La “Revista de Catalunya” anava a dedicar uns textos a Francesc Català Roca. Un d’ells era sobre les seves pel·lícules dedicades a Joan Miró. Seria pel número 322 (abril-maig-juny de 2023).
Algú deuria buscar per Internet o va rebre alguna indicació de que jo podia ser la persona indicada per fer-lo. En aquell moment ja havia publicat dos llibres sobre Miró: “Joan Miró i Mont-roig: pal de ballarí (1911-1929)” (Arola Editors, 2012) i “Joan Miró i Mont-roig: el xiscle de l‘oreneta (1930-1983)” (Arola Editors, 2018)[1].
També deurien saber que el 1989, amb el meu company Juan Manuel García Ferrer, en el si de l’Associació d’Enginyers, havia un llibre i un documental[2] sobre Català Roca.
Vaig voler iniciar el text fent referència a aquest cas: “Baixàvem a aquell soterrani de la Travessera de Dalt on Català-Roca tenia el seu estudi. Feia anys que el coneixia. Tot el que estava al voltant de Joan Miró m’era proper. Amb Juan Manuel García Ferrer vàrem anar-hi prou mesos mentre preparàvem un llibre i un documental en el si del projecte Personatges de la cultura catalana que vàrem fer entre els anys 1982 i 2010. Fins llavors, Català no tenia publicada cap entrevista extensa on quedés reflectida la seva trajectòria fotogràfica en aquella Espanya en blanc i negre. També volíem saber de la seva experiència cinematogràfica…”. Érem els únics que havíem indagat sobre les seves pel·lícules. Sempre el Català Roca fotògraf ha eclipsat al cineasta.
Aquest dossier estava coordinat per Sílvia Tena, cap del Departament de Gestió de Col·leccions del MNAC i membre del consell de redacció de la revista.
Mentre preparava el text es va fer a la Filmoteca, el 4 d’octubre de 2022, una sessió dedicada a les pel·lícules de Català Roca sobre Miró: “Miró Osaka” (1970), “Miró 73. Toiles brûlées” (1973), “Mural de ceràmica de Joan Miró” (1975’) i “Mori el Merma / Miró – La Claca” (1978). Vaig participar en el col·loqui final amb Joan Gardy Artigas (ceramista), Joan Baixas (titellaire i director de teatre) i Laura Terré (comissària de l’Any Francesc Català-Roca).
Finalment. El 8 de juny de 2023 es va fer la presentació del número de la “Revista de Catalunya” a la Virreina (Barcelona). El dossier “Els Català-Roca: una mirada moderna” tenia una presentació de Sílvia Tena i els textos: “Lògiques fotogràfiques del turisme: mirada i destí de Francesc Català-Roca” de Carmelo Vega, el meu text “L’ull ensinistrat: els documentals mironians de Francesc Català-Roca” i “Català-Roca en negre i color. Idees en el context de l’adveniment de la fotografia en color” de Laura Terré Alonso. Vàrem intervenir els quatre. L’acte fou presentat per Lluïsa Julià, entre d’altres, directora de la revista.
Al final de l’acte es va projectar el meu documental “Francesc Català-Roca: Apunts” (1989).
Per aquelles limitacions d’espai de les revistes vaig haver de sintetitzar prou el contingut del meu text. El text complert sortirà en el llibre que estic acabant sobre cinema (des d’una visió àmplia i diversa) “La perspectiva infinita” que es publicarà a inicis del 2024.
Sobre aquell projecte de dedicar un llibre i un documental a Català Roca (1989) en el si de l’Associació d’Enginyers, vegeu el punt “41” (“Dues fotografies de Català Roca”) d’aquesta Hemeroteca particular.
[1] En aquest 2023 publicaria el tercer: “Miroia Miró Mont-roig” (Arola Editors, 2023).
[2] El documental va tenir el Premi al millor videograma en català de la Generalitat de Catalunya de l’any 1990. Es va concedir a la Llotja de Mar el 29 de gener. Uns mesos després es va projectar a la Galeria Maeght de Barcelona (carrer Montcada núm. 25) durant l’exposició “Català Roca: del meu arxiu” (maig 1990).
.
.
