Tot havia començat quan vaig fer de narrador a la projecció de la pel·lícula “Octubre” d’Eisenstein aquell 11 de febrer de 1971 a l’Escola d’Enginyers. La sessió l’havia fet el Departament d’Activitats Culturals (D.A.C.). Aquest també organitzava d’altres activitats culturals (teatre, música, exposicions…). Del desembre del 1970, que s’inaugurà la sala d’acte de l’Escola, fins a finals de maig, es van fer catorze sessions de cinema; des de “Romeo y Julieta” (1968) de Franco Zeffirelli a “Fellini 8 ½” (1963) o el “Yellow Submarine” (1968) dels Beatles. Calia recaptar diners per les activitats. Es va començar a editar algun text per lliurar a l’entrada de la projecció. El primer, el vaig fer jo, fou el dedicat a “2001: una odisea del espacio” (1968) de Kubrick (veure arxiu annexat).
La passió pel cinema la deuria portar adormida. El meu avi patern, primer, i després el meu oncle, tenien un dels dos cinemes que hi havia a Mont-roig del Camp (Tarragona); exactament estava al pis del damunt d’on vivien. El local havia estat el “Casino Republicà” del poble. El “Cine Martí” es coneixia popularment pel sobrenom familiar: “Cal Panadero”. Un recorda quan era xiquet i el meu pare (el “Josep Panadero”) em pujava a veure la pel·lícula des de la cabina de projecció; allà veia com l’entranyable Jaume Olivé Sabaté (dit “Patól”), que era de professió fuster, “tirava” la pel·lícula. També en donava algun fotograma dels que tallava per fer el canvi de bobina, com aquell xiquet de “Cinema Paradiso” (1988) de Giuseppe Tornatore. El pare, que tenia una certa inclinació per dibuixar, de jove feia aquelles plaques de vidre que es projectaven al principi de la sessió o a l’entreacte anunciant el bar de la sala o aquell “Próximamente en esta sala”.
El curs 1971-1972, a l’Escola d’Enginyers, es va produir la integració de les sessions dels dijous (es feia un passi al matí i una altra a la tarda) que organitzava el D.A.C. amb les del dissabte que feia el Cine Club Ingenieros (que aleshores el portava el Ricard Pasanau). Es a dir, es feien tres passis a la setmana. La sessió del dijous era per un públic més general i la de dissabte més per cinèfils. Aquestes sessions dels dijous les organitzàvem bàsicament entre Josep Maria Robusté (“Robus”), Xavier Aguilà i jo. Es van fer 40 sessions (62 passis) i 2 sessions especials en dissabte (“10 horas de cine del C.C.I.”). També es va començar a fer amplis dossiers de les sessions. Aquests els fèiem nosaltres: cercàvem la documentació, els escrivíem o seleccionàvem textos ja publicats, i els imprimíem a la “Comissió de Publicacions de la Delegació d’Alumnes” (C.P.D.A.) de l’Escola. El llibre recopilació dels dossiers publicats durant el curs tenia 292 pàgines (DIN A4).
Jo mateix, a més de formar part del Cine Club, treballava a C.P.D.A., imprimia amb una offset els quaderns d’apunts de les assignatures i, quan convenia, també enquadernava. Per la qual cosa, alguns del dossiers del Cine Club els havia fet totalment. La feina començava anant a cercar informació a CO.CI.CA (Col·lecció Cinematogràfica Catalana), es a dir a “cal Porter”, en aquell immens pis del carrer Canuda, damunt de la seva llibreria del Portal de l’Angel. Aleshores no hi havia gaires llibres de cinema publicats. També era allà on podies trobar els “Potemkins” i demés, normalment en 8 mm. Els dossiers fets per membres del C.C.I. anaven firmats per “Equip Cine Club Ingenieros”.
D’aquell 1971-1972, cal remarcar, entre d’altres, les sessions “El acorazado Potemkin” (1925) i “Octubre” (1928) d’Eisentein, “Las Hurdes” (1932) i “Viridiana” (1961) de Buñuel, el cicle Chaplin (períodes Keystone i Essanay), el descobriment de “El extraño viaje” (1964) de F. Fernán Gómez, i la revisió de clàssics del terror. Algunes d’aquestes pel·lícules, com es pot veure, les anàvem repetint a cada temporada. El C.C.I. era pràcticament la única possibilitat de veure-les d’una manera oberta i anunciant-ho prèviament (si era arriscat posàvem un títol prou entenedor).
L’Escola d’Enginyers, al final de la Diagonal, tenia una situació especial enmig de les facultats de Dret, Econòmiques, Arquitectura… érem els estudiants d’una carrera tècnica que fins aleshores havia estat poc significada en els moviments antifranquistes, per la qual cosa no estàvem en el focus de les autoritats governatives. “Una illa democràtica”, ens agradava dir a les noves generacions d’estudiants, que ens permetia fer actes sense demanar cap permís i tan sols notificant-ho, en certs casos, al director de l’Escola. Les altres facultats, al igual que d’altres Cine Clubs escampats pels barris de Barcelona, ho tenien més difícil.
També vam passar “Nuit et brouillard” (1955) de Resnais, amb el col·loqui posterior de Joan Pagès. Aquest era un dels supervivents del camp de concentració de Mauthausen. Ens explicava la vida i lluita al camp, i el que era més important, com van aconseguir organitzar la xarxa de resistència que finalment va alliberar el camp abans de l’entrada de les tropes americanes. Afegia que ho van aconseguir en aquelles extremes circumstàncies, que ara sota el règim franquista havia de ser més fàcil. En el dossier que acompanyava la sessió hi havia un apartat que parlava de Francesc Boix, el fotògraf de Mauthausen.
Addenda 1
Aquest any 1972 (curs C.C.I. 1971-1972) vàrem rebre el Premi Sant Jordi al millor cine club. L’acte es va fer al cinema Urgell. Com veurem l’any següent, aquest premi fou suprimit. Sense voler ni saber on ens ficàvem vàrem ser objecte de controvèrsia. Finalment, vàrem decidir retornar aquest premi. Vegeu el dossier sobre aquest “affaire” a la notícia 04 (curs del C.C.I. 1972-1973).
Addenda 2
Com a conseqüència de l’exposició “Cineclubisme: el públic s’organitza”, a la Filmoteca de Barcelona (24-10-2019 al 12-01-2020), on Juan Manuel García Ferrer ha estat el comissari, em van fer una entrevista sobre el món dels cineclubs. Veure:
.
.
.
PROGRAMACIÓ:
