“Alçat, sense repòs… contra el vent”
Poc a poc i sense parar
“Indesinenter” (Salvador Espriu)
Als companys del “Centre Miró”, pels catorze anys treballant impel·lits per una immensa exaltació mironiana. Entre d’altres, alguns que varen col·laborar fins al final del llarg camí: Glòria Alsina, Miquel Anguera, Cristina Bargalló, Esther Bargalló, Irene Oechsle, Maria Pilar Just, Angelina Rovira, Vicenç Toda i Yolanda Vela.
“Miroia”, deia Pompeu Fabra en el seu “Diccionari General de la Llengua Catalana”, és una “cosa que atrau la mirada”. Miró i Mont-roig, junts o per separat, sempre m’han corprès. Han estat per a mi una interessant miroia.
El 2012 vaig publicar “Joan Miró i Mont-roig: pal de ballarí (1911-1929)” i el 2018 “Joan Miró i Mont-roig: el xiscle de l’oreneta (1930-1983)”, ambdós a Arola Editors. Eren, fonamentalment, la detallada crònica de la relació de Joan Miró amb Mont-roig (Baix Camp). Va néixer a Barcelona el 1893 i va morir a Palma de Mallorca el 1983. Noranta anys. Durant seixanta-cinc anys, del 1911 al 1976, havia anat cada any un mínim de tres mesos al seu mas de Les Pobles, en aquella planura entre la platja de la Pixerota i el poble. El moment final (físicament) de la seva relació amb Mont-roig es va produir el diumenge 29 d’abril de 1979, amb l’homenatge popular promogut per l’ “Associació de Veïns Muntanya Roja” (associació cultural). Aquells llibres també repassaven aquells anys del pintor a Barcelona (del 1893 al 1911), abans de la seva primera estada a Mont-roig, i els fets més rellevants relacionats amb Miró i Mont-roig succeïts després de la seva mort el 1983. També en el segon llibre s’hi feia una aproximació a la seva relació amb Cornudella (Priorat), el poble del seu pare i els seus ascendents. Per primer cop es publicava un ampli arbre genealògic de Joan Miró, que anava fins a sis generacions enrere.
Ara, quatre anys després del segon llibre, m’he proposat recopilar en un llibre un conjunt de textos que he anat publicant sobre i al voltant de Miró. Els he escrit des de 1993 fins el 2021, vint-i-vuit anys d’anar seguint la petjada mironiana. A més, al final, incloc un rar text, “Miroia”, que vaig fer el 1985 i que no vaig arribar a publicar.
Majoritàriament, són textos que he anat publicant a la revista “Ressò mont-rogenc”[1]. Hi he fet alguns afegits: comentaris de fets posteriors a la seva publicació, noves aportacions i possibles reflexions actuals de situacions o fets del passat.
Aquest conjunt de textos presenten vàries vessants. Unes són anàlisi de l’obra de Miró o crònica d’algun moment o aspecte de la seva vida (“Joan Miró: del pal de ballarí a l’escala de l’evasió”, “Mont-roig en les cartes de Joan Miró”, “Els Tallers de Miró: Mont-roig i Palma de Mallorca” o “Indrets mironians a París”).
D’altres es centren en persones que han col·laborat i/o han tingut relació amb Miró: Joaquim Gomis, Josep Royo, Joan Perucho, Pere Portabella i Raimon. També Francesc Queralt Borràs de la Sastreria Queralt de Reus i Josep Ferrer Bosch, arquitecte de Tarragona que va tenir un important paper en la inauguració alternativa (al de les autoritats franquistes) del “Tapís de Tarragona” (1970). Molts d’aquests personatges els hi havia dedicat treballs sobre el conjunt de la seva obra i/o activitat[2].
Hi ha també alguns textos complementaris sobre Miró: “El sol de palmes de Miró”, “Miró i el pessebre”, “Miró i els números” i “Miró i la pedra seca”.
D’altres, intenten aprofundir en la seva relació amb Cornudella i el Priorat: “Miró pels pobles del Priorat i el Baix Camp” i “Joan Miró: Cornudella i la nissaga Miró”. Partint d’aquell arbre genealògic publicat al llibre “Joan Miró i Mont-roig: el xiscle de l’oreneta (1930-1983)”, he fet una gairebé exhaustiva recerca sobre els seus ascendents amb l’objectiu de poder delimitar el tipus d’entorn familiar, anant més enllà d’aquell simple “el seu avi era ferrer”. He pogut incorporar dues generacions més enrere; ara podem anar fins a la vuitena generació. Les informacions sobre Miró i Cornudella, igual que passava amb Mont-roig, eren escasses, anteriorment.
Hi ha un grup de textos que reflecteixen la meva trajectòria mironiana, que comença aquell 1979 amb el documental “D’un roig encès: Miró i Mont-roig”, continua amb el segon documental “Mont-roig: tornaveu mironià” (2002) i els llibres “Joan Miró i Mont-roig: pal de ballarí (1911-1929)”, el 2012, i “Joan Miró i Mont-roig: el xiscle de l’oreneta (1930-1983)”, el 2018. També hi ha la meva rellevant participació en aquells actes del “Centenari Miró” (1993) amb les propostes dels “Ninots mironians” i l’itinerari “3MR: Mirar Miró Mont-roig”. Són la meva crònica personal sobre Joan Miró i certs esdeveniments succeïts a Mont-roig al seu voltant. La meva és una llarga relació, molts anys (més de quaranta), viscuda amb intensitat i passió.
Una darrera aportació són uns textos sobre la gènesi i activitats del “Centre Miró” (2004-2018). A “Reproducció vs original” hi ha una justificació i valoració de la proposta de crear un espai expositiu amb reproduccions de quadres (Miró i Picasso). També un text sobre la relació de Picasso i Miró, d’Horta de Sant Joan i Mont-roig (“Picasso i Miró: G + G”). Després, hi ha una detallada ressenya sobre el “Centre Miró” i la ruta, creada el 2012, “El paisatge dels genis” que va ser impulsada des del “Centre Miró”. En aquesta crònica s’hi explica els fets de 2011 quan l’Ajuntament va intentar tancar el “Centre Miró” i els de 2018 quan, entre l’Ajuntament i la “Successió Miró”, ho van, finalment, aconseguir.
Un suggeriment. Podeu llegir aquest llibre seguint els capítols per l’ordre de publicació, però també pels blocs esmentats anteriorment. O segons el vostre interès cultural. O a l’atzar. Sempre hi trobareu Miró i Mont-roig.
Vull esmentar especialment el darrer capítol, “Miroia”. M’ha fet il·lusió incorporar aquesta paraula al títol del llibre. Vaig escriure aquest text el maig de1985[3]. Ja fa molts, molts anys. M’havia captivat la paraula “miroia”, “cosa que atrau la mirada” escrivia Pompeu Fabra en el seu “Diccionari General de la Llengua Catalana”. Durant molt de temps el binomi Miró / Mont-roig em va corprendre, fascinar. M’atreia qualsevol fet o cosa que els connectés. Em captivaven la mirada certes atractives i interessants relacions. Per l’altra, amb aquest rar text volia fer una aproximació curiosa a Miró, a alguna de les seves arcanes inquietuds, a la numerologia. A allò que hi ha de misteriós i enigmàtic en aquell “173” del quadre “Mont-roig: poble i església”[4] (1919)[5].
Deia que el vaig escriure el 1985. Més o menys, d’un any abans és “Joan Miró: mans volant cap a les constel·lacions”, que vaig incloure (també) al final del llibre “Mont-roig: esberles d’un mosaic esbocinat” (Arola Editors, 2019)[6]. Ambdós textos traspuen una aproximació a Miró des de la més insòlita i inusitada ficció. Crec que ambdós textos podrien encapçalar-se amb la frase final de la narració “Emma Zunz” de Jorge Luis Borges[7], del llibre “El Aleph”: “La historia era increíble, en efecto, pero se impuso a todos porque sustancialmente era cierta… solo eran falsos las circunstancias, la hora, y uno o dos nombres propios”.
[1] Aquesta revista va treure el seu número zero el desembre de 1981 i fins al número 132 (2014) es va editar en suport paper. A partir del 2015 es publica a Internet: https://ressomont-rogenc.cat/
[2] Per exemple: “Pere Portabella” (Cine club Ingenieros, 1975). Amb Juan Manuel García Ferrer editats pel “Col·legi / Associació d’Enginyers Industrials”: “Finestra Santos (Carles Santos)” (1982), “Laberint Claca (Teatre de la Claca / Joan Baixas)” (1986), “Català-Roca” (1989), “Joan Perucho” (1991), “Josep Palau i Fabre” (1993), “Francesc Vicens” (2003), “Joan Gardy Artigas” (2005) i “Josep Mestres Quadreny” (2010).
[3] Ja havia utilitzat “miroia” en el text dedicat als “Ninots mironians” publicat a la revista “Ressò mont-rogenc” núm. 47 i 48 (3r trimestre de 1993 i 1r trimestre de 1994), pàg. 10 i 8.
[4] “Paintings” n. 66.
[5] En el capítol “Miró i els números” hi ha una reflexió empírica de la numerologia mironiana.
[6] Pàg. 649. Anteriorment, s’havia publicat a la revista “Ressò mont-rogenc” (1984), en el número extraordinari dedicat a Joan Miró amb motiu de la seva mort, el 25 de desembre de 1983.
[7] La meva passió per Borges tenia el seu origen en el quasi mont-rogenc Raúl Ruiz. En la seva curta existència, trenta-nou anys, va influir en l’anhel cultural de moltes persones
PRESENTACIÓ
Es va fer el 10 de febrer de 2023 a la Biblioteca Joan Miró.
Addenda
Entrevista a “La Nova Radio de Reus”. Programa “Vols venir a la meva barca?” d’Agnès Toda (27 de març de 2023):
https://www.lanovaradio.cat/vols-venir-a-la-meva-barca-224-marti-rom-miroia-miro-mont-roig/
.
.
