En el Cine club Ingenieros (C.C.I.), en aquella temporada 1972-1973 que es va incorporar el Juan Manuel García Ferrer, a més dels cicles dedicats a Chaplin (període Mutual), Hitchcock, Truffaut i Berlanga, vam iniciar una nova línia de projeccions per donar visibilitat al cinema independent o marginal que es feia a Catalunya (veure la notícia “04” d’aquesta “Hemeroteca particular”).
Del gener al març de 1973 vam fer un cicle dedicat a Pere Portabella, projectant tan les pel·lícules on ell intervenia, normalment en la producció, com les seves realitzacions. Foren nou sessions:
25 de gener: “Los golfos” (1959) de Carlos Saura.
1 de febrer: “No compteu amb els dits” (1967) i “Nocturn 29” (1968) de Pere Portabella
8 de febrer: “El cochecito” (1960) de Marco Ferreri.
15 de febrer: “Aidez l’Espagne (Miró 1937)” (1969), “Premios nacionales” (1969), “Miró l’altre” (1969) i “Poetes catalans” (1970) de Pere Portabella.
22 de febrer: “El momento de la verdad” (1964) de Francesco Rosi. Aquí Portabella era coguionista.
1 de març: “El conde Drácula” (1970) de Jesús Franco i “Vampir – Cuadecuc” (1970) de Pere Portabella.
8 de març: “Lejos de los árboles” (1963) de Jacinto Esteva (veure la notícia “10” d’aquesta “Hemeroteca particular”).
15 de març: “Play-back” (1970) i “Umbracle” (1971) de Pere Portabella.
22 de març: “Viridiana” (1961) de Luis Buñuel (veure la notícia “16” d’aquesta “Hemeroteca particular”).
Deuria ser la primera vegada que es feia un cicle complert dedicat a Portabella.
Jo havia començat a anar sovint a aquell curs de cinema del 1972-1973 a l’Institut del Teatre” de Barcelona, al carrer Elisabets. Els professors eren: Pere Portabella (teoria del llenguatge), Llorenç Soler (tècnica cinematogràfica), Carles Santos (banda sonora) i Francesc Espresate (vídeocomunicació). Entre els participants hi havia: Antoni Padrós, Jesús Garay, Jordi Cadena, Roc Villas, Pere Joan Ventura, Gustavo Hernández… Dels debats que s’hi feien, a l’Institut del Teatre”, van sortir alguns textos teòrics. Em passaven els originals i jo els imprimia amb l’offset de l’Escola d’Enginyers; d’igual manera que feia amb els dossiers que publicàvem al C.C.I. Eren: “El sistema establecido. La contestación. Proceso de producción: idealista / materialista”, “Cine independiente. Realidad. Alternativas” i “Notes per un cinema al servei de la lluita de classes” (veure el primer arxiu annexat).
En paral·lel al cicle del C.C.I. i a les classes a l’Institut del Teatre”, aquell 1973 vam començar a treballar, amb el J. M. García Ferrer, en un llibre sobre Pere Portabella que publicaríem al Cine club. Vam anar molts dies a aquell apartament que tenia damunt de Bocaccio (al carrer Muntaner) en sessions de treball enregistrant el que havia de ser una llarga entrevista amb Portabella, anant comentant la seva trajectòria cinematogràfica i personal.
El llibre també hi havia un grapat de textos que aleshores era la primera vegada que es publicaven. Com, per exemple, les informacions que ens havia facilitat el propi Portabella sobre el dit “affaire Viridiana”, o el text de “L’Osservatore Romano”, del 31 de maig de 1961, on es feia aquell ferotge atac a la pel·lícula de Buñuel i que va ocasionar la destitució del director general de cinematografia, José Maria Muñoz Fontán. També van incloure una amplia selecció de textos sobre Portabella publicats a diverses revistes. Aquests textos, aleshores, era la primera vegada que es publicaven.
També hi havia un detallats anàlisis que jo havia fet sobre les seves pel·lícules “No compteu amb els dits”, “Nocturn 29” i “Umbracle”. Trenta-nou pàgines seguint seqüència a seqüència aquestes rellevants pel·lícules; Portabella m’havia passat els guions d’aquestes pel.lícules. Un amic crític sempre diu que aquests textos deuen ser el més consultats (sovint copiats) dels publicats en les darreres dècades a Espanya. El teniu al segon arxiu annexat.
Mentre fèiem el llibre, Portabella havia estar a la presó Modelo amb els 113 de l’Assemblea de Catalunya que va agafar la policia, el 28 d’octubre de 1973, a l’església de Santa Maria Medianera, del carrer Entença. Quan vam retrobar-lo volíem acabar l’entrevista que havíem deixar a mitges. No fou possible. Els interessos de Portabella segurament ja eren uns altres, en aquell moment no volia revisar (repensar) la seva trajectòria fins el moment actual. Enmig hi havia hagut l’atemptat a Carrero Blanco (20 de desembre de 1973) i la tromboflebitis de Franco de l’estiu del 1974. Finalment el llibre (maig de 1975, 178 pàgines) va sortir amb els estudis de les seves pel·lícules, més aquells textos abans citats, però sense la llarga entrevista.
Aquella entrevista “a mitges” es va perdre en algun calaix. Finalment el 1997, més de vint anys després, una increïble i feliç circumstància, va permetre recuperar-la. La teniu al final, a l’arxiu “Portabella anys setanta”.
Quan el 2000 Marcelo Expósito preparava aquell llibre que publicaria el MACBA sobre Portabella, “Historias sin argumento (El cine de Pere Portabella)” (2001), aquest li va suggerir que es posés en contacte amb mi per si volia publicar algun text. Fou quan li vaig explicar que havia recuperat aquella entrevista perduda del 1974. Li vaig passar. Marcelo va pensar que podia ser interessant i va demanar l’opinió de Portabella. Així fou com finalment, després de vint-i-sis anys, es va publicar.
També li vaig proposar fer un text partint dels guions de projectes i de les notes que havia pres quan fèiem aquella entrevista amb Portabella. Eren les “pel·lícules” que mai va acabar fent. Començava amb “El plante” o “La fábrica”, que ja havíem publicat un esquema en aquell llibre del C.C.I. (a la pàg. 67). Després “Humano, demasiado humano” amb Luis Miguel Dominguín, del que guardava fotocopia del guió que m’havia deixat Portabella. “Guillermina, la viuda alegre”, del que també tenia el guió (fet en col·laboració amb Joaquín Jordá), era el recorregut vivencial d’una dona de l’alta burgesia barcelonesa des del Pedralbes on vivia abans de morir el marit en un accident de cotxe fins a perdre’s per la fosca nit de la part baixa, més baixa, de Les Rambles; Portabella pensava en fer-la amb Lucía Bosé. Finalment, repassava alguns projectes tan sols comentats o esbossats. El text fou: “Portabella: algunes pel·lícules que no…”.
Aquests textos, l’entrevista perduda i el text sobre aquestes pel·lícules que van quedar en el calaix, estan al tercer arxiu annexat.
Anant uns anys enrere, a la revista “Cinema 2002”, núm. 38 (abril de 1978), vaig publicar un text sobre aquella pel·lícula de més de tres hores que havia fet Portabella sobre la transició: “Informe general… sobre el derrumbamiento franquista”. Veure el quart arxiu annexat.
En aquell text “Portabella: algunes pel·lícules que no…” parlava d’un projecte que tenia de fer un documental sobre Joan Miró; fou durant el “Centenari Miró” (1993). Era “Mont-roig – Mas Miró” i es va reproduir, íntegrament, a la revista “Cave canis” núm.2 (hivern 1996). A més Portabella havia tingut d’altres col·laboracions amb Miró. Calia fer un text on es resumís tots aquests treballs. Fou “Pere Portabella i Joan Miró”, publicat a la revista “Ressò mont-rogenc” núm. 108 (4r trimestre de 2008). És el cinquè arxiu annexat.
En el punt “36”, dedicat a Carles Santos, hi podeu trobar una entrevista que vàrem fer a Portabella pel llibre sobre el músic.
Finalment, com ja he comentat a la notícia “60” d’aquesta “Hemeroteca particular”, hi ha haver aquell projecte dins de la sèrie de “Personatges de la cultura” que fèiem amb el Juan Manuel García Ferrer en el sí del Col·legi d’Enginyers de dedicar el del 2009 a Pere Portabella, a aprofundir en les pràctiques cinematogràfiques més marginals. No fou possible.
Addenda
Aquella “entrevista perduda”, traduïda a l’anglès, és un dels tres textos que el MoMA de Nova York té en el seu web sobre Pere Portabella.
Vegeu:
https://www.moma.org/interactives/exhibitions/2007/portabella/interview.html
.
.
.
.
