Tornaveu mironià” es va projectar per primer cop a Mont-roig, a l’Església vella (l’actual Centre Miró), l’1 de març de 2002.
A l’arxiu annexat hi teniu les intervencions i la veu en off del documental.
.
Miquel Anguera Guillem Anguera
.
