Faré un resum de les projeccions rellevants, a partir del 2000, tan del material de cinema marginal (que jo vaig fer amb la Cooperativa Cinema Alternatiu) com dels documentals de personatges de la cultura catalana.
Al novembre de 2003 al festival ZINEBI de Bilbao, sota la denominació de “Las brigadas de la luz. Vanguardia artística y política en el cine español (1967-1981)”, i organitzat per Julio Pérez Perucha, es va fer un cicle del material marginal d’aquells anys. El 25 de novembre es van projectar: “Un libro es un arma”, “Can Serra, la objeción de conciencia en España” i els 3 “Noticiaris”. També hi havia pel·lícules de Llorenç Soler, el Colectivo de Cine de Clase, Antoni Padrós, Pere Portabella, el Colectivo de Cine de Madrid… entre d’altres.
La tarda del dia 26, al Teatro Arriaga, vaig participar en una taula rodona sobre aquestes projeccions.
També organitzat per Julio Pérez Perucha es va fer a Granada, a l’abril de 2005, el cicle “Las brigadas de la luz, la transición española”. Aquest cicle formava part d’un projecte més ampli dit “Desacuerdos”.
Es projectaven pel·lícules produïdes del 1975 al 1981. Entre aquestes hi havia:
“Un libro es un arma” (1975)
“Can Serra, la objeción de conciencia en España” (1976)
El 19 d’abril es va fer un col·loqui, moderat per Julio Pérez Perucha, on hi érem: Francisco Javier Gómez Tarín (fundador del col·lectiu canari ACIC), Andrés Linares (cofundador del Colectivo de Cine de Madrid), Mariano Lisa (amb Helena Lumbreras formaven el Colectivo de Cine de Clase) i jo (com a component de la Cooperativa Cinema Alternatiu).
En el primer arxiu annexat hi podeu trobar el resum d’aquest col·loqui.
Gairebé en paral·lel es feia a Barcelona, al MACBA, un cicle més complet: “Las brigadas de la luz. Vanguardia artística y política en el cine español (1967-1981)”. Es van projectar aquells dos documentals esmentats abans.
El 9 de juny es va fer un col·loqui resum final de les projeccions, també moderat per Julio Pérez Perucha, on hi vaig participar amb Pere Portabella, Antoni Padrós i Mariano Lisa.
En els segon i tercer arxius annexat hi podeu trobar: la programació del cicle i el text publicat al web del MACBA sobre la Central del Curt / Cooperativa Cinema Alternatiu.
Com complement d’aquest cicle i en el marc general del projecte “Desacuerdos” es van publicar 4 volums. En el primer, Julio Pérez Perucha em va fer una entrevista (“Desacuerdos. Sobre arte, políticas y esfera pública en el Estado español”, MACBA / Arteleku, UNIA arte y pensamiento, núm. 1, 2004, pàg. 136). És el quart arxiu annexat.
En el volum núm. 4 hi havia un extens informe sobre “El cine de la disidencia. La producción militante antifranquista (1967-1981)” de Lydia García-Merás (“Desacuerdos. Sobre arte, políticas y esfera pública en el Estado español”, MACBA / Arteleku, UNIA arte y pensamiento, núm. 4, 2007, pàg. 16). És el cinquè arxiu annexat.
El 2006 a la Filmoteca de Barcelona, en el cicle “El cinema de la Transició (1975-1982)” es va projectar, l’1 de novembre de 2006, “Can Serra, la objeción de conciencia en España” (1976). Vaig participar en una taula rodona sobre “El documental” amb Jaime Camino, Llorenç Soler, Ventura Pons i Gonzalo Herralde. La programació d’aquesta jornada està al sisè arxiu annexat.
El 10 d’octubre de 2012 es va fer a la Universitat de Lleida una jornada dita “La pantalla militant. Audiovisual i contrainformació a Catalunya”. A més de diverses projeccions, entre elles hi havia aquells dos documentals meus, hi va haver una taula rodona en la que també hi vaig participar junt amb Julio Pérez Perucha (historiador del Cinema / president de l’AEHC), i Pere Joan Ventura (realitzador, entre d’altres, del Grup de Producció).
Com a dada curiosa cal citar que van utilitzar, mínimament modificat, el logo de la Cooperativa Cinema Alternatiu. Veure aquesta imatge en el punt “06”. La programació d’aquesta jornada està al setè arxiu annexat.
Anterior a aquestes projeccions hi va haver una experiència molt remarcable. Es la “1ª Muestra de Observatorio Sur: Visiones clandestinas. Identidad y Memoria”, que es va fer a Buenos Aires el novembre de 2007. Estava coordinat per Jorgelina Barrera. Aquesta havia estat a Barcelona i va preparar una mostra de pel·lícules marginals catalanes per exhibir a l’Argentina. Després aquesta mostra es va projectar a d’altres ciutats d’aquell país. Entre les pel·lícules hi havia “Un libro es un arma” (1975). La programació d’aquesta jornada està al vuitè arxiu annexat.
En el cicle que es va fer a la Sala Berlanga de Madrid “40 años no es nada. Reflejos y derivas del cine militante español contemporáneo” (2014), s’hi va projectar, el 13 de setembre, “Can Serra, la objeción de conciencia en España” (1976).
El 6 de novembre del mateix any (2014) es va fer una projecció molt especial d’aquesta pel·lícula sobre la objecció de consciència. Ens vam reunir al “Museu de l’Hospitalet. Can Riera. Espai de memòria” uns quants dels que vam intervenir en aquell projecte de Can Serra i en la pel·lícula. Entre d’altres hi havia, Pepe Beunza el primer objector i Jaume Botey l’impulsor de la Casa de Reconcialiació. El programa està al novè arxiu annexat.
Aquesta pel·lícula també es va projectar al congrés “Las otras protagonistas de la Transición” (2017), que organitzat per la Fundación Salvador Seguí i amb la col·laboració de la Universitat Complutense de Madrid es va fer al Centro Cultural Buenavista. Fou el 23 de febrer en el cicle “La Transición cámara en mano”.
“Un libro es un arma” (1975) es va projectar en el Festival Internacional de Cine de Almería, el 15 de novembre de 2017, en una mena de retrospectiva sobre algunes de les pel·lícules que es van passar en aquella Mostra on es va redactar el “Manifiesto de Almería” del 1975 (veure el punt “08”).
El 2018 en el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid, en l’exposició “Poéticas de la democracia. Imágenes y contraimágenes de la Transición” (novembre 2018 a 25 de novembre de 2019), es projectava contínuament el documental “La dona”, un d’aquells tres “Noticiaris” que va produir la Cooperativa Cinema Alternatiu. És aquell on hi ha imatges del primer míting feminista que es va fer a Barcelona. Fou el dissabte a la tarda del 4 de desembre de 1976. Franco havia mort el 20 de novembre de 1975 i les primeres eleccions democràtiques no es farien fins al 15 de juny de 1977. L’organitzava l’Associació Catalana de la Dona i es va fer a l’anomenat “Palau Blau Grana 2”, que estava a la cantonada de la Travessera de Les Corts amb el carrer d’Arístides Maillol. Hi van assistir unes 3.000 persones. Aquest enregistrament, passats els anys, s’ha convertit en un referent historic. És d’obligat exhibició quan hi ha algun esdeveniment sobre els inicis del moviment feminista a Catalunya (i a Espanya).
També aquests darrers anys s’han fer algunes projeccions rellevants dels documentals sobre personatges de la cultura catalana. Vull destacar-ne algunes sessions.
En un homenatge que la Filmoteca de Barcelona li va dedicar a Leopoldo Pomés es va projectar “Leopoldo Pomés: mirar, mirar, mirar” (1994) el 30 d’octubre de 2012. També vaig participar en una taula rodona amb el propi Pomés, Romà Gubern i Rosa Vergès.
També a la Filmoteca es va projectar “Joaquín Jordá i…” (2001), el 10 de setembre de 2015. A continuació, vam fer una col·loqui amb el J.M. García Ferrer.
El documental sobre Jordà es va projectar al Cinema Girona (de Barcelona) el 8 de maig de 2018. També van fer un col·loqui els dos responsables del projecte de llibre i documental a Enginyers.
Com a complement d’aquesta sessió ens van enregistrar un clip (vídeo) de promoció de 2,53 minuts. Hi podeu accedir a: https://vimeo.com/268473933
El 14 de juny de 2017, a la Filmoteca es va projectar “Josep Palau i Fabre” (1993), en un cicle dedicat a aquest personatge.
Com a dada curiosa ens van demanar poder utilitzar (gratuïtament) imatges i la veu de Miquel Porter Moix del nostre documental, “Miquel Porter Moix” (2000), pel que va produir Paco Poch i va realitzar Anastasi Rinós. Es va projectar al Cinema Girona i al Canal 33 (1 de desembre de 2018).
Finalment vull citar una llarga col·laboració amb la mostra “Solo para cortos” que es va fer del 2004 al 2018. Catorze edicions donant visibilitat a curtmetratges arribats de tot el món, que amb una feina digne d’elogi van fer els companys de Nou Barris (Barcelona). Em van cooptar per ser membre del jurat a la primera edició i vaig continuar fins la darrera. Vaig ser l’únic que continuà en totes les edicions. La directora era Visi Martínez.
.
(Bibao 2003) Glòria Alsina, Martí Rom, Mariano Lisa, Antoni Padrós i Llorenç Soler
.
Argentina Centro de Arte Reina Sofía (2018)
.
Visi Martínez
.
