La nostra primera participació en una mostra de cinema fou en aquella d’Almería d’agost de 1975, en la que es va elaborar el “Manifiesto” (veure l’apartat “Central del Curt…” d’aquest web, i el punt “08” de “Hemeroteca particular”). “Almería” fou molt important doncs era la primera vegada que ens reuníem persones de tot l’Estat Espanyol, que en prou feines ens coneixíem i que va permetre establir profitoses connexions futures, i donar a conèixer la Central del Curt a possibles sales d’exhibició d’arreu. A continuació vam participar a les “Xornadas do cine Ourense”, el gener de 1976, on es va fer la “Declaración de los cines nacionales” (veure punt “12”).
La Filmoteca de Barcelona ens va dedicar una sessió el 10 de febrer de 1976. Potser el primer acte rellevant, en quan a representativitat de la C.D.C., fou que ens van convidar a participar a la sessió “Circuits cinematogràfics alternatius. Taula rodona en col·laboració amb l’Institut de Cinema Català” que es va fer a l’Institut Italià de Cultura, al Passatge Méndez Vigo núm. 5, el 21 de Maig de 1976 i amb la participació de Gian Vittorio Baldi, Ramon Font, Roman Gubern i jo. Aquest acte tancava un cicle que li havia dedicat la Filmoteca a Baldi. Aquest va comentar l’experiència italiana del ARCI (Associació Recreativa Cultural Italiana), una plataforma cultural de l’orbita del Partit Comunista Italià (PCI) que s’aprofita per la difusió d’un cinema d’intervenció social. La meva intervenció fou explicant l’experiència (estàvem a les beceroles encara) de la C.D.C. Veure la crònica publicada al diari “Tele-expres” (16-5-1976). Es el primer arxiu annexat.
Sobre ARCI i altres propostes semblants es interessant consultar el llibre “El cine militante” d’Andrés Linares (Castellote editor, 1976). Aquest es un repàs per les diferents nacionalitats, excloent-hi Espanya (es va publicar el 1976, tot just al morir el dictador).
A l’agost de 1977 es van fer les “Rencontres 77” a Utrecht (Holanda), al “Culturel Centrum ‘t Hoogt”; el nom complerts era: “Rencontres européennes pour un nouveau cinéma / European Meeting for a new cinema”. Al 13 d’agost es va projectar “Entre la esperanza y el fraude” de la C.C.A., i el 21 d’agost “O todos o ninguno” del Colectivo de Cine de Clase. Les anteriors edicions havien estat: “Rencontres 74” a Montreal, i “Rencontres 76” a Stockolm.
Leonard Henny, cap de redacció del “Newsletter” dels “Rencontres” havia estat a la Semana Internacional de Cine de Valladolid (abril de 1977) i al acabar va passar per Madrid i Barcelona. Algun contacte li va donar l’adreça de l’oficina de la Central del Curt (C.D.C.) i va oferir poder projectar algun material als “Rencontres 77”. Al “Newsletter no. 2”, entre una relació de persones i col·lectius de cinema militant, sobre Espanya, hi constaven : la C.D.C., Helena Lumbreras (del Colectivo de Cine de Clase) i Julio Diamante (era el director del Festival de Benalmádena). En el “Newsletter no. 3”, a la pàg. 13 hi havia un text de presentació de la Cooperativa Cinema Alternatiu (C.C.A.). Aprofitant un viatge a Holanda, m’ho vaig organitzar per poder estar a Utrecht el dia del passi de “Entre la esperanza y el fraude”. Fou emocionant. Una anècdota: al acabar la projecció se’m va acostar un dels organitzadors i em va dir que ens compensaria econòmicament pels desperfectes ocasionats a la còpia en un determinat (i mínim) moment de la projecció. I ho van fer!
A continuació vam anar a presentar “Entre la esperanza y el fraude” a la Semana internacional de cine de autor de Benalmádena (octubre 1977). Hi vaig anar amb Joan Simó, del equip realitzador de la pel·lícula. Es va projectar a la sala gran, totalment plena. El llarg col·loqui posterior fou molt interessant, a més de parlar de la pel·lícula, de la Guerra Civil, també vam destacar el treball de distribució de la C.D.C. (era una important plataforma d’informació). Guy Hennebelle va publicar un comentari molt elogiós a “Le Monde” (3 de novembre de 1977) en el seu article “En Espagne (Entre compañeros)”. També vam tenir l’oportunitat de poder parlar varies hores amb l’important cineasta militant Joris Ivens; s’interessà molt pel que fèiem, per la construcció d’aquella xarxa de difusió.
“Entre la esperanza y el fraude” també es va passar a la Setmana Internacional de Cinema de Barcelona (octubre 1977), i després al Festival de Cine Documental y de Cortometraje de Bilbao (desembre 1977) on va rebre el “Mikeldi de oro”; també s’hi van projectar un bon grapat de pel·lícules de la C.D.C.
El gener de 1978 es van fer tres sessions de la C.D.C. a la Filmoteca de Madrid, i al febrer se’n van fer sis a la de Barcelona. Sobre aquestes projeccions es van fer articles a “Cinema 2002” núm. 40, pàg. 18 (juny 1978), de J. M. García Ferrer, i a “Dirigido por…” núm. 51, pàg. 6 (febrer 1978), de J. C. Rentero.
Al juliol de 1978, a les “Jornades Catalanes” de Berlin, també es va passar material de la C.D.C. Igual que al octubre a “Barcelona 1978”, dins de les “Jornades de Cinema Català”.
Al novembre 1978 vam tornar a “Benalmádena”. Aquest festival es el que millor va tractar a la C.D.C., durant tres anys (1977 a 1979) vam assistir presentant algunes de les nostres produccions; i ho fèiem en les mateixes condicions que qualsevol de les altres pel·lícules. Vull aprofitar per fer un petit homenatge al seu director Julio Diamante, reproduint unes línies d’una carta que ens va dirigir: “…cuando la lucha por la democracia de los pueblos y nacionalidades del Estado Español ha conseguido reducir la presión de la censura administrativa, aparecen con mayor fuerza y evidencia las presiones de una censura económica que tiende a dificultar o imposibilitar la difusión e incluso la existencia de un cine independiente ajeno a las multinacionales…”. Era evident que ell sabia que Benalmádena era plataforma de lluita i resistència contra les noves circumstàncies que ens arribaven el nou context, el poder econòmic començava a apoderar-se de la normalitat democràtica.
El diari Sol” de Málaga, del 16 de novembre, dedicava una doble pàgina a les pel·lícules de la “Central del Curt”, sota el titular de “El cine independiente: una alternativa a la política cultural del Estado”. També se’n va fer ressò la revista “Triunfo” núm. 826 (25-11-1978). També fou important la crònica de “Le Monde Diplomatique” (desembre 1978), a la pàg. 20, hi havia els articles: “Espagne, images d’une transition” i “La grâce retrouvée” d’Ignacio Ramonet, “Délicate conjoncture” de Julio Diamante i el nostre text (de la C.C.A.) “Vers quels films intervention?”. En el segon arxiu annexat hi trobareu un recull del catàleg del Festival, d’aquells tres anys a Benalmádena.
En aquell període vam participar a moltes mostres que es feien a Espanya. Tan sols destacar les participacions a la Setmana de Cinema de Molins de Rei (setembre 1979), que vam tornar a Benalmádena (desembre 1979). La Filmoteca de Barcelona ens va dedicar cinc sessions (maig 1980); va sortir una crònica a “Dirigido por…” núm. 74, pàg. 60 (juliol-agost 1980) feta per Ramón Freixas. Al novembre, a “Barcelona 1980” es van passar “Les energies” (1979) última producció de la C.C.A. i la meva “D’un roig encès: Miró i Mont-roig” (1979), que fou el tercer premi dels curtmetratges. També vam participat a les “Converses de Cinema a Catalunya” (febrer 1981).
La C.D.C., en aquesta etapa de recerca de solucions per poder continuar treballant, va intentar fer una “Mostra de cinema marginal” a Barcelona. Era la millor manera de donar a conèixer el nostre nou material i obtenir els necessaris recursos econòmics; després de la fallida de l’exhibició de la “Sala Aurora”, a l’octubre i novembre de 1978 (veure el punt “28”). S’havia de fer del 24 al 30 de novembre de 1980 al Palau Macaya, al Passeig de Sant Joan 108, on tenia la seva seu la sala d’exposicions i auditori de La Caixa (abans del Caixafòrum). Després de tenir l’acord inicial i l’ajut econòmic compromès, ens van dir tot d’una que no podia ser. Suposo que quan vam assabentar-se del material cinematogràfic es van fer enrere. Finalment es va fer del 9 al 15 de febrer de 1981, a la sala APSI (carrer Sant Elies núm. 25). Com avançava en el punt “21”, el cartell el va fer Joan Miró.
Van ser set dies de projeccions, amb trenta curtmetratges de cinema català, basc, andalús, gallec, valencià i aragonès; també iniciàvem una vessant de cinema ecològic amb la nostre “Les energies” (1979) i dues pel·lícules que havíem aconseguit de l’estranger: “Energies alternatives” (1979) i “El poder de las centrales nucleares” (1976) del suec Per Mannstaedt. En el tercer arxiu annexat hi teniu la crònica publicada a “Dirigido por…” núm. 81 (març 1981). Fou un èxit de públic i de repercussió a la premsa. Però, un any després, l’1 d’abril de 1982, davant la manca de solucions, van haver de tancar la Central del Curt.
La Filmoteca ens va tornar a dedicar quatre sessions el novembre de 1994. Com a conseqüència d’aquest es va editar el llibret “Central del Curt. Cooperativa de Cinema Alternatiu (1974-1982)”. El podeu trobar a l’apartat “Central del Curt i cinema marginal” d’aquest mateix web. Aquest text s’havia publicat prèviament en el llibre “Cinematògraf. Annals de la Federació Catalana de Cine-clubs”, volum 4, curs 1986-1987, a la pàg. 483.
.
.
.
