Tot d’una, era el 2004, anant per un dels camins de Mont-roig, per aquells camins de terra endins poc transitats, vaig mirar una construcció de pedra que hi havia a prop del camí. Fins aleshores, hi havia passat prou vegades, tan sols l’havia vist. Al fixar la vista, me’n vaig adonar, vaig copsar, la importància d’aquella edificació. Era una barraca de pedra seca. S’havia bastit col·locant pedra sobre pedra sense cap element d’unió entre elles, ni fang, ni argamassa. Temps més tard, quan vaig començar a conèixer a persones que estaven interessades en el tema, els hi preguntava quan fou la primera vegada i de quina manera els hi va sorgir el que jo ja definia com el “mal de la pedra seca”, la passió per aquelles construccions. Molts em deien que les havien vist moltes vegades però un dia, de cop, les havien mirat.
Així fou com a inicis del 2004, amb l’Esther Bargalló vam crear el Grup Barracaire de Mont-roig del Camp / Centre Miró. Els dos erem membres del Centre Miró de Mont-roig i vam pensar aixoplugar aquesta nova activitat en aquella estructura (legal) del Centre Miró (veure el punt “72”). Seria com una mena de secció.
Vam iniciar la tasca de localitzar i documentar les barraques del nostre terme. Abans vam preguntar a les persones que coneixen més bé el terme municipal, caçadors i ramaders, que quantes n’hi podien haver. La resposta fou: “Moltes, ben bé unes 25 ó 30”.
El treball de camp el vàrem fer durant el període 2004 a 2006. En un primer moment vam tenir l’assessorament de Josep Gironès que havia publicat el llibre “L’art de la pedra en sec a les comarques de Tarragona” (Diputació de Tarragona, 1999).
Quan ja en portàvem enregistrades unes 50, vam connectar amb el Grup Drac Verd de Sitges, uns experts en el tema que ja duien un grapat d’anys empaitant barraques pel Garraf i Penedès. Aquests, ens van ajudar en la part final i ens van formar en la metodologia a seguir. Acabaven de publicar el llibre “Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf” de Ramón Artigas, Andreu Camps i Josep Pascual (Ajuntament de Sitges, 2003).
Paral·lelament vam anar fent articles informatius i fotografies de cada una de les barraques a la revista “Ressò Mont-rogenc” (veure punt “37”). Vam començar al núm. 91 (3r trimestre del 2004).
A continuació vam publicar un tríptic informatiu sobre una “Ruta de les barraques de pedra seca a Mont-roig” (2005), on hi havia una tria d’onze barraques rellevants i de fàcil accés. I vaig realitzar el documental “Barraques de pedra seca (a Mont-roig)” (2006).
Durant l’alcaldia de Mont-roig presidida per Miquel Anguera, un bon amic i un gran impulsor cultural, l’Ajuntament va fer construir una barraca en una rotonda, per indicar que estàvem en un territori de pedra seca. A la carretera que baixa del poble cap a la mar, la T-323 (març 2006).
El febrer de 2007 vàrem publicar un web (www.pedrasecamont-roig.com). I el maig de 2007 el llibre “Barraques de Pedra seca a Mont-roig del Camp” (Cossetània Edicions). Per cert, en el llibre ja hi constaven 101 barraques en bon estat de conservació. En el primer arxiu annexat hi ha el primer capítol del llibre.
Aprofitant l’estructura expositiva del Centre Miró vam anar fent algunes exposicions: “Barraques de pedra seca a Mont-roig del Camp” (agost i setembre 2006), “Barraques d’arreu” (juny a agost 2007), “Construccions de pedra seca a Mont-roig del Camp” (juny a juliol de 2008), “Construccions de pedra seca d’arreu” (juny a juliol 2009), “Diferents expressions de la pedra seca” (juliol a desembre 2010) i “5 Barraques de Mont-roig: Bé Cultural d’Interès Nacional” (juny a setembre 2015, febrer a març 2016 i desembre a gener 2017).
Des del 2006 (i amb la col·laboració del GEPEC) hem fet jornades de restauració de barraques que estaven en mal estat: la de l’Espiral, codi wikipedra: 2251 (25-11-2006), Lluís Font, codi: 2338 (29-3-2008), Jaume de la Cota, codi: 2248 (26-7-2008), Miquel Terna, codi: 2282 (21-3-2009), “Quimeres”, codi: 2332 (13-3-2010), “Ventanes”, codi: 2284 (2-10-2010), Anna Maria Parés, codi: 5800 (28-1-2012), les barraques codis 8176 i 8177 (30-11-2013), un tros de carrerada del costat del camí dels Boverals (27-9-2014), la del “Pedrellà”, codi: 2307 (23-1-2016), la de les “Atzavares”, codi: 2249 (4-3-2017) i la de la “Maria Colomé”, codi 6295 (3-3-2018).
Wikipedra (wikipedra.catpaisatge.net) és un espai web col·laboratiu que permet inventariar i consultar les construccions de pedra seca de Catalunya i de les comarques de Cerdanya, Conflent i Capcir del Pirineu francès. El projecte es va iniciar l’any 2011 i actualment té més de 21.000 construccions catalogades, introduïdes per més de 350 persones i entitats col·laboradores. La Wikipedra està gestionada per l’Observatori del Paisatge de Catalunya amb la col·laboració del grup Drac Verd de Sitges i la complicitat de l’Associació per la pedra seca i l’arquitectura tradicional.
En la nostre tasca de difusió de les barraques de Mont-roig també vam fer vàries excursions populars, diverses conferències, per exemple a la Biblioteca Pública de Tarragona (11 d’abril de 2013): “La pedra seca, patrimoni cultural del món rural (Les barraques de Mont-roig: un museu a l’aire lliure)”. També vam promoure la publicació de diversos articles a la premsa, podem remarcar: diari “El Punt” (31-07-2005), “Diari de Tarragona” (10-10-2005, 11-3-2006, 29-8-2012, 11-8-2015 i 24-3-2016), diari “Ara” (Especial paisatges) (15-3-2015) i la revista “El Temps” (18-8-2015).
A l’octubre del 2007 vam participar a la biennal “Trobada d’Estudi per la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans”, que es feia a Sitges. També l’octubre de 2011 a Vilafranca del Maestrat. I el maig de 2015 a Calaceit. En la primera vàrem presentar la comunicació “Projecte global d’intervenció sobre les barraques de pedra seca a Mont-roig del Camp” (2007) d’Esther Bargalló i “Estètica i/o ètica de les pedres en els clapers (els amuntegaments de pedres)” (2007) de Martí Rom. En la segona: “La pedra seca com a destí turístic cultural a Mont-roig del Camp” (2011) d’Esther Bargalló i Martí Rom. I en la tercera: “Cinc barraques de Mont-roig: Bé cultural d’interès nacional” d’Esther Bargalló i Martí Rom.
La comunicació “Estètica i/o ètica de les pedres en els clapers (els amuntegaments de pedres)” (2007) la trobareu en el segon arxiu annexat
En el conjunt de pessebres que es van fer al Centre Miró (veure el punt “72”), el 2016 es va dedicar a la pedra seca per celebrar la concessió de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) a cinc barraques de pedra seca de Mont-roig. El pessebre reproduïa aquestes cinc barraques.
Des del 2010, Esther Bargalló era la vicepresidenta de la Coordinadora d’Entitats per la Pedra Seca (CEPS), organització creada el 2004 que englobava als grups que treballaven la pedra seca arreu de Catalunya. En la reunió de Mont-roig del 13 de febrer de 2010 vam promoure la seva legalització; cosa que succeiria el 20 de juliol de 2011.
A la VII Trobada de la pedra seca (maig de 2013), a Les Presses (La Garrotxa), una persona de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals va fer una comunicació on esperonava a iniciar els tràmits de “Bé Cultural d’Interès Nacional” (BCIN) a aquelles entitats que les barraques del seu municipi tinguessin ja la catalogació de “Bé Cultural d’Interès Local” (BCIL).
El conjunt de barraques del terme municipal de Mont-roig van ser, en una primera fase, incloses en el “Catàleg de béns protegits” (“B.26”) del POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal), segons l’article 69 DL 1/2005, la qual cosa ja suposava un primer nivell de protecció. La seva aprovació dins del POUM, ja comportava, també, la de la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat a Tarragona, en data del 30-11-2006. Finalment, l’Ajuntament va aprovar en el Plenari del 28-5-2008 que fossin “Bé Cultural d’Interès Local” (BCIL), amb la qual cosa augmentava el seu nivell de protecció.
El setembre de 2013 vam presentar la sol·licitud de BCIN per 5 barraques de pedra seca de Mont-roig a la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat. Durant el 2014 i part del 2015 vaig estar treballant en la confecció del dossier corresponent, basat en la Llei 9 del Patrimoni Cultural Català, del 30 de setembre de 1993.
El divendres 21 de novembre de 2014, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) publicava la resolució per la qual s’incoava expedient de declaració de “Bé cultural d’interès nacional” (BCIN), en la categoria de Zona d’Interès Etnològic, a cinc barraques de pedra seca de Mont-roig, i delimitant-ne el seu entorn de protecció.
Finalment el 19 d’abril de 2016, el DOGC, publicava l’acord que aquelles 5 barraques fossin declarades “Bé cultural d’interès nacional” (BCIN), en la categoria de Zona d’Interès Etnològic. Eren les primeres construccions de pedra seca de Catalunya que aconsegueixen aquesta catalogació.
Són les barraques: del Miquel Terna, codi wikipedra: 2282, la dels Comuns del Pellicer, codi: 2255, la del Jaume de la Cota, codi: 2248, la de l’Espiral, codi: 2251, i la dels Lliris, codi: 2279.
La revista “Etnologia”, del març de 2016, publicava un extens article sobre aquestes cinc barraques de Mont-roig. Veure el tercer arxiu annexat.
L’1 de març de 2017 es van inaugurar al Museu de Reus dues exposicions: “Construint el territori. arquitectura tradicional i paisatge de Catalunya” i “Barraques de pedra seca de Mont-roig del Camp”. La primera era una mostra itinerant, coordinada per l’Institut Ramon Muntaner i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. A aquesta exposició s’acompanyava d’una mostra fotogràfica d’una vintena de barraques de pedra seca de Mont-roig, cinc de les quals havien estat declarades “Bé Cultural d’Interès Nacional”. A més, es projectava el documental “Barraques de pedra seca a Mont-roig”.
Durant aquests anys la pedra seca de Mont-roig a tingut repercussió a les televisions:
Programa “Divendres” de TV3 (28 de febrer de 2012).
Canal Reus TV, sobre la concessió de BCIN (14 de gener de 2015).
Programa “Comarques” de TV3, sobre la concessió de BCIN (6 de maig de 2016).
Programa “Catalunya Directe” de 8TV (5 de desembre de 2017).
Canal Reus TV, sobre la concessió de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat a l'”Art de la pedra seca: coneixements i tècniques” (3 de desembre de 2018).
Addenda 1
Durant aquests anys he aprofitat els viatges de vacances per visitar (també) indrets on hi havia significatives construccions de pedra seca. D’algunes d’aquestes visites en vaig publicar articles:
“Les cabanes de Breuil”, revista “Pedra Seca” núm. 16 (abril de 2008)
“La pedra seca a Lanzarote”, revista “Pedra Seca” núm. 22 (abril de 2011)
“Els Trulli de la Vall d’Itria (Alberobello) i el Pajare del Salento”, revista “Pedra Seca” núm. 29 (octubre de 2014)
Relacionat, d’alguna manera amb el tema, he publicat:
“Joan Miró i la pedra seca”, web de la revista “Ressò mont-rogenc” (05 de maig de 2015).
“Pasolini i la pedra seca”, web de la revista “Ressò mont-rogenc” (22 de juny de 2015).
Aquests textos els trobareu a l’apartat “Pedra Seca” d’aquest web. També la comunicació “Estètica i/o ètica de les pedres en els clapers (els amuntegaments de pedres)” que vaig presentar a la Trobada de Sitges (2007).
Addenda 2
A data de gener de 2023 tenim enregistrades a Mont-roig 147 barraques.
.
.
.
