Pel Centenari Miró (1993) vaig aportar dues propostes, eren dues idees mironianes per fer a Mont-roig: un itinerari amb els indrets més rellevants on va pintar els seus paisatges i fer uns Ninots mironians a la manera d’aquells que havia fet Miró per l’espectacle teatral “Mori el Merma” (1978) del “Teatre de la Claca”, amb la direcció de Joan Baixas.
Des d’aquell 1979 en que vaig realitzar el documental “D’un roig encès: Miró i Mont-roig” (1979), que es va estrenar a Mont-roig al Cine Martí (del meu oncle) el dissabte 24 de novembre de 1979, sempre que podia parlava de reivindicar la relació intensa de Miró amb Mont-roig. Durant molts anys, no hi havia el caliu necessari i a l’Ajuntament semblava no interessar-li. Aquell homenatge es va fer el 29 d’abril de 1979 fou impulsat per l’Associació de Veïns Muntanya Roja. El nou equip de govern que va sortir de les primeres eleccions democràtiques (3 d’abril de 1979), que es va constituí el 19 d’abril, va ser qui va liderar aquell homenatge (que no havia promogut).
Vam haver de passar catorze anys fins el Centenari Miró del 1993. L’alcalde, Josep Maria Aragonès, encara era el mateix, la regidora de Cultura també, l’Assumpció Pellicé. Aquest equip de govern primer ho fou d’Unión del Centro Democrático (UCD) del 1983 a 1987, independent del 1983 a 1987, i de Convergència i Unió (CIU) del 1987 fins el 1999.
Vaig ser l’impulsor de la comissió ciutadana per preparar els actes del Centenari a Mont-roig. Quan aquesta va agafar una certa empenta des de l’Ajuntament van nomenar a Adrián Piera Sol com el responsable de l’organització. Aquest va aparèixer a Mont-roig sense saber res o quasi res de la relació del pintor amb el poble; recordo haver estat varis dies amb ell recorrent els indrets mironians del municipi i explicant-li les beceroles de la relació del pintor amb Mont-roig. Aquest era fill de Adrián Piera Jiménez, primer president del comitè executiu d’IFEMA (la institució de fires de Madrid), ho fou del 1978 al 1998, i també fou el president de la Cambra de Comerç de Madrid. L’única relació coneguda aleshores amb l’art del fill era que dirigia la Galeria Altarriba de Barcelona.
Malgrat uns sèrie de pals a les rodes (i unes actuacions un xic sòrdides) vam aconseguir que aquelles dues propostes, la del itinerari mironià i el Ninots mironians, continuessin endavant.
A més d’aquell documental del 1979, jo havia col·laborat extensament amb el número especial que va treure “Ressò mont-rogenc” a inicis de 1984 com a homenatge al pintor en motiu de la seva mort. A més de fer el text ““Joan Miró”: mans volant cap a les constel·lacions”. Veure el punt “38”.
Ja en el projecte de “Personatges de la cultura” que feia, amb Juan Manuel García Ferrer, en el Col·legi / Associació d’Enginyers, veure punt “34”, el tercer any (1986) el vam dedicar al Teatre de la Claca i el vuitè any (1989) a Francesc Català-Roca; el motiu principal del primer era l’obra de teatre “Mori el Merma” (1978) amb aquells ninots mironians, i el del segon era rellevant les seves múltiples fotografies de Joan Miró.
El desè any (1991) l’havíem dedicat a Joan Perucho. Com deia en el punt “45”, vaig aprofitar en les moltes tardes d’entrevista amb aquest per preguntar-li sobre la seva relació amb Joan Miró. D’aquí va sortir el text “Joan Perucho, Miró, Mont-roig i papallones multicolors” publicat a la revista “Ressò mont-rogenc”, del núm. 41 al 43 (segon, tercer i quart trimestre de 1992).
Com es pot veure no havia deixat el tema mironià en tots aquells anys. A partir d’aleshores encara el tractaria més assíduament, amb més dedicació.
Sembla lògic doncs que la proposta de fer uns Ninots mironians va sorgir de la meva relació amb Joan Baixas, en aquell 1986 que vam dedicar-lo al Teatre de la Claca. Parlant amb ell li vaig comentar que algun cop, quan les circumstàncies fossin favorables, havíem de fer uns Ninots mironians que recuperessin la seva idea original, uns ninots per fer cercaviles.
Joan Miró havia col·laborat amb Joan Baixas i el “Teatre de la Claca” en la realització dels Ninots de l’obra “Mori el Merma”. Així doncs, vaig proposar a Joan Baixas reproduir alguns d’aquests Ninots. Al igual que els de “Mori el Merma”, aquests també es van emmirallar en aquell món d’Ubú (d’Alfred Jarry), que tan estimava Miró. Ubú és la imatge d’un dictador odiós i histèric. Passat pel filtre de Miró s’esdevenia un conjunt de ninots / capgrossos amb un aire divertit i festiu.
Finalment, i partint de la sèrie de Miró “L’enfance d’Ubú”, es varen fer sis Ninots amb la col·laboració dels artesans experimentats Alfred Casas i Martí Doy, a Canet de Mar. N’hi havia dos de grans (el Gegant i la Geganta) i quatre de petits; són: el Gall, l’Òliba, el Titolot, el Mosquit, la Formiga i la Carabassa. Aquest darrer es l’únic que es repeteix exactament respecte als de “Mori el Merma”. El Gegant és el gall; va vestit de terra i representa el dia. La Geganta és l’Òliba, que va vestida de blau i simbolitza la nit. Els quatre capgrossos tan poden ser vailets entremaliats, com insectes malignes, éssers vegetals o criatures del somni. En la decoració dels ninots van participar xiquets i xiquetes de Mont-roig, que amb la seva actitud espontània, pintaren les formes amb la terra vermella d’aquelles contrades. Van sortir per primer cop en cercavila per Mont-roig el 8 d’agost de 1993, durant les festes de la Fira del poble. Finalment la proposta no es va fer complerta, s’havia definit alguns complements per fer a la cercavila que van quedar pel camí. Per saber en detall sobre aquesta proposta i saber com havia de ser exactament, podeu accedir al primer arxiu annexat, és el text “Els Ninots mironians de Mont-roig”, publicat a la revista “Ressò mont-rogenc”, núm. 47 i 48 (quart trimestre de 1993 i primer trimestre de 1994).
Cal dir que un mes abans, més o menys, de la inauguració del Centenari a Mont-roig, el 22 de juliol, se’m va fer saber que quedava apartat de la comissió. Deixem-ho així.
Per altre banda, en el fulletó editat per l’exposició “Joan Miró. Escultures i Obra gràfica” (22 de juliol a 29 d’agost) que es va fer a l’Església vella, acabada de remodelar, a més d’un text sobre les escultures fet per un crític, hi havia un altre dit “Miró i Mont-roig” sense firma. Era en gran part còpia del text que l’Adrian Piera m’havia demanat a l’abril. Vaig publicar una carta al director a la revista “Ressò mont-rogenc”, núm. 47, pàg. 28, explicant: “Aquesta carta pretén, per un costat, informar i, per l’altre, reflectir la meva queixa respecte a la reproducció d’un text meu sense cap indicació de qui era l’autor… El text –se’m va dir- que havia agradat, però que havia d’anar sense signar. Llavors, jo vaig dir que si no se n’esmentava l’autor que no es publiqués…”.
Pitjor va anar amb l’altre proposta, la d’un itinerari mironià. No es va arribar a fer pel Centenari. Ambdues propostes havien sortit publicades en el llibret (“Programa Any Miró”) que va editar el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’itinerari a la pàg. 103 i els ninots a la pàg. 143.
Per l’itinerari mironià vam haver d’esperar tres anys. Finalment es va inaugurar el dissabte 27 de setembre de 1996, per la Festa Major. Aquest any el pregó el va fer la Rosa Maria Malet, directora de la Fundació Miró de Barcelona. El “Ressò mont-rogenc” núm. 60, del quart trimestre del 1996, a la pàg. 10, explicava: “… Vam anar primer a la Pixerota… Tot i que encara no està acabat, hi manquen les fotos i els bancs…”. Es va editar un primer tríptic sobre aquest itinerari amb un text de la Rosa Maria Malet. Dissortadament, per la manca d’interès i algunes bretolades, amb el pas del temps, molts dels nou punts de l’itinerari mironià van acabar malmesos. Sobre aquesta proposta podeu accedir al segon arxiu annexat, és el text “Mirar, Miró, Mont-roig (3MR)”, publicat a la revista “Ressò mont-rogenc”, núm. 54 (tercer trimestre de 1995).
El 2004, amb l’impuls del nou alcalde Miquel Anguera i Brú (2003-2007), d’ERC, es va poder crear el Centre Miró de Mont-roig a l’Església vella, un espai cultural inaugurat el 1993 amb motiu del Centenari Miró, que restava la major part de l’any sense ús. Deia el “Ressò mont-rogenc” núm. 90, del segon trimestre del 2004, pàg. 26: “… El Centre Miró, però, ha obert portes en un lloc provisional – El Centre Cultural Església Vella – circumstància que farà que calgui desmuntar-lo per instal·lar-hi altres exposicions que no tenen res a veure amb l’artista universal. La recerca de la seu definitiva, desavinences polítiques… alguns problemes d’incomprensió, allò de “Però què va fer Miró pel poble?… són els principals fantasmes contra els que ha calgut lluitar…”.
Aleshores es va aprofitar per fer un nou tríptic de l’itinerari “3MR: Mirar, Miró, Mont-roig” amb el text meu original. I va caldre refer els punts de l’itinerari mironià, per les destrosses que havien patit des del 1996.
Al Centre Miró hi havia permanentment els Ninots mironians. Quan hi havia festes assenyalades a Mont-roig, la Fira o la Festa Major, sortien en cercavila.
El 2011 el Centre Miró va patir l’intent de clausura per part del nou alcalde Fran Morancho (2007-2011); tot i que havia un conveni signat per l’Ajuntament. Podeu seguir el detall d’aquest fet al web del Centre Miró (www.centremiro.com), a l’apartat de “Notícies”, exactament a la 1, 2, 8 i 11. Finalment el Centre Miró va aconseguir continuar gràcies al suport (majoritari) dels regidors de l’oposició. En paral·lel a aquest intent la Successió Miró va enviar una carta (6 d’abril de 2011) a l’Ajuntament demanant la destrucció dels Ninots mironians. Es demanava la seva destrucció perquè eren “una alteració i plagi fraudulent de l’obra de Joan Miró… Del contrari actuarem per via judicial amb les conseqüències que puguin derivar-se”.
Anteriorment, el juny de 2008, la Successió Miró ja ho havia demanat a L’Ajuntament de Mont-roig. Aleshores, Miquel Anguera, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament (i anterior alcalde del 2003 al 2007), va poder aturar aquella petició amb l’argument que el “Ninots mironians” s’havien creat formant part del “Centenari Miró” (1993), que havien rebut el vist-i-plau de la filla del pintor, Maria Dolors Miró i que constaven en el llibre d’actes del Centenari elaborat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. En aquell llibret (“Programa Any Miró”) que va editar el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a la pàgina 103, tot parlant de ”l’Itinerari Miró” acabava dient: “Dins dels actes de la Festa major de Mont-roig, el 7 d’agost es celebrarà una cercavila, on es presentaran les rèpliques dels dos personatges creats per Miró per a l’obra “Mori el Merma”, escenificada, el seu dia, pel grup La Claca”.
Finalment, un camió de l’Ajuntament amb una ordre de treball firmada per l’alcalde, Fran Morancho, se’ls va endur el dijous 28 d’abril de 2011. Els “Ninots mironians”, resultat del treball de Joan Baixas, Alfred Casas i Martí Doy, més els xiquets i xiquetes de Mont-roig que els van pintar al pati de l’escola aquell juliol de 1993, dins dels actes del Centenari Miró, en una acció que, sens dubte, hagués entusiasmat Miró, ja formaven part, després de divuit anys, del patrimoni i la cultura popular de Mont-roig. Veure “Notícies” del web del Centre Miró, la número 10.
Aquell itinerari mironià (“3MR: Mirar, Miró, Mont-roig”) definit el 1992, creat el 1996 i redefinit el 2004, va aconseguir una important millora el 2014 amb la implementació d’un “itinerari digital”. Aquesta és una aplicació web que permet visualitzar sobre el mapa els nou punts de l’itinerari. S’hi pot accedir de dues maneres: mitjançant el web del Centre Miró (www.centremiro.com) o bé amb el codi QR que està a la porta del Centre Miró, Oficines de Turisme… El web és pot veure des de qualsevol dispositiu mòbil (telèfon, iPad, Tauleta).
.
.
S’enduen els Ninots mironians (28-4-2011)
.
