“CinemAction” era una revista trimestral publicada a França (des del 1978), d’unes 250 pàgines, que feia uns números especials dedicats a temes monogràfics. El número 8 era sobre el “Cinéma de l’émigration” i van publicar el número 10-11 sobre “Cinéma d’avant-garde”. El següent, el número 32, seria sobre “L’Holocauste à l’écran”.
A l’editorial del número dedicat al “Cinéma d’avant-garde” s’hi pot llegir que “CinemAction” busca “promoure totes les formes d’expressió audiovisual ignorades o depreciades pel cinema dominant, privilegiant aquelles que a apropar l’art i la vida, i que intervinguin en la realitat política i social”. La seva trinitat programàtica s’articulava al voltant de Marx, Rimbaud i Godard, es a dir, canviar la societat, la vida i el cinema. Era una revista que bevia del “Maig 68”.
Per aquest número 10-11 dedicat al “Cinéma d’avant-garde (experimental et militant)”, publicat la primavera – estiu de 1980, em van demanar un text sobre el cinema marginal espanyol. Aquest llarg text tenia el títol genèric “Espagne – Cinéma militant” i el concret “De Franco a Juan Carlos”. S’estructurava en dues parts: “Avant la mort du Caudillo” i “Après Franco”; la primera es desenvolupa a la part superior de la pàgina i la segona a la inferior. Veure el primer arxiu annexat.
El primer feia una panoràmica sobre el cinema independent dels anys seixanta i els franctiradors dins del cinema de l’industria, anotant en paral·lel les circumstàncies sociopolítiques que permetien entendre mínimament el context espanyol. El segon continuava amb aquest relat i descrivia els components que integraven el cinema marginal i militant. Acaba amb la denuncia dels “Pactos de la Moncloa” i el “consens” de la transició que pretenia impedir el cop d’estat de les forces més reaccionaries. Era el “desencant”.
“CinemAction” la coordinava el famós crític francès Guy Hennebelle. Aquest havia publicat, entre d’altres, “Los cinemas nacionales contra el imperialismo de Hollywood” (1975), l’edició espanyola es de Fernando Torres Editor (1977). Eren dos volums que repassava des dels independents del cinema americà fins els cinemes emergents dels països àrabs, africans o Vietnam, passant prèviament pels nous cinemes que havien sorgit a finals dels cinquanta o inicis dels seixanta (França, Anglaterra, Alemanya, Cuba…).
No recordo exactament com van connectar amb mi per demanar-me aquell text, però suposo que deuria ser degut a la meva assistència a les “Confrontations” de Perpinyà. Aquestes eren un festival cinematogràfic que des de 1965, i de la mà de Marcel Oms, cada any desenvolupava un tema (sovint) de caràcter social o polític. L’edició número 14, d’abril de 1978, estava dedicada a “La guerre d’Espagne vue par le cinéma”. El diumenge 9 d’abril es va projectar “Entre la esperanza y el fraude” de la “Cooperativa de Cinema Alternatiu”, del “Grup de l’Hospitalet” (Bartomeu Vila, Mercè Conesa, Joan Simó i Rosa Babi).
Les següents edicions, on també vaig assistir, van ser dedicades a “Le cinéma des Surréalistes” (15, del 1979) i “Le monde ouvrier au cinéma” (16, del 1980). Aquest festival era una oportunitat d’establir contactes entre els francesos i que pujàvem des de Barcelona.
Vaig fer dos articles a “Cinema 2002”. El primer era un repàs a les catorze primeres edicions amb una entrevista a Marcel Oms; com aquest festival va néixer el 1965 de la mà del Cine Club “Amis du Cinéma”. Argumentava que en el cinema “no debemos caer en la fetichización de los autores, hay que hacer también una política de los films… un film de John Ford también es un film de la Fox, y del productor que lo financió…”. Veure el segon arxiu annexat.
El segon era sobre l’edició dedicada a “Le cinéma des Surréalistes”. Són respectivament als números 43, pàg. 28 (setembre 1978) i 52, pàg. 44 (juny 1979). Quan ara repasso aquests articles hem fa gràcia trobar que en el primer constato que l’entrevista amb el francès Marcel Oms havia sigut en català.
Marcel Oms havia publicat a Espanya el llibre “Buster Keaton” de la col·lecció “Cuadernos ínfimos” (aquells petits i estimats volums platejats) de Tusquests Editor (1969). Al pròleg J. E. Lahosa explicava com Marcel Oms havia presentat la pel·lícula “Les feux de la Vie” (1966) de Jan Troell: “¿Acaso puede haber película más maravillosa que la que nos explica la aventura de un joven adolescente descubriendo a un tiempo el amor, el socialismo y el Cine…?.
En el retorn, des de Perpinyà, la guàrdia civil ens va fer aturar el cotxe a la frontera. Érem uns joves barbuts. Al maleter duia una bossa amb bobines de 16 mm., no recordo si fou l’any de “Entre la esperanza y el fraude” o un altre que havíem fet una projecció de les pel·lícules de la Central del Curt. Ens fan situar el cotxe allà enmig del no res de la duana i el guàrdia agafa una bobina i comença a mirar els primers fotogrames, va passant uns metres i finalment quan no veu res (el fotograma era prou petit) ens diu que continuem.
.
.
.
